La Revolució Russa: De Lenin a Stalin i la Formació de l'URSS

Antecedents de la Revolució Russa

Força aparent que real. País semifeudal, agrícola i endarrerit. Alguns pagesos aconseguiren terres i prosperar, però la majoria vivien en misèria. Poca indústria, localitzada a les grans ciutats, amb concentració d'obrers i fàbriques en algunes d'elles. Socialment, grans diferències: l'aristocràcia monopolitzava el poder i la terra; la burgesia era dèbil, amb ganes de canvi; i obrers i camperols patien condicions de vida i treball miserables.

Situació Política

Monarquia absoluta (Tsar, autocràcia): poble sense drets ni llibertats individuals i burocràcia.

Creixement de l'Oposició

No s'acceptava la situació i s'oposaven clandestinament i reprimidament. Existia l'oposició revolucionària i la reformista:

• Nihilistes (s. XIX): de l'intel·lectualisme al terrorisme.
• Populistes (Narodniki): pro-camperols i terroristes.
• Esserites (1901): Kerenski.
• Marxistes (Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, Plekhànov 1898/1903):
  • Menxevics (Plekhànov): partit obrer de masses, primera revolució burgesa, després proletària.
  • Bolxevics (Lenin): partit minoritari.

Ideologia de Lenin

Ideologia marxista: revolució democràtica i burgesa que porta a la socialista. Concepció del moviment revolucionari: dirigida per una organització sòlida. Estat: controlat pel PCUS, que estableix una dictadura que donà l'URSS.

La Revolució de 1905

Entre 1904 i 1905, Rússia patí una crisi econòmica conjuntural, agreujada per una guerra contra el Japó per Manxúria, que suposà la derrota russa i provocà una demanda popular (millores en les condicions de vida i democratització de l'Estat). Fou el primer intent de crear una monarquia constitucional.

Primera Fase: Demandes i Repressió

Demandes populars (vagues) i duríssima repressió que provocà una revolta total.

Segona Fase: Soviets i Manifest d'Octubre

Demandes populars, el Soviet de Sant Petersburg i vaga general. Davant el greu perill revolucionari, el Tsar Nicolau II publicà el Manifest d'Octubre (acceptà fer reformes i sufragi universal).

La Conjuntura de la Primera Guerra Mundial

Després de la Revolució de 1905, hi hagué una certa estabilitat a Rússia. No obstant això, la crisi social, econòmica i política, juntament amb les derrotes de Rússia, les grans pèrdues humanes, la misèria i la corrupció, generaren un gran descontentament social i polític.

La Revolució de Febrer de 1917

Caiguda del Tsarisme

Les derrotes militars, el cansament i la misèria provocaren la revolta. Manifestacions i vagues conduïren a l'abdicació de Nicolau II. El poder passà a la Duma, on es creà un Govern Provisional de la República amb Lvov. Rússia esdevingué una república democràtica burgesa i els soviets es multiplicaren.

La Dualitat de Poders

El govern burgès no donava resposta a les reivindicacions populars, generant descontentament. El poble volia terres i millores de vida. Existien dos poders:

• El poder legal: el Govern Provisional, amb suport dels SR (Socialistes Revolucionaris) i menxevics.
• El poder real: els soviets, que controlaven el carrer, amb el suport dels bolxevics.

Lenin publicà les Tesis d'Abril: pau immediata, terra per als camperols, rebuig al Govern Provisional. Els bolxevics, cada cop més forts, aprofitaren el caos.

La Revolució d'Octubre de 1917

Jornades Revolucionàries

Els soviets controlaven l'ordre públic sota la influència del Partit Bolxevic i el Comitè Militar Revolucionari. A l'octubre, Lenin arribà a Sant Petersburg i es creà el Comitè Militar Revolucionari.

Primeres Mesures Revolucionàries

Amb l'èxit de la revolució, a l'octubre s'establí una dictadura del proletariat. Es formà el Govern dels Comissaris del Poble, amb Lenin com a president, que començà a legislar aplicant les Tesis d'Abril.

Guerra Civil i Comunisme de Guerra (1918-1921)

Lenin imposà el règim soviètic: pau amb els alemanys, decrets sobre la terra i abolició de l'Assemblea Constituent. Això provocà una reacció antisoviètica i la Guerra Civil (1918-1921) entre l'Exèrcit Roig i els Blancs. Lenin aplicà el comunisme de guerra i la dictadura total (Txeca). Hi hagué intervenció estrangera a favor dels Blancs, però la victòria comunista generà por als bolxevics i no es cobraren deutes.

Consolidació del Poder Bolxevic i Formació de l'URSS

El 1917, les eleccions a l'Assemblea Constituent, anunciades pel Govern Provisional, resultaren en una derrota bolxevic. La nova Assemblea (socialrevolucionària) intentà refer els decrets d'octubre i controlar els soviets. Lenin reaccionà i tancà l'Assemblea, iniciant la "democràcia popular" i instaurant un règim de partit únic. La victòria en la Guerra Civil possibilità la creació de l'URSS.

El 1921, el Partit Bolxevic s'anomenà Partit Comunista de la Unió Soviètica. El seu secretari general també era el cap d'Estat.

El 1922, el Congrés dels Soviets creà la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), basada en els soviets (triats cada 4 anys, amb estructura piramidal). Seria un règim de partit únic.

La NEP (Nova Política Econòmica) (1921-1927)

Durant la Guerra Civil, el comunisme de guerra havia causat greus problemes econòmics. El país estava arruïnat per la Gran Guerra i la Guerra Civil. Lenin considerà que calia recuperar l'economia del país i que la instauració del comunisme fou massa ràpida. La NEP fou un pas enrere: l'Estat mantingué el control econòmic i la propietat de les indústries bàsiques, però es permeteren el comerç i els beneficis privats.

• Camperols: ús del fruit de les terres, podien vendre terres i pagaven impostos en metàl·lic.
• Indústria: la bàsica restà en mans de l'Estat, millores laborals.
• Banca: restà en mans de l'Estat.

Hi hagué una millora important de l'economia a tots els nivells: la producció agrícola i industrial es multiplicaren. No obstant això, sorgiren problemes com l'augment de preus i de les diferències socials.

El 1924, s'establí una estructura federal (15 repúbliques) i òrgans de poder com el Soviet Suprem o el Presídium. També es creà la III Internacional.

Polèmica Successòria de Lenin: Trotski vs. Stalin

Lenin morí i s'inicià un conflicte successori. La pugna era entre Trotski i Stalin.

Trotski

Ideòleg brillant, teòric, partidari de la revolució mundial. Denunciava la burocràcia i la NEP i demanava més pressió sobre els pagesos i control total de l'economia.

Stalin

Home d'acció, polític pragmàtic, partidari de consolidar el socialisme en un únic país, gran coneixedor de les nacionalitats. Secretari general del partit, acumulà tot el poder i instaurà una brutal dictadura. Stalin els va assassinar.

Inici de l'Estalinisme

Política

Ascens al poder i dictadura personal: es creà un règim totalitari amb control de tot el poder.

Repressió i terror: l'exèrcit al partit i a la societat, desplaçament de les elits polítiques i eliminació dels adversaris, desplaçament de població.

Economia

Eliminació de la NEP, substituïda per la planificació (enfortir l'economia soviètica, autosuficiència i impuls militar; inicialment un èxit, però a la llarga paralitzà l'economia) i la col·lectivització (la indústria es basà en l'agricultura moderna, més productiva i controlada per l'Estat).