Riscos Biològics Laborals: Avaluació, Prevenció i Mesurament

Riscos Biològics: Introducció i Gestió

Introducció als Agents Biològics

Els agents biològics, a diferència dels físics i químics, són éssers vius, microorganismes que es reprodueixen i són capaços de penetrar a l’ésser humà causant malalties de tipus infecciós o parasitari.

El Reial Decret 664/1997 fa referència als riscos relacionats amb l’exposició a agents biològics.

Exemple: Trobar la definició d’agent biològic, microorganisme i cultiu cel·lular.

Els microorganismes requereixen d’aliments (nutrients de la matèria orgànica), aigua i unes determinades condicions per al seu desenvolupament.

Paràmetres que Influeixen en el Desenvolupament

• La temperatura: Zona de temperatura petita (-5 ºC a 80 ºC).
• pH: No es poden desenvolupar en un pH molt àcid ni molt alcalí.
• Radiació: Hi ha que no resisteixen la radiació UV i visible.
• Oxigen:
  • Anaerobis: No necessiten oxigen.
  • Aerobis: Necessiten oxigen.
• Humitat: En general necessiten nivells elevats d’humitat.

Classificació d'Agents Biològics

• Virus.
• Bacteris.
• Fongs.
• Protozous.
• Metazous.
• Prions.

Altres Contaminants no Inclòs al RD 664/97

Àcars: Viuen a la pols domèstica i s’alimenten de les descamacions de la pell. S’acumulen als llits, moquetes, tapisseries, etc.

Principals efectes: Al·lèrgies provocades per inhalació.

Pol·len: Pot causar rinitis al·lèrgiques o asma a individus sensibilitzats.

Perills i Efectes dels Agents Biològics

Els riscos d'exposició a agents biològics poden ser conseqüència de:

• Infecció després d’un accident laboral.
• Infecció com a resultat de l’exposició laboral.

Els principals efectes per a la salut són:

1. Infeccions.
2. Reaccions al·lèrgiques.
3. Efectes tòxics.

Vies d'Entrada dels Agents Biològics

Són semblants a les dels contaminants químics:

1. Via respiratòria: Ex: processos de condicionament de l’aire, naixements d’animals, agitació de cultius biològics, etc.
2. Via dèrmica: Podem incloure també la via ocular (esquitxades).
3. Via digestiva: Ex: aliments i begudes, mans brutes, fumar, menjar-se les ungles (onicofàgia), etc.
4. Via parenteral: Ex: punxades, talls, esgarrapades, picadures, etc.

L’entrada d’agents biològics per via respiratòria, dèrmica i digestiva són les més habituals; la parenteral és més estranya, encara que és molt normal en professionals sanitaris.

Classificació d'Agents Biològics segons Risc

Generació de Contaminants Biològics

Els microorganismes patògens es desenvolupen dins l’organisme humà o animal. Aquests no sempre estan malalts; a vegades són portadors sans que poden transmetre la malaltia.

Les activitats laborals es poden agrupar, segons el RD 664/1997:

• Les que hi ha intenció deliberada d’utilitzar agent biològic.
• Les que no hi ha intenció.

Activitats amb Intenció d'Utilitzar Agents Biològics

Activitats sense Intenció de Manipular Agents Biològics

Mesurament i Avaluació de Riscos Biològics

Perquè es produeixin danys en la salut de l’hoste és necessari que hi hagi una sèrie de condicions:

• L’agent biològic ha de ser patogen.
• Ha d’existir un reservori, és a dir, un lloc on a més del substrat alimentari hi hagi les condicions ambientals que permetin que els microorganismes visquin i es reprodueixin.
• L’agent biològic ha de dispersar-se, o sigui, desplaçar-se.
• Ha d’existir una via d’entrada a l’organisme (inhalació, ingestió, talls a la pell, etc.).
• El nou hoste ha de ser susceptible a l’agent en qüestió.

El RD 664/1997 explica que si no s’ha pogut evitar un risc, aleshores s’ha d’avaluar, per la qual cosa marca uns criteris de periodicitat de l’avaluació i proporciona unes eines per fer-la.

