Revolucion francesa robert pierre
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 12,31 KB
Las mujeres y la Revolución del
48 Muchas activistas participaron de forma intensa en la Revolución de 1848: Jeanne Deroin, Eugènie Niboyet, Desireè Gay, Jenyy P. D’Hericourt En algunas de las principales ciudades, centros de los focos revolucionarios, las mujeres exigieron: - Igualdad (en aquella época todavía se entendía este concepto como “igualdad ante la ley”) Activistas como Deroin, defienden la igualdad sin renunciar a la diferencia (básicamente la maternidad) -Derecho al divorcio -Soluciones educativas y económicas para combatir la creciente pobreza femenina -Las vesubianas (batallones de mujeres armadas vestidas con pantalones y fajas tricolores), llegaron a reivindicar que los hombres compartiesen las tareas domésticas
Hacia los años 1850’s, las fuerzas contrarevolucionarias reprimieron con dureza las exigencias del movimento de emancipación de las mujeres
De la contrarevolució al socialisme utòpic (1820’s-1848): -Conceptes generals sobre el Socialisme Utòpic: Noves formes d’organització social, de producció i de relacions humanes dins l’harmonia social i la Pau. A causa de la brutal realitat de les ciutats industrials i de l’urbanisme salvatge de la nova societat industrial de la primera meitat del Segle XIX: -Apareixen els socialismes: Tres generacions de socialismes: La 1ª: Els socialismes utòpics (anys 1820-1840’s): Saint Simon, Robert Owen, Charles Fourier La 2ª: Els socialismes de transició: Cabet, Louis Blanc i August Blanquí La 3ª: El socialisme revolucionari: (anys 1850-1860’s) Proudhom i l’anarcosindicalisme i el marxisme Acompanyada de la I Internacional -Socialismes utòpics:-El comte de Saint Simon (1760-1825): Aristòcrata desclassat, és un dels primers que veu que s`ha de millorar la societat.-Segons la seva teoria: La història es regeix per una llei de progrés, amb una alternança entre èpoques orgàniques (amb principis sòlids) i èpoques crítiques: La nova època orgànica ha de fonamentar-se en la ciència positiva (no en la metafísica tradicional), En aquesta nova època, el poder espiritual correspondria als científics (valor de la predicció) i el poder temporal als industrials. Per establir quin model de societat? ,Aquella basada en la fraternitat universal, sense propietat privada i amb economia planificada L’ésser humà no és bo (Rousseau) ni dolent (Machiavello): l’ésser humà es fa (no és bo ni dolent) El treball i l’esforç fan la persona: la societat és la suma dels esforços individuals La societat és com un gran taller que combina lo material amb la moral (ell busca aquella harmonia) És el primer que afirma que cal estudiar la societat per reformar-la: Funda ciència social denominada Fisiologia Social que estudia el funcionament de la societat Segons ell, la societat està dividida en dos grans grups: La societat política o la dels “paràsits”: els no productius, com la noblesa, el clergat, els rendistes… ,La societat econòmica o la dels actius: enginyers, industrials, banquers, els pagesos i els obrers No distingeix que entre els actius també hi ha conflictes (per això Marx i Engels el denominaran utòpic) La societat econòmica és la nació i ha d’eliminar els que viuen de forma improductiva A la nació que ell vol: Impera l’equitativisme. Cada individu (productiu) rebrà de la societat segons la seva capacitat ,L’estat ha de dissoldre’s i han de ser els enginyers i els savis els que administrin les coses: Han de dirigir la planificació industrial (redueix el progrés només al pla industrial)Robert Owen (1771-1858): Gran empresari industrial anglès del tèxtil Creu que el progrés és a la vegada industrial i social: La indústria ha de ser progressivament socialitzada, Les desigualtats socials són contràries al progrés, La religió és un obstacle a destruir: partidari de l’educació laica. S’oposa a la competitivitat Fundador del cooperativisme: via de l’autonomia obrera Colònies industrials dirigides pels treballadors Dins aquestes cooperatives havien de funcionar uns ateneus on la gent s’educaria Participació en la formació de la Great Trade Union (1834): trinxera del treballador contra el sistema Aquest sindicalisme organitzaria el Cartisme: Carta del Poble, enviada al Parlament l’any 1838 demanant el sufragi universal Charles Fourier (1772-1837): El més utòpic: La seva idea del progrés no admet la indústria: es troba en l’harmonia entre la natura i l’ésser humà Formes opressives de la humanitat: l’estat, la família, la indústria i la nació El retorn a la natura es farà mitjançant el falansteri (unitat de producció i consum, formada per 1600 persones): Cada individu treballarà dues hores La riquesa és igualitària Cada persona tria la seva feina segons la seva vocació: Aquesta elecció havia de realitzar-se en funció de l’habilitat i la capacitat, i no en funció del sexe Les feines desagradables i brutes es reservarien als nens (experimenten plaer jugant en la immundícia) No hi ha famílies, regna l’amor lliure: la família perjudica la dona Homes i dones podien tenir una àmplia gama de necessitats i preferències sexuals que podien canviar al llarg de les seves vides, incloent-hi la sexualitat entre persones del mateix sexe Totes les societats han estat opressives: la humanitat haurà de produir milions de falansteris Idea que heretaran els hippies de Nord-Amèrica als 1960’s Socialismes de Transició (1948): Dos francesos: Tots dos es plantegen la destrucció del capitalisme Louis Blanch (1811-1882): El socialisme només pot arribar mitjançant el sufragi universal, ja que els treballadors són la majoria de la societat (no ha estat així): La classe treballadora ha acabat votant als seus opressors Es el precursor de la socialdemocràcia Louis Auguste Blanquí (1805-1881): La classe obrera no té perspectiva ni consciencia profunda anti capitalista (està tot el dia treballant) El socialisme només pot arribar mitjançant una elit depositària de la cultura anticapitalista i recorrent al cop d’estat fet per professionals d’aquesta elit Les dones dins el socialisme utòpic (1820’s-1848) Signe més col·lectiu que individual. Un activisme feminista que va ser una conseqüència lògica de la participació de les dones en les revoltes o aldarulls de les multituds urbanes o pageses o en importants manifestacions públiques relacionades amb el benestar col·lectiu. Dones utòpiques relacionades, principalment amb: -El saintsimonianisme a França (Suzanne Voilquin i Jeanne Deroin) -L’owenisme a Anglaterra (Frances Wright, Emma Martin, Anna Wheeler i Eliza Macauley), -Influència des de finals de la dècada dels anys 20 fins la repressió política posterior a les revolucions de 1848. Segons els seus diversos punts de vista: -Les dones vivien subordinades. -Eren capaces de qualsevol activitat política. -Calia dissenyar projectes alternatius de vida que obrissin nous horitzons d’experiència femenina. -Calia transformar les relacions humanes i les concepcions de l’espai i del funcionament urbà.