Revolucions, Romanticisme i Art del Segle XIX

Transformacions del segle XIX

La Revolució Francesa i la Revolució Industrial van desencadenar processos de transformació política, econòmica i social durant el segle XIX. Les revolucions i la difusió dels ideals revolucionaris van provocar la fi, més o menys prolongada, de l'absolutisme monàrquic, i a les colònies americanes, una consciència nacional que va crear nous estats. La consolidació de la burgesia i el procés d'industrialització van fer augmentar el transport i l'energia. El creixement demogràfic va ser el resultat del retrocés de la mortalitat, l'augment de la producció alimentària i el progrés de la higiene i la medicina.

Neoclassicisme: Roma i París

Els nuclis principals van ser Roma (focus del neoclassicisme) i París. El Neoclassicisme es va desenvolupar en paral·lel a la Il·lustració i va coexistir des d'un punt de vista teòric des de la fi del rococó. El Romanticisme, per la seva banda, es va utilitzar per referir-se a la pintura i oposar-se al neoclassicisme.

Goya: El canvi artístic

Goya representa el canvi. La seva obra se situa entre el classicisme personal i el romanticisme crític. En la seva primera etapa, va seguir el model de la pintura barroca italiana tardana, per després abandonar-lo per un academicisme personal. Va ser un gran realista, com es pot observar a La família de Carles IV.

El Romanticisme: Característiques

El Romanticisme és una actitud sentimental, generosa i idealista del segle XIX. Sorgeix com a moviment artístic i actitud vital que afecta l'art, la literatura, la música i la manera de viure. Neix de la contraposició al càlcul i l'harmonia del neoclassicisme. Es caracteritza per:

• Exaltació vitalista i exploració de nous camps (exotisme oriental, conflictes bèl·lics).
• Diversitat oposada a la uniformitat, exaltant l'individu i les tradicions.
• Aspira a la llibertat individual i nacional.
• Historicisme com a recerca de les arrels nacionals del passat.
• Comprensió i sentiment de la natura.
• Predilecció per l'exòtic, la imaginació, l'irracional i l'art musulmà.

La pintura romàntica

La pintura romàntica presenta una gran diversitat estilística, individual i nacional. Es distingeixen dues tendències: la composició barroca (predomini del color) i la classica (predomini del dibuix). Els natzarens alemanys o els prerafaelites anglesos van recuperar l'essència de les formes renaixentistes. Els gèneres principals van ser la història i el paisatge.

Delacroix, Géricault i Ingres

El romanticisme francès va recuperar el predomini del color i el dinamisme de la composició sobre la forma i el dibuix. Delacroix i Géricault van alliberar les formes, accentuant els efectes lumínics i atmosfèrics, els gestos dramàtics, el moviment i la complexitat compositiva. En canvi, la tendència classicista, representada per Ingres, mantenia l'interès per l'època oriental i els temes exòtics.

Els Natzarens

El romanticisme alemany, amb els Natzarens, va apostar per un art espiritual cristià, vivint en comunitat per regenerar l'art tornant a l'estil del quattrocento.

Realisme a la moda i urbanisme

Pel que fa a l'urbanisme, van sorgir els urbanistes utòpics, un grup de pensadors socials que pretenien millorar el sistema de vida dels obrers amb colònies. Fourier va crear els falansteris, un tipus de colònia que consistia en un model d'allotjament. També van destacar els familisteris, conjunts d'edificis situats en un parc per harmonitzar la vida rural i la urbana.

Arquitectura del segle XIX

L'arquitectura va barrejar diversos estils: es va recuperar el passat (historicisme), es va revaloritzar l'arquitectura popular (Arts and Crafts) i es van explorar les possibilitats de nous materials (arquitectura del ferro). Destaquen dues tendències: el Modernisme i l'Escola de Chicago.