Revolucions liberals i unificacions a Europa (1820-1870)

Revolucions liberals a Europa

1820: Esclatà una primera onada de revolucions liberals, amb aixecaments liderats principalment per activistes militars per posar fi a l'absolutisme i prendre el poder. Reprimides per les forces de la Santa Aliança. Només a Grècia, s'aconseguí la independència de l'Imperi Turc després d'una guerra que culminà en 1829. Independència de la metròpoli espanyola.

1830: Segona onada revolucionària

La segona onada revolucionària a Europa central i occidental, entre 1829 i 1835, va tenir un impacte més ampli que la primera. Originada a França, va implantar sistemes polítics liberals. La revolta va començar a França el juliol de 1830, amb la caiguda de Carles X de Borbó i l'establiment d'una monarquia liberal amb Lluís Felip d'Orleans. A Bèlgica, també va triomfar la revolució, establint un sistema liberal i guanyant independència d'Holanda. S'hi van produir revoltes a Polònia, Gran Bretanya i Espanya.

1848: Revolucions democràtiques

Les revolucions del 1848 van portar ideals democràtics i drets dels treballadors, amb aspectes nacionalistes en certs llocs. A Europa occidental, s'assoliren ideals com el sufragi universal i la igualtat social. A França, es va derrocar la monarquia de Lluís Felip d'Orleans, establint la república. A Europa oriental, es lluità contra règims absolutistes i l'Imperi Austríac. Les reformes liberals es consolidaren a la segona meitat del segle XIX.

Unificació d'Itàlia

El moviment de la Unificació d'Itàlia (1859-1870) es impulsat per idees nacionalistes, com les derivades de la invasió napoleònica i el Romanticisme. Itàlia estava fragmentada en 8 estats. El Risorgimento va donar origen a moviments com la Jove Itàlia, liderada per Mazzini, que pretenia una república democràtica i unitària. Després del fracàs de la revolució de 1848, la monarquia liberal de Piemont emergeix com la via principal per a la unificació, amb un pacte entre Garibaldi i el govern liberal del Piemont per aconseguir la unió d'Itàlia.

Unificació Alemanya

Alemanya, dividida en 39 estats, formava part de la Confederació Germànica (1815). La rivalitat entre Prússia i l'Imperi Austríac va destacar. La creació de la Unió Duanera va ser un pas clau, amb Prússia, però sense Àustria. Els intents liberals democràtics de 1848, com el Parlament de Frankfurt, van fracassar. La monarquia prussiana, liderada per Frederic Guillem IV i Bismark, va optar per una unificació conservadora, imposant la nació amb una estratègia autoritària i militar.

Imperialisme i potències industrials

L’incident de Fashoda entre França i el Regne Unit (1898): Conflicte pel interès britànic d’unir els territoris de Nord a Sud, i el francesos d’Est a Oest.

Les guerres angloboers a Sud Àfrica: Conflicte entre els primers colonitzadors holandesos i el domini britànic a Sud.

El canal de Suez va ser construït amb l’objectiu de comunicar el mar Mediterrani i el mar Roig, per ordre del govern egipci el 1869. Va ser adquirit l'any 1875 pel regne unit amb la fi de controlar la ruta comercial cap a l’Índia.

Formes d'administració colonial

Colònia: Territori sense govern propi i total dependent de la metròpolis, era administrada per un governador amb ajuda dels funcionaris i un exèrcit. Aquest tipus d’administració directa es va exercir a l’índia britànica, Congo Belga, a l’Àfrica Equatorial / occidental Francesa.

Protectorat: El territori conservava les estructures del govern tradicionals, pero l’exèrcit, la política exterior i l’economia depenien de la metròpolis. Va ser utilitzat per França (Marroc, Tunísia, Laos i Cambodja) i el Regne Unit (Egipte i Birmània).

Domini: Colònia de poblament pròpia de l’imperi britànic, disposava d’una organització política propia pero sota sobirania britànica. (Canadà, Austràlia, Nova Zelanda…)

Concessió: Cessió temporal d’enclavaments per a la seva explotació per part d’una metròpolis. (Honk Kong i Xangai)

Factors de l'imperialisme

Cientificotècnics (exploracions), econòmics (crisi del 1873), geoestratègics i polítics, ideològics.

Conferència de Berlín

Entre el novembre de 1874 i el febrer del 1885 es va celebrar a Berlín, sota la presidència del canciller alemany Otto Von Bismarck, una conferència de països colonials europeus i els Estats Units per acordar el repartiment colonial d'Àfrica.

Potències industrials al segle XX

Al començament del segle XX, les principals potències industrials eren Alemanya, els Estats Units i el Regne Unit. Cap al 1914, el Regne Unit havia perdut el seu paper de "taller del món" davant de l'avanç d'Alemanya i els Estats Units com a importants centres industrials. Londres continuava sent el cor financer mundial i la lliura esterlina, la moneda de referència. Alemanya i els Estats Units es consolidaven com a potències industrials emergents al començament del segle XX, competint amb el Regne Unit en aquest àmbit.

Avenços tecnològics i empresarials

Il·luminació, calefacció, metro, telèfon, neveres, aire condicionat, difusió del motor elèctric.

Concentracions empresarials: Trust: Fusió de diferents empreses en una nova. Cartel: Associació d’empreses del mateix ram per acordar preus, quotes de producció i de mercat. Hòlding: Societat financera que controla les activitats i el capital de diverses empreses.

Taylorisme, Henry Ford: És un sistema d'organització del treball que busca millorar la productivitat mitjançant la reducció de costos, a través de l'eliminació de moviments innecessaris dels treballadors i la estandardització dels processos de producció. Henry Ford va ser un industrial clau que va adoptar i va expandir els principis del taylorisme a la seva empresa.

Mundialització de l’economia: L'integració global va sorgir amb l'increment del comerç internacional, Europa com a principal mercat (controlant el 80% del comerç mundial) i l'ús del patró or per a l'articulació monetària. La revolució en transports i comunicacions, així com l'abaratiment dels productes, van facilitar aquesta interconnexió econòmica global.

Creciment urbà: L’abaratiment i la rapidesa dels mitjans de transports i les oportunitats que s’oferien als nous països industrialitzats, van intensificar la partida de milions de migrants cap a altres continents. A la segona meitat del segle, una gran part de la població rural marxa cap a les grans urbanitzacions que ja tenien diversos milions de persones i va ser quan les ciutats petites van créixer. Comporta: desarrelament cultural, segregació suburbial i amuntegaments insalubres. L'any 1873, la Gran Depressió va ser desencadenada per la caiguda dels preus dels productes agrícoles en els mercats internacionals, provocant la contracció del consum i el tancament d'empreses. Impulsa a la recerca de noves estratègies per optimitzar la producció. Promou innovació, conduint a avenços importants en el sector químic i el desenvolupament de materials com l'alumini i l'acer inoxidable. La estandardització de peces metàl·liques va transformar sectors com l'automoció i la construcció de gratacels.

Petroli: La utilització del petroli com a font d'energia va començar amb la seva explotació a Pennsilvània el 1859. Inicialment, es va fer servir per a la il·luminació, la calefacció. Energia elèctrica: Aconsegueix un gran desenvolupament amb l'ús de turbines hidràuliques.