Riscos ambientals i naturals: definicions, tipus i prevenció

Riscos ambientals i naturals: definicions, tipus i prevenció

1) Què és un fenomen natural?

És un procés de tipus divers com la pluja, la neu, els llamps, l’onatge, els terratrèmols, les erupcions volcàniques, etc., provocat per la dinàmica inherent als elements naturals del planeta Terra. Poden tenir diferent intensitat:

• inapreciables per a les persones (com la brisa, el desgel, les marees o l'erosió)

• violents i de gran intensitat (ventades, allaus, erupcions volcàniques, terratrèmols...), que comporten riscos considerables per a les persones.

2) Què és un risc natural?

És un fenomen natural potencialment perillós, és a dir, que pot causar danys personals o materials. Està associat a la percepció humana de perill.

3) I un desastre natural?

És un fenomen natural que assoleix una intensitat o magnitud tan elevada que provoca danys severs a les comunitats humanes. Equival a catàstrofe o calamitat.

4) Quins tipus de riscos ambiental hi ha?

Hi ha

• riscos naturals

• riscos antròpics

• riscos mixtos

5) Quins són els riscos naturals?

• Atmosfèrics

  • Simples:

    • aiguats

    • calamarsa

    • neu

    • vent

    • gel

    • llamps

    • boira

    • onades intenses de calor o de fred

  • Mixtos:

    • temporals de vent i pluja

    • tornados

    • huracans

    • temporals de neu

    • sequeres

• Hidrològics

  • inundacions

  • saturacions de sòls

  • icebergs

  • avanç de glaceres

• Geològics

  • moviments de masses

    • esllavissades

    • allaus

    • subsidències, etc.

  • erupcions volcàniques

  • terratrèmols

  • tsunamis

• Biològics

  • plagues

  • epidèmies

  • pandèmies

6) Què i quins són els riscos antròpics?

La possibilitat que determinades activitats humanes provoquin danys materials o humans (accidents de trànsit, vessaments de petroli, incendis, accidents de vehicles amb mercaderies perilloses, fuites de gas, manipulació de materials radioactius...).

7) I els mixtos?

La possibilitat que determinades activitats humanes agreugin els efectes adversos de fenòmens naturals susceptibles de causar danys. Exemples:

• desertificació provocada per la deforestació,

• inundacions per la pèrdua de la cobertura vegetal, la rectificació de llits dels rius, les escombraries acumulades en lleres temporalment secs, les construccions que afecten el normal curs natural de l’aigua...

• onades de calor i l’augment de la freqüència de les inundacions i les sequeres, per l’efecte hivernacle antròpic, etc.

• terratrèmols per l’extracció de petroli amb la tècnica del fracking, etc.

8) Quines actuacions humanes poden augmentar el risc d’agreujar els efectes adversos de fenòmens naturals?

• La modificació de les condicions de medi natural. Per exemple, els canvis d’usos i cobertes del sòl, com la desforestació i la construcció a les lleres dels rius i altres zones inundables. Això incrementa el risc d’inundacions catastròfiques.

• La planificació deficient dels assentaments humans. Per exemple, la construcció de barris perifèrics i marginals en àrees no adequades.

• La negligència i la falta de previsió. Per exemple, la construcció d’edificis no adaptats als fenòmens naturals (com terratrèmols) o la utilització de materials no homologats o de poca qualitat.

9) Com es medeix un risc ambiental?

Hi ha diverses mesures:

• Per la magnitud: la dimensió i la intensitat del fenomen.

• Per la freqüència: el nombre de vegades que es produeix un fenomen en un cert període de temps.

• Per la perillositat: la probabilitat que es produeixi un fenomen d’una certa extensió, intensitat i durada amb conseqüències negatives.

• Per l’exposició: el nombre total de persones que estan sotmes­ses a un determinat risc.

• Per la vulnerabilitat: el percentatge de persones o de béns que poden ser danyats per un fenomen respecte al total de la població exposada.

10) Com es pot prevenir un risc ambiental?

Adoptant mesures abans, durant i després que es produeixin els fenò­mens, per tal d’evitar o disminuir-los:

• de predicció: anticipar el fenomen amb més o menys antelació i que es basen en l’estudi sistemàtic de la repe­tició dels fenòmens en un lloc determinat, de les seves causes i de les seves conseqüències;

• d’intervenció immediata: un se­guit organitzat de processos de gestió del risc una vegada que aquest s’ha iniciat;

• de recuperació: el conjunt d’accions desple­gades per retornar les persones i els béns a la situació prèvia als fenòmens o a la més semblant possible;

• posteriors: estudiar els episodis una vegada que han succeït i a elaborar documents que recullen les expe­riències i n’extreuen conclusions útils;

• de sensibilització: educar el com­portament individual i social de les persones davant els riscos.

11) Quins són els principals riscos naturals existents a Espanya?

• Els principals són de tipus atmosfèric i hidrològic: els aiguats, les inundacions, les calamarses, els temporals de vent, els temporals marítims i les sequeres. Gran part del territori està sota el risc de desertització.

• També hi ha àrees sota algun tipus de risc geològic: els allaus a l’alta muntanya, les esllavissades i caigudes de blocs, i els sismes, encara que d’intensitat baixa.

12) Quins riscos naturals estan relacionats amb el clima mediterrani, propi de la península ibèrica?

• Inundacions (desbordament de rius i rieres que afecten la població i els seus béns) provocades per fortes precipitacions a la tardor.

• Sequera provocada per l’absència persistent de precipitacions, sobretot a l’estiu.

• Onades de calor africà

• Incendis forestals provocats per la sequera i la forta calor.

• El risc de desertització està directament relacionat amb la irregularitat del clima mediterrani. Aquesta és el resultat de l’erosió del sòl provocada per les inundacions, les sequeres i els incendis forestal, agreujada pels efectes de la pressió humana en el territori.

• Pedregades, temporals de vent (llevantades), etc.

• Amb el canvi climàtic, es parla de la possibilitat d’arribada d’huracans a les costes mediterrànies.

13) De quins plans disposa la Generalitat per a fer front als riscos ambientals?

Els principals són:

• INUNCAT: Pla especial d'emergències per inundacions de Catalunya

• NEUCAT: Pla especial d'emergències per nevades a Catalunya

• VENTCAT: Pla especial d'emergències per risc de vent a Catalunya

• SISMICAT: Pla especial d'emergències sísmiques a Catalunya

• INFOCAT: Pla especial d'emergències per incendis forestals de Catalunya

• PLASEQTA: Plans especials d'emergència exterior del sector químic de Tarragona

• TRANSCAT: Pla especial d'emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril a Catalunya

• PENTA: Pla d’emergència nuclear exterior de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellós

• PROCICAT: Pla de protecció civil per malalties emergents

1) Què és un sisme?

És un tremolor o sacsejada de la superfície de la terra d’una extensió i durada variables.

2) Quines són les causes?

Els desplaçaments i les friccions de les diferents plaques que formen l'escorça terrestre (plaques tectòniques).

3) Quins són els possibles impactes?

Des d’inapreciables fins a molt greus (molt destructius), segons la seva intensitat, les característiques de la zona afectada (habitada o no) i les mesures de prevenció.

4) Són freqüents a Catalunya?

A Catalunya se'n produeixen sovint però són de baixa intensitat. La major part estan per sota de la magnitud 3,9 en l'escala de Richter. Es darrers terratrèmols amb efectes negatius importants sobre els béns materials i la població es van donar al segle XV.

5) Quines zones de Catalunya presenten més risc sísmic?

Àrees dels Pirineus i del Sistema Mediterrani (Pirineu axial, Prepirineus, serralada Transversal i serralada Prelitoral). És a dir, on hi ha línies de falla de les principals alineacions muntanyoses.

6) I d’Espanya?

• El Sud de la Península (especialment àrees d’Andalusia i Múrcia), degut a la proximitat de la zona de l’estret de Gibraltar, on entren en contacte dues plaques tectòniques: la placa africana i la placa eurasiàtica.

• La zona dels Pirineus perquè en el plegament i l’aixecament del nucli axial es van produ

  ir sistemes de falles i fractures que mantenen una alta activitat tectònica.

• La costa catalana i l’interior de Galicia.

7) Quines són les actuacions preventives o pal·liatives?

• A les zones amb risc més elevat és obligatori que les construccions segueixin unes normes d’adaptació i resistència als terratrèmols.

• El pla SISMICAT (Pla especial d’emergències sísmiques a Catalunya) té com a objectiu donar una resposta ràpida i eficaç per minimitzar els danys potencials a les persones, els béns i el medi ambient i per garantir el restabliment dels serveis bàsics en el mínim temps possible en cas que es produeixin fenòmens sísmics importants.

1) Què són els allaus [aludes]?

Són desplaçaments en massa de neu i gel per un pendent, per acció de la gravetat.

2) Quines són les causes?

La inestabilitat de la neu acumulada, sovint per un augment de la temperatura ambiental.

3) Quins són els possibles impactes?

• Destrueix la vegetació

• Pot tallar les vies de comunicació

• Pot sepultar persones i cases

4) On es localitzen?

Als vessants de muntanyes. A Catalunya són freqüents sobretot al Pirineu occidental.

5) Quines són les actuacions per minimitzar l’impacte?

• Evitar construir al final dels canals d’allau.

• Implementar sistemes d’avís que alertin les persones que poden freqüentar les àrees de risc (excursionistes, esquiadors, etc.). El servei de prevenció d’allaus de la Generalitat difon periòdicament el risc d’allau als diferents sectors de muntanya..

1) Què és una esllavissada [corrimiento de tierra]?

És un desplaçament sobtat de materials d'un vessant, cap al seu peu, per acció de la gravetat, en molts casos causada per pluges molt intenses.

2) Quins són els possibles impactes?

Inapreciables o molt greus segons

• la seva intensitat,

• les característiques de la zona afectada (habitada o no) i 

• les mesures de prevenció.

3) On es localitzen a Catalunya?

A Àrees on l’estructura del subsòl (litologia i tectònica) facilita l’ocurrència d’aquests fenòmens (zones càrstiques1, vessants amb molt pendent, vessants i cingles [cast. riscos] molt fracturats, etc.).

4) Quines són les actuacions per minimitzar l’impacte?

• Evitar les construccions permanents a les àrees de risc.

• Dissenyar correctament les infraestructures que travessen les àrees de risc.

5) Hi ha risc d’Erupció volcànica a Espanya?

És un fenomen pràcticament limitat a les Canàries, arxipèlag d’origen volcànic. Al segle XX es van produir més de 100 erupcions volcàniques. La darrera erupció ha estat submarina, a l’illa de El Hierro (2011).