Risc social i desemparament en menors: una realitat preocupant

Menors en risc social o desemparament

Actualment s'entén infància i adolescència en risc com aquella situació en què es troben aquells menors que a causa de circumstàncies personals, de les condicions de vida i familiar o per influències de l'entorn veuen limitat i perjudicat en un futur el seu desenvolupament personal, psíquic, cognitiu i social. En realitat, podem afirmar que una situació de risc social equival a una absència d'igualtat d'oportunitats per al menor, ja que la vivència d'aquesta situació suposa que es tenen menys possibilitats que qualsevol altre menor per millorar la seva condició social, amb independència del seu origen.

Els infants o adolescents es troben en una situació de desemparament quan no reben l'atenció necessària, afectiva, material o educativa; a causa de l'incompliment o de l'impossible o inadequat exercici dels deures de protecció establerts per les lleis per a la guarda de menors, o quan es presenta qualsevol tipus de maltractament. D'aquestes circumstàncies es desprèn la necessitat que algú es faci càrrec de la situació, per tant, es farà necessària la intervenció de l'Administració i del seu sistema de protecció de menors.

Àmbits de maltractament a la gent gran

Maltractament en l'àmbit domèstic i familiar: maltractament dut a terme per les persones que viuen en el mateix domicili o que hi tenen una relació quotidiana de confiança i/o familiaritat. Els maltractaments en el domicili el solen dur a terme els fills, i més rarament els cònjuges i altres familiars. No obstant això, els maltractaments també poden ser de veïns o d'altres coneguts.

Maltractament en l'àmbit institucional: és tota acció o omissió relativa a una persona resident en una institució que causa perjudici o que la priva de la seva autonomia. La vulnerabilitat de persones grans que viuen en centres residencials augmenta quan es troben en una situació de dependència física, cognitiva i psíquica.

En el marc de les institucions existeixen diferents factors que poden contribuir al bon tracte i a la prevenció dels maltractaments institucionals, entre els quals hi trobem: l'acompliment de les normatives; la ràtio de les diferents categories professionals per garantir una atenció de qualitat, les condicions laborals i la formació dels treballadors; les condicions d'habitabilitat i la ubicació dels centres; l'atenció de les necessitats físiques, socials i psicologiques de les persones en la seva globalitat; la coordinació, l'organització i la supervisió de l'atenció, i la quantitat i qualitat dels recursos.

Maltractament estructural: es produeix per una falta de polítiques socials i de salut adequades; per un sistema de seguretat social i de pensions insuficient, sobretot amb les dones, per un mal exercici i l'incompliment de les lleis existents i per la presència de normes socials, comunitàries i culturals que desvaloren la imatge de l'adult gran, que causen perjudici a la seva persona i que s'expressen socialment com a discriminació i estigmatització.

Els diferents tipus de maltractament es poden donar en l'àmbit intrafamiliar de progenitors a fills, o també es poden produir de membres adults de la família extensa a menors d'aquesta mateixa família. A la vegada, gairebé tots els maltractaments que presentem a continuació es poden donar també en un context extrafamiliar, institucional i social. Així doncs, considerem que el maltractament de la infància i l'adolescència pot ser:

Familiar: quan els autors del maltractament són familiars del menor, principalment familiars de primer o segon grau (pares biològics o no, avis, germans, oncles, etc.).

Extrafamiliar: quan els autors del maltractament no són familiars del menor o el grau de parentiu és molt llunyà (tercer o quart grau) o no tenen relacions familiars.

Institucional: qualsevol legislació, programa o procediment, ja sigui per acció o per omissió, procedent dels poders públics o privats i de l'actuació dels professionals a l'empara de la institució, que vulneri els drets bàsics del menor, amb contacte directe amb l'infant o sense. S'hi inclou la falta d'agilitat en l'adopció de mesures de protecció i de recursos.

Social: quan no hi ha un subjecte concret responsable del maltractament però hi ha una sèrie de circumstàncies externes en la vida dels progenitors i del menor que impossibiliten una atenció o una cura adequada de l'infant.

Un altre factor, seria la por del què diran o de represàlies, la por que la situació pugui empitjorar, la por d'anar a una residència i perdre casa seva o la por de perdre el contacte amb els néts són exemples de factors que aturen la denúncia del maltractament.

Finalment, la inconsciència del maltractament, la creença de viure una situació merescuda o la vergonya i el sentiment de culpa respecte de l'actuació dels seus fills, si és el cas, també expliquen que els maltractaments es puguin continuar reproduint.

2. Els factors de risc relacionats amb la persona cuidadora són també molt diversos.

La capacitat de tenir cura de les persones grans depèn d'elements tan fonamentals com l'existència d'una sobrecàrrega física o emocional per a la persona cuidadora, la capacitat de suportar emocionalment les cures, les habilitats necessàries per desenvolupar les cures que requereix la persona gran, o el grau de comprensió de la malaltia o de la situació de dependència.

També l'aillament social o el grau de suport per part d'altres persones, o fins i tot per part de l'Administració, a la persona cuidadora, determina que es pugui produir una situació de risc social o no.

Un altre factor, és l'estat de salut física com psíquica de la persona cuidadora com la seva relació amb substàncies addictives seran factors condicionants.

Finalment, la trajectòria de la relació entre la persona cuidadora i la persona gran també marcarà la possible presència o no d'una situació de maltractament.

Gent gran

Considerem que les persones grans són aquelles que tenen més de 65 anys, i considerem que es troben en una situació de dependència quan per raons lligades a la manca o pèrdua de la capacitat física, psíquica o intel·lectual tenen necessitat d'una assistència o ajut important per a la realització de les activitats de la vida diària.

Col·lectius d'infància i adolescència més vulnerables

Si els menors d'edat -sobretot durant les primeres edats, són vulnerables en una situació òptima, pel fet de necessitar de forma constant diferents tipus d'atencions, ho són més encara si la situació social i familiar és desfavorable. Els factors que determinen que aquests menors siguin més vulnerables tenen a veure amb la situació econòmica de la família, amb la seva xarxa de relacions, amb el moment pel qual passa la família i amb el cúmul de problemes que poden estar vivint.

Infància i adolescència que viu en famílies en situació d'exclusió social: el fet que una família es trobi en una situació d'exclusió social i, per tant, que estigui desvinculada del mercat laboral o hi estigui vinculada de forma molt precària, que es trobi aïllada i amb poca xarxa relacional i en què estiguin presents altres tipus de problemes com els de salut, els d'habitatge, els econòmics, etc., pot augmentar les possibilitats de desprotecció dels infants i adolescents que viuen en un context amb aquestes característiques. Aquestes aspectes poden generar situacions d'estrès i crisi familiar que augmentin les dificultats per garantir la protecció.

Infància i adolescència que viu en famílies multiproblemàtiques: el concepte 'famílies multiproblemàtiques' és utilitzat per definir aquelles famílies i llars en què s'acumulen moltes problemàtiques relacionades amb diferents àmbits. Normalment, en aquestes famílies es presenten una gran quantitat d'indicadors que assenyalen, com a mínim, que hi ha una situació de risc social. La suma de problemes en una família implica que augmentin les possibilitats que els menors que hi viuen estiguin en situació de risc.

Infància i adolescència que viu en famílies que es troben en una situació de crisi: les famílies en situació de crisi són aquelles que passen per una situació dificultosa com seria la mort d'un dels seus membres, l'ingrés a la presó d'algun d'ells, una separació de parella dificultosa, un procés migratori complex... Com veieu, es tracta de situacions relacionades normalment amb la pèrdua. Si aquestes situacions no es condueixen tenint en compte la protecció dels menors i els membres adults no tenen suficient fortalesa psicològica o bé no tenen suficient suport emocional o ajuda per enfrontar-les es poden produir situacions de risc social

Els factors de risc relacionats amb l'entorn social

tenen a veure bàsicament amb la construcció social compartida que hi ha respecte de la vida i la funció de les persones grans.

El fenomen de l'edatisme, que implica una sèrie d'idees que giren entorn de la falta de vàlua i servei de la gent gran, ens explica aquesta realitat.

La política pública de protecció, de prevenció i d'atenció de les persones grans que han patit violència és, una vegada més, determinant.

Les necessitats de protecció i desenvolupament que han que tenir garantides són:  infants 

• Rebre el suport material necessari per evolucionar com éssers biològics.

• Rebre aprenentatges adequats per poder evolucionar cognitivament.

• Rebre un suport afectiu i estable per poder estructurar la seva personalitat.

• Rebre una educació adequada que orienti els seus valors.

• Disposar d'un espai de socialització que afavoreix els eu desenvolupament social.

Factors de risc

1.Els factors de risc relacionats amb la persona gran estan lligats, principalment, al seu estat de salut. Un estat de salut deficient, ja sigui fisic, psíquic o cognitiu, que tingui com conseqüència un major grau de dependència de la persona gran a l'hora de dur a terme les activitats més bàsiques de la vida diària, col·loca la persona en un lloc de considerable vulnerabilitat que deixa més espai a possibles abusos de poder o al maltractament.

Una altra variable clau per analitzar les possibilitats de risc de maltractament és el grau d'aillament social de la persona gran i, per tant, les possibilitats de contacte fora de l'àmbit familiar. Per tant, el contacte amb professionals o amb persones conegudes, com els amics i veïns, són importants elements de protecció per a una persona gran.

La variable econòmica també pot ser determinant en les possibilitats d'existència de situacions d'abús o violència: el fet que la persona gran tingui estalvis o alguns béns i propietats la pot col·locar en un lloc de vulnerabilitat, a la vegada que una dependència econòmica de la persona gran respecte de la persona cuidadora o de la seva familia també es pot convertir en un important factor de risc.