Revolució Russa: De l'Imperi Tsarista a la Crisi de 1917

La Revolució Russa: Un Imperi amb Peus de Fang

Rússia, sota l'autocràcia del tsar Nicolau II, era considerada un gegant amb peus de fang. Malgrat la seva vasta extensió territorial i gran població, el país estava profundament endarrerit. L'economia era majoritàriament de subsistència, basada en l'agricultura, i la industrialització només s'havia desenvolupat a la part més occidental del país. Dins la societat, destacaven els kulaks, la petita burgesia rural.

Posteriorment, va sorgir una oposició al tsarisme, dividida en dos grans grups:

• Els populistes, amb idees anarquistes.
• El Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, que es dividia en bolxevics i menxevics.

La Revolució de 1905: El Diumenge Sagnant

L'any 1905 va tenir lloc la primera revolució, iniciada amb una manifestació massiva davant del Palau d'Hivern. La protesta s'alçava contra el despotisme