Sempre que fem una avaluació hem de tenir en compte:

1. La identificació de l’agent, dels seus focus de contaminació, el procés productiu que l’ha originat, les seves característiques toxicològiques; en definitiva, la recollida de tota aquella informació que ajudi a conèixer la situació de risc.
2. La mesura del contaminant. Permetrà conèixer quines concentracions o nivells de l’agent hi ha en l’ambient de treball. L’estratègia de mesura de bioaerosols és:
   • Aproximació inicial: L’objectiu d’aquesta etapa és obtenir un coneixement complet del procés tecnològic i dels seus riscos.
   • Mesura bàsica: Concentració global feta amb un mostreig senzill.
   • Mesura detallada: Quan la mesura anterior ens mostra una exposició molt variable, cal una informació quantitativa més precisa.
   • Mesures rutinàries: Útil per comprovar que les mesures de control siguin eficaces o per descobrir canvis en els patrons d’exposició.
3. Criteris de valoració (valors de referència).

Després de la valoració i en funció del resultat, es concreten, si és necessari, les mesures correctores i preventives per mantenir la situació segura.

Tècniques d'Anàlisi de Riscos Biològics

Molts instruments són modificacions dels utilitzats en la mesura de compostos químics.

El suport de retenció més adequat són els medis de cultiu gelatinosos amb substàncies nutritives.

Es poden classificar en:

• Mostreig de l’aire.
• Mostreig de superfícies.
• Mostreig de líquids.

Mostreig de l'Aire

Captadors Inercials

Es basen en retirar de l’aire les partícules i atrapar-les sobre un suport de retenció, normalment càpsules de Petri.

Flascons Borbolladors o Impingers

Fan passar un volum conegut d’aire a gran velocitat a través d’un medi de cultiu diluït o d’una solució isotònica.

Després se sembra el líquid o la filtració sobre un agar nutritiu per a la seva incubació.

Impactadors

Forcen el pas de l’aire (amb una bomba de buit) a través de petits orificis i fan impactar les partícules sobre plaques amb agar nutritiu.

Mostreig de Superfícies

Permet determinar la possible contaminació de les matèries primeres, dels productes o de les pròpies persones.

Frotis

Recollida de material dipositat en les superfícies amb unes pilotetes estèrils de cotó. Després es procedeix a la sembra.

Plaques de Cultiu per Contacte

Aplicació de plaques de Rodac, amb un medi de cultiu en excés, sobre la superfície que es vol mostrejar. Després es fa un recompte de les colònies que han crescut.

Mostreig de Líquids

Posa de manifest la presència d’agents biològics també en els fluids.

El mètode més senzill és la recollida de fluid amb un recipient estèril. Si el volum del líquid és gran i la contaminació petita, és millor filtrar el líquid.

Anàlisi Microbiològica

Depèn del tipus d’informació que vulguem obtenir:

• Qualitativa.
• Quantitativa.
• Comparació de diferents ambients (interior i exterior).
• Presència de productes bioquímics elaborats per microorganismes.

El cultiu de microorganismes és el mètode d’anàlisi més utilitzat, però té limitacions: només podem analitzar els que creixen i formen colònies.

Un dels aspectes més importants és el medi de cultiu. Normalment són formats per una substància gelatinosa, l’agar, al qual s’afegeixen substàncies amb elements nutritius.

A vegades s’hi incorporen substàncies per inhibir un tipus de microorganisme que no interessa.

Calibratge i Manteniment d'Equips

El laboratori ha de tenir implantat un pla de manteniment i calibratge o verificació dels seus equips com a part fonamental del sistema de qualitat.

Calibratge

Operacions que estableixen la relació entre valors indicats per l’instrument i els valors efectuats per patrons. Permet estimar els errors.

Manteniment

Operacions que permeten que un equip o sistema es trobi en perfectes condicions.

Valors Límit d'Exposició a Agents Biològics

No hi ha establerts criteris de valoració numèrics que ens permetin fer una valoració quantitativa de l’exposició.

La Comissió per als Bioaerosols de l’ACGIH explica les raons per les quals no és possible establir aquests criteris:

• Els bioaerosols són barreges complexes de diferents classes de partícules.
• Les concentracions mesurades depenen del mètode de presa de mostra i anàlisi.
• No és possible recollir i avaluar tots els components dels bioaerosols utilitzant un únic mètode de mostreig.

En absència de criteris numèrics de valoració, és necessari decidir amb antelació els criteris d’interpretació que s’utilitzaran per decidir si un ambient està o no contaminat.

El Comitè sobre Bioaerosols de l’ACGIH ha desenvolupat una guia tenint en compte els símptomes que relacionen les malalties, l’avaluació del funcionament i l’acció que s’ha de dur a terme.

1. Si el nombre total d'UFC/m³ (unitats formadores de colònies per unitat de volum) és més gran que 1000, es recomana aplicar immediatament mesures correctores.
2. Si el nombre total és menor de 1000, es recomana la identificació dels agents, dels quals es proporciona una llista.