Riscos Ambientals i Sostenibilitat: Mesures i Compromisos

Risc ambiental:

Risc ambiental: Accident en el medi ambient que pot afectar a la gent. Pot ser natural o antròpic. Risc natural: fenòmens originats pel medi natural (pluja...) provoquen danys materials o a persones. Desastre natural: Desastre natural intens que afecta greument a material o gent. Risc antròpic: Desastre provocat per humans directa o indirectament.

Factors que caracteritzen els riscos ambientals

- Magnitud: fa referència a la dimensió i a la intensitat del fenomen. - Freqüència: és el nombre de vegades que es produeix un fenomen en un cert període de temps. - Perillositat: és la probabilitat que es produeixi un fenomen. - Exposició: es refereix al nombre total de persones que es poden veure afectades per un determinat risc. - Vulnerabilitat: és el percentatge de persones o béns que poden ser danyats per un fenomen respecte al total de la població exposada.

Prevenció dels riscos ambientals

És el conjunt de mesures preses amb anticipació per tal d’evitar o disminuir els riscos. - Mesures de predicció: anticipar el fenomen amb una certa antelació amb l’estudi sistemàtic de la repetició dels fenòmens en un lloc determinat, de les seves causes i de les seves conseqüències. - Mesures d’intervenció immediata: conjunt de processos utilitzats per gestionar el risc una vegada s’ha produït. - Mesures de recuperació: conjunt d’accions desplegades per retornar les persones i els béns a la situació prèvia als fenòmens o a la més semblant possible. - Mesures posteriors: consisteixen a estudiar els episodis una vegada que han succeït i a elaborar documents que recullen les experiències i n’extreuen conclusions útils. - Mesures de sensibilització: consisteixen a educar el comportament individual i social de les persones davant els riscos.

Resiliència

Resiliència: capacitat d’una societat per mantenir un nivell acceptable de funcionament després d’un esdeveniment catastròfic

La prevenció dels riscos ambientals a Catalunya

- El pla INUNCAT: fer front a les emergències per inundacions a Catalunya fent avisos, organització i procediments d’actuació de la Generalitat de Catalunya i de les altres administracions públiques i privades. - El pla NEUCAT: informar de les nevades amb la màxima antelació possible per prendre les mesures preventives més adequades. - El pla ALLAUCAT: procediments necessaris per gestionar emergències a les allaus, per minimitzar el risc, garantir la seguretat, protecció... - El pla VENTCAT: procediments d’actuació durant els episodis de fortes ventades. - El pla SISMICAT: vol donar resposta per minimitzar els danys a les persones, els béns i el medi per garantir els serveis bàsics en cas de fenòmens sísmics. - El pla INFOCAT: fer front als incendis forestals a Catalunya i establir els avisos, l’organització i els procediments d’actuació. - El pla PLASEQCAT: vol prevenir les conseqüències d’accidents químics fent simulacres d’accidents. - El pla AEROCAT: gestionar els accidents aeronàutics que es produeixin. - El pla TRANSCAT: emergències relacionades amb el transport de mercaderies perilloses dins de Catalunya - El pla CAMCAT: vol donar resposta a episodis de contaminació marina accidental. - El pla RADCAT: fer front a les emergències que es puguin produir en la qual es posa en perill persones, el medi ambient per materials radioactius. - El pla PENTA: prevenir el risc d’accident nuclear, fer el control de les instal·lacions i coordinar les institucions en cas d’emergència a Tarragona.

La sostenibilitat

Sostenibilitat: satisfer les necessitats de la població actual sense comprometre la capacitat de les generacions futures de satisfer les seves. Equilibri ecològic: situació en què les relacions entre els components físics i biològics del medi ambient són estables durant un període llarg de temps. Crisi ecològica: Situació en què es posa en perill el manteniment de l’equilibri ecològic global de la Terra.

El model de desenvolupament sostenible es basa en tres pilars:

- Sostenibilitat ambiental: La Terra és un planeta limitat i, per tant, no pot subministrar recursos de forma indefinida ni suportar grans impactes ambientals. - Sostenibilitat econòmica: S’oposa a un sistema econòmic basat en el consum creixent de recursos. - Sostenibilitat social: La sostenibilitat social demana que el desenvolupament tingui lloc de forma equitativa i que garanteixi unes condicions de vida dignes a tothom. -Empremta ecològica: mesura d’impacte ambiental que expressa la superfície mínima que necessitem per fer possible el nostre estil de vida. -Deute ecològic: diferència entre els recursos naturals que es consumeixen i els que es generen.

El desenvolupament sostenible es promou mitjançant alguns Acords o Cimeres Internacionals.

- Cimera Nacions Unides d’Estocolm (1972) - Primera conferència internacional sobre el medi ambient. Presa de consciència sobre el desenvolupament sostenible i es van fer les primeres propostes sobre les mesures. - Cimera de la Terra de Rio (1992) - Programa que recull normes pel desenvolupament sostenible i fa el seguiment pel compliment de les mesures establertes a l’Agenda 21. - Cimera de la Terra a Kyoto (1997) - Protocol de Kyoto. Primer tractat internacional de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle dels països industrialitzats. - Acords de París (2015) - És un acord que proposa una disminució molt important dels gasos d’efecte hivernacle. - Cimera del Clima a Nova York (setembre 2019) - El compromís més important és el de la reducció a 0 de les emissions de carboni l’any 2050. Van participar-hi 77 països. No hi van participar països com els EUA, Brasil o Japó. I Xina, el generador més gran de gasos contaminants del món, s’ha compromès només a impulsar “amb la màxima ambició possible” la seva lluita contra el canvi climàtic, sense aportar xifres concretes de reducció.