La Revolució Russa: De l'Imperi Tsarista a Stalin

Un imperi immens i endarrerit

El règim polític era una autocràcia, el tsar tenia un poder absolut. Les característiques principals eren:

• Economia agrària en què convivien la propietat comunal i les formes de propietat privada.
• Poder de l'Església ortodoxa.
• Pobresa i manca de llibertats.
• Majoria de la població pagesa i proletariat reduït.
• Agricultura tradicional i industrialització escassa.

El creixement de l'oposició

Es va produir una difusió de les idees liberals i de les noves doctrines obreristes, com l'anarquisme i el marxisme.

• Els populistes volien l'anarquisme i destacaven alguns intel·lectuals com Bakunin i Kropotkin.
• Van sorgir partits de composició burgesa com el Partit Constitucional Democràtic i el Partit Socialrevolucionari Rus.
• La influència del marxisme va donar lloc al Partit Socialdemòcrata Rus, dividit en bolxevics i menxevics.

Revolució del 1905 i intents de reforma

Les peticions incloïen una assemblea constituent, millors condicions de vida i reforma agrària. Es van crear els soviets.

El resultat va ser la creació d'una duma (assemblea legislativa de representants dels diversos grups polítics), però no hi va haver canvis profunds.

Un esdeveniment clau va ser el Diumenge Sagnant (manifestació davant del palau del tsar que va ser reprimida per l'exèrcit).

La conjuntura de la Primera Guerra Mundial

El desastre militar i econòmic provocat per la guerra va desencadenar una revolució de més envergadura que la del 1905.

La caiguda del tsarisme (Febrer 1917)

Aquesta va ser una revolució liberal amb les següents causes:

• Participació en la Primera Guerra Mundial.
• Derrotes militars.
• Pujada de preus i misèria en la població.
• Descontentament polític.

Hi van participar totes les forces de l'oposició. Es va produir una vaga general, es van formar grups de soviets i es va imposar un govern provisional presidit per Lvov.

El nou govern va prometre reformes polítiques (llibertat d'opinió, de premsa, de reunió) i socials (jornada laboral de 8 hores, drets sindicals), i convocar una assemblea constituent.

Resultat:

• Dimissió del tsar.
• Govern provisional (amb Kerenski posteriorment).
• Reformes liberals (eleccions, assemblea constituent).
• Rússia continua la guerra.

Dualitat de poders (Març-Octubre 1917)

Aquesta fase correspon a la revolució socialista, dirigida pels bolxevics.

Resultat:

• Poder en mans dels soviets.
• Kerenski substitueix Lvov i forma un govern provisional.
• Intent de cop d'estat de Kornilov.
• Ascens de Lenin i els bolxevics.

Jornades revolucionàries

Acció de la Guàrdia Roja i l'assalt del Palau d'Hivern, seu del govern provisional.

Primeres mesures revolucionàries

Signatura de la pau de Brest-Litovsk.

Comunisme de guerra

Fou la fase de la revolució durant la guerra civil entre bolxevics i partidaris del tsarisme. Va culminar amb el triomf de l'Exèrcit Roig.

NEP: Una nova política econòmica

La NEP (Nova Política Econòmica) comportava la implantació d'una economia mixta en què havien de conviure sectors socialitzats amb la tornada de l'economia de mercat, que permetria la petita propietat i els intercanvis privats.

Va haver-hi un enfrontament intern entre les tendències que defensaven el manteniment de l'economia mixta i les que propugnaven la ràpida socialització de la propietat, de la producció i de la distribució de béns.

Creació de la Tercera Internacional

Coneguda com a Komintern, va fer una crida a tots els partits socialistes perquè abandonessin la Segona Internacional.

Es van aprovar les 21 condicions que havien de complir els partits. Això va provocar la creació de partits comunistes, que havien de respondre a una nova concepció del marxisme: el leninisme.

Expansió de la revolució comunista

Intents d'expansió, com el del grup dels espartaquistes a Alemanya.

Mort de Lenin i disputa pel poder

Es va iniciar una lluita entre els bolxevics, anomenada el Gran Debat, per la direcció del partit, pel poder a l'Estat soviètic i per la direcció i orientació de la revolució.

Els principals contendents van ser Trotski i Stalin (que dirigia el PCUS).

• Trotski defensava l'exportació de la revolució (revolució permanent).
• Stalin defensava la revolució en un sol país.

Stalin va aconseguir el poder i va imposar un poder autoritari, la fi de l'economia mixta (NEP) i la col·lectivització de la propietat. Després es va convertir en una veritable dictadura.

Planificació i col·lectivització

Es va establir la planificació de l'economia mitjançant plans quinquennals de compliment obligatori.

Es va dur a terme una col·lectivització massiva de l'agricultura:

• Pagesos en granges col·lectives i estatals.
• Fi dels kulaks (pagesos rics).

Terror estalinista

Va ser una repressió generalitzada que es coneix com l'època de les grans purgues i persecucions polítiques a qui s'oposava a Stalin.

Noves institucions polítiques

Es va crear un estat federal amb una estructura federal. Cadascuna de les repúbliques de la Unió tenia el seu soviet, que era elegit al mateix moment que el Soviet Suprem.

Dominava un únic partit: el PCUS (Partit Comunista de la Unió Soviètica).