Revolucions i idees il·lustrades a Anglaterra i Amèrica

Revolucions a Anglaterra

El parlament estava format, des de l'edat mitjana, per les cambres dels Lords (nobles i clero) i dels Comuns (burgesia urbana i els mitjans propietaris agraris). A Anglaterra, dues revolucions al segle XVII van posar fi a la monarquia de la dinastia Stuart. El descontentament va provocar una primera revolució encapçalada per Oliver Cromwell (propietari agrícola de la petita noblesa rural, partidari de reformes religioses i polítiques). Va ser elegit membre de la cambra dels comuns, va comandar l'exèrcit parlamentari i va donar formació militar a molts pagesos, derrocat el rei Carles i el va fer executar. Després d'un període de república molt breu, el nou monarca Carles II va acceptar l'habeas corpus el 1679. El 1689, una segona revolució va destronar definitivament els Stuart. El parlament va elegir un nou monarca, Guillem d'Orange, i el va obligar a acceptar i jurar la declaració de drets (the Bill of Rights) - que limitaven els poders legislatiu, executiu i judicial al monarca. La nova monarquia parlamentària anglesa no afavoria a tothom: només a una minoria (grans propietaris, nobles, burgesos, etc.) tenia dret a vot, els habitants de les colònies no estaven representats al parlament i l'esclavitud era una pràctica acceptada. El parlamentarisme anglès va ser un exemple per als qui volien abolir, a d'altres indrets, l'absolutisme.

Idees il·lustrades a Amèrica

Les idees il·lustrades van difondre també al continent americà. Els habitants de les tretze colònies angleses establertes des del segle XVII a la costa est d'Amèrica del Nord, encoratjats per les idees d'igualtat i llibertat que els arribaven d'Europa, van protagonitzar al segle XVIII una insurrecció contra la metròpoli. La revolució americana va fer néixer els Estats Units d'Amèrica, una nació nova que es regia pels principis del liberalisme.

Filòsofs il·lustrats

Els filòsofs il·lustrats van criticar l'absolutisme i van configurar la base d'una nova doctrina política que coneixem amb el nom de liberalisme. Montesquieu va propugnar la divisió de poders. Rousseau va defensar la necessitat d'un contracte social entre governants i governats, i va enunciar el principi de sobirania nacional. Voltaire es va proclamar defensor de la llibertat de consciència (tolerància religiosa).

Mercantilisme

El mercantilisme: les monarquies absolutes estaven convençudes que la riquesa d'un país depenia de la quantitat de metalls preciosos de què disposava. Per tant, l'estat havia d'exercir una política orientada a afavorir les exportacions i a frenar les importacions, per acumular tant d'or i plata com fos possible. Per això l'estat protegia i impulsava la creació de manufactures i companyies comercials.

Lluís XIV era un rei que regnava a França i Navarra, l'anomenaven el Rei Sol per identificar-lo amb l'astre símbol de l'ordre, la regularitat i l'esplendor.