Risc social i desemparament en menors: factors i tipus de maltractament

Risc social i desemparament en menors

Actualment s'entén infància i adolescència en risc com aquella situació en què es troben aquells menors que, a causa de circumstàncies personals, de les condicions de vida i familiar o per influències de l'entorn, veuen limitat i perjudicat en un futur el seu desenvolupament personal, psíquic, cognitiu i social. En realitat, podem afirmar que una situació de risc social equival a una absència d'igualtat d'oportunitats per al menor, ja que la vivència d'aquesta situació suposa que es tenen menys possibilitats que qualsevol altre menor per millorar la seva condició social, amb independència del seu origen.

Els infants o adolescents es troben en una situació de desemparament quan no reben l'atenció necessària, afectiva, material o educativa; a causa de l'incompliment o de l'impossible o inadequat exercici dels deures de protecció establerts per les lleis per a la guarda de menors, o quan es presenta qualsevol tipus de maltractament. D'aquestes circumstàncies es desprèn la necessitat que algú es faci càrrec de la situació, per tant, es farà necessària la intervenció de l'Administració i del seu sistema de protecció de menors.

Tipus de maltractament

Familiar: quan els autors del maltractament són familiars del menor, principalment familiars de primer o segon grau (pares biològics o no, avis, germans, oncles, etc.).

Extrafamiliar: quan els autors del maltractament no són familiars del menor o el grau de parentiu és molt llunyà (tercer o quart grau) o no tenen relacions familiars.

Institucional: qualsevol legislació, programa o procediment, ja sigui per acció o per omissió, procedent dels poders públics o privats i de l'actuació dels professionals a l'empara de la institució, que vulneri els drets bàsics del menor, amb contacte directe amb l'infant o sense. S'hi inclou la falta d'agilitat en l'adopció de mesures de protecció i de recursos.

Social: quan no hi ha un subjecte concret responsable del maltractament però hi ha una sèrie de circumstàncies externes en la vida del progenitor i del menor que impossibiliten una atenció o una cura adequada de l'infant.

Factors de risc en la persona cuidadora

La capacitat de tenir cura de les persones grans depèn d'elements tan fonamentals com l'existència d'una sobrecàrrega física o emocional per a la persona cuidadora, la capacitat de suportar emocionalment les cures, les habilitats necessàries per desenvolupar les cures que requereix la persona gran, o el grau de comprensió de la malaltia o de la situació de dependència.

També l'aïllament social o el grau de suport per part d'altres persones, o fins i tot per part de l'Administració, a la persona cuidadora, determina que es pugui produir una situació de risc social o no.

Un altre factor és l'estat de salut física com psíquica de la persona cuidadora, com la seva relació amb substàncies addictives, seran factors condicionants.

Finalment, la trajectòria de la relació entre la persona cuidadora i la persona gran també marcarà la possible presència o no d'una situació de maltractament.