Les Revolucions Liberals del Segle XVIII: Il·lustració, EUA i França

La Il·lustració i la Fi de l'Antic Règim

Les noves idees de la Il·lustració, sorgides al segle XVIII, van enderrocar la ideologia de l'Antic Règim.

• L'Esperit de la Il·lustració: Raó i Ciència

  La Il·lustració va ser un moviment intel·lectual que va tenir lloc a Europa al segle XVIII. Els seus precedents van ser Isaac Newton, introductor del mètode científic, i John Locke, que va criticar el poder absolut i va plantejar la divisió de poders. Els il·lustrats propugnaven una fe absoluta en la raó, és a dir, la intel·ligència humana com l'únic mitjà per entendre el món.

• La Crítica a l'Antic Règim i les Noves Idees

  Els il·lustrats critiquen els pilars de l'Antic Règim i proposen una política i una societat basades en la igualtat i la llibertat.

  • Montesquieu propugna la divisió de poders.
  • Rousseau defensa el contracte social entre governants i governats, que ha de garantir els drets bàsics de l'individu, i formula el principi de la sobirania nacional.
  • Els il·lustrats s'oposen a la societat estamental i defensen la mobilitat social, la igualtat, el mèrit i la intel·ligència de cadascú.
  • Voltaire defensa la llibertat de consciència i que les relacions humanes s'havien de basar en la tolerància entre els homes i les idees.

  En l'economia van aparèixer els fisiòcrates, que van assentar les bases del liberalisme econòmic. Deien que la font de riquesa era l'agricultura i donaven suport a la llibertat econòmica. Aquestes idees van influir profundament en la burgesia, que havia vist créixer el seu poder econòmic al segle XVIII.

La Independència dels Estats Units (Segle XVIII)

Els habitants de les tretze colònies angleses establertes a Amèrica del Nord, influenciats per les idees de l'Europa il·lustrada, van iniciar al segle XVIII una rebel·lió contra la seva metròpoli.

Els colons americans estaven descontents perquè la metròpoli no els permetia enviar representació al Parlament anglès, els obligava a pagar impostos i els imposava un monopoli comercial.

La causa immediata de la rebel·lió va ser el 1773, quan els britànics es van voler atorgar el monopoli de venda de te a una companyia anglesa. Per mostrar el desacord, els americans de Boston van llençar al mar càrregues de te (el conegut com a Boston Tea Party). El rei Jordi III va enviar un exèrcit per sufocar la rebel·lió.

El 4 de juliol de 1776, els representants de les tretze colònies van redactar la Declaració d'Independència dels Estats Units. La guerra contra la metròpoli va ser llarga. El Regne Unit no va reconèixer la independència fins al 1783, moment en què George Washington va ser proclamat el primer president dels EUA.

Al 1787, els EUA van redactar la primera Constitució, que assegurava la separació i l'equilibri de poders i establia una forma de govern republicana. La Constitució es completava amb una Declaració de Drets que garantia la llibertat de religió, de premsa, d'expressió, de reunió i el dret a ser jutjat.

La Revolució Francesa (1789-1799)

• Causes de la Revolució Francesa

  Al final del segle XVIII a França, molts sectors socials volien canvis. Al llarg del segle hi havia hagut una pujada de preus, negocis i indústria. La burgesia tenia beneficis econòmics però no podia accedir al poder polític. Animats per les idees il·lustrades, reclamaven canvis polítics. L'aristocràcia s'aferrava a consolidar i augmentar els seus privilegis a causa de l'alça dels preus i s'oposava als canvis.

  Hi va haver una greu crisi econòmica: al 1780 els ingressos dels pagesos van disminuir i hi va haver males collites que van provocar fam i malestar. La crisi industrial de 1786 va provocar el tancament de fàbriques i tallers, fet que va fer augmentar l'atur. Les finances reials estaven en bancarrota, ja que l'aristocràcia no pagava impostos.

• Convocatòria dels Estats Generals (1788)

  Els nobles es negaven a pagar impostos. La rebel·lió nobiliària va provocar una crisi política que va obligar Lluís XVI, l'any 1788, a convocar els Estats Generals. Els representants de cada estament havien de fer un Quadern de Queixes que recollís les peticions al rei. El Tercer Estat volia la supressió dels drets feudals i l'abolició dels privilegis, entre altres coses. La burgesia es va organitzar per aconseguir el mateix nombre de representants que la noblesa i el clergat junts.

• La Ruptura de Juliol de 1789: L'Assemblea Nacional

  Els Estats Generals es van obrir el 5 de maig del 1789 a Versalles. Només hi havia un vot per estament, de manera que la noblesa i el clergat sempre imposaven la seva voluntat. El Tercer Estat va reclamar el vot per persona. La noblesa i el clergat es van negar i els Estats Generals es van suspendre.

  Els representants del Tercer Estat van constituir l'Assemblea Nacional i van prometre redactar una Constitució que garantís els drets. Una part del clergat i de la noblesa van portar l'agitació als carrers, on amb el suport popular van obrir la Revolució. El monarca va cedir a les demandes i va transformar els Estats Generals en l'Assemblea Nacional Constituent.

  El 14 de juliol de 1789 es va produir l'assalt a la Bastilla. A molts llocs de París es va formar la Guàrdia Nacional. Les notícies del que havia passat a París es van propagar per França i hi va haver una revolta antisenyorial.

• L'Assemblea Nacional Constituent (1789-1791)

  Els diputats de l'Assemblea Nacional Constituent havien de legislar per abolir l'Antic Règim. Primer es va produir l'abolició jurídica del feudalisme. En segon lloc, es va aprovar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà i, finalment, es va establir la sobirania nacional.

  S'inicia la redacció d'una Constitució aprovada el setembre de 1791. El text constitucional definia una monarquia constitucional basada en la divisió de poders:

  • L'executiu en mans del rei.
  • El legislatiu en mans de l'Assemblea.
  • El judicial exercit per jutges.

  Es va mantenir el dret de veto al rei i es va establir el sufragi censatari. També es va establir una nova divisió territorial i la llibertat de comerç. Es van declarar tots els ciutadans iguals, es van augmentar els impostos directes i es va garantir la llibertat d'empresa. Per resoldre el dèficit financer es va fer una desamortització. Es va separar l'Església de l'Estat.

• Radicalització i Caiguda de la Monarquia (1791-1792)

  Els antics privilegiats animaven a la intervenció de les potències europees per restablir l'Antic Règim. Els constitucionalistes intentaven frenar els absolutistes i les demandes revolucionàries, ja que amb les reformes de 1791 ja havien aconseguit el seu objectiu. Un sector més radical de la burgesia demanava una organització més democràtica.

  El juny de 1791, la família reial va intentar fugir de França per reunir-se amb les tropes austríaques i iniciar la invasió a París. Però van ser descoberts a Varennes i retornats a París. A causa d'això, els més revolucionaris es van radicalitzar.

  L'octubre de 1791 es van escollir els diputats de la nova Assemblea Legislativa. Els clubs o societats polítiques dels quals formaven part els diputats eren: a la dreta, el Club dels Feuillants, i a l'esquerra, els Girondins, els Jacobins i els Cordeliers. Els grups més radicals reclamaven la República.

  El 20 d'abril de 1792, l'Assemblea Legislativa va declarar la guerra a Àustria, però la guerra va resultar desastrosa perquè els nobles i el rei anaven a favor d'Àustria. Els sans-culottes i els ciutadans armats van exigir l'abolició de la monarquia. El 10 d'agost de 1792 hi va haver un assalt a les Tulleries, on estava refugiada la família reial. El triomf popular va comportar l'arrest del rei i la convocatòria d'eleccions per sufragi universal masculí.

• La Convenció Nacional: La República Democràtica (1792-1795)

  La nova assemblea, anomenada Convenció Nacional, es va formar el 20 de setembre de 1792. La primera mesura que es va prendre va ser abolir la Monarquia i proclamar la República.

  La Convenció Girondina (Moderada)

  El govern estava en mans dels Girondins, que eren moderats i no agradaven a les masses populars. A la Convenció Nacional, els Girondins es van enfrontar amb els Muntanyencs, els més radicals. Un dels problemes va ser que els Girondins volien castigar Lluís XVI, mentre que els Jacobins volien processar-lo. Per la pressió popular, el van jutjar i condemnar: Lluís XVI va ser guillotinat el 21 de gener de 1793. Això va donar lloc a la coalició europea antirevolucionària. La situació es va agreujar amb la insurrecció dels pagesos. Els sans-culottes reclamaven reformes socials i igualitàries. Els Girondins es van negar a prendre mesures, i llavors els Jacobins van donar un cop de força.

  La Convenció Jacobina: El Període del Terror

  A principis de juny de 1793, els Jacobins i els sans-culottes arresten i executen alguns dirigents girondins i inauguren la Convenció Jacobina. Al 1793 van fer una nova Constitució amb sufragi universal masculí i sobirania popular. Van establir un govern revolucionari i van iniciar una política coneguda com El Terror.

  Es va crear un Comitè de Salvació Pública controlat per Robespierre. També hi va haver reformes socials demanades pels sans-culottes. Per canviar la societat es van prendre aquestes mesures:

  • Educació primària obligatòria i gratuïta.
  • Un nou calendari.
  • Es va crear un procés de descristianització.

  Al 1794 semblava que la República s'havia salvat de l'enemic exterior i la població era auxiliada. Els més radicals volien més igualtat i la burgesia volia posar fi a les reformes jacobines. Davant les crítiques, Robespierre i els seus fidels van dur a terme una repressió sagnant, però els seus enemics els van detenir i els van matar el 28 de juliol de 1794 (Cop d'Estat de Termidor).

• La República Burgesa: El Directori (1795-1799)

  Es va iniciar la tercera etapa de la Convenció Nacional. Es va aprovar una nova Constitució al 1795 que restablia el sufragi censatari i va definir un nou poder executiu, el Directori, i va establir un poder legislatiu dividit en dues cambres. El Directori va reprimir els sans-culottes i els Jacobins. L'èxit més important del Directori va ser la política exterior. El 9 de novembre de 1799, Napoleó Bonaparte va fer un cop d'Estat.

El Liberalisme: Doctrina Política i Econòmica

El liberalisme és el conjunt de transformacions ideològiques i polítiques que es van produir a Europa i a Amèrica al segle XVIII, i que van conformar un corrent ideològic i una doctrina política i econòmica. El liberalisme serveix per identificar un conjunt d'idees bàsiques en els sistemes polítics creats pels revolucionaris burgesos al segle XIX i que tenien aquests principis:

• El liberalisme defensa que la societat està formada per individus, no per estaments, i defensa la llibertat individual (llibertat política, religiosa, etc.).
• En política, els liberals són partidaris del sistema parlamentari, de la separació de poders i la sobirania nacional. La Constitució és fonamental.

El liberalisme posa fi a la concepció de l'absolutisme. Al segle XIX va adquirir un caràcter revolucionari impulsat per la burgesia i les classes urbanes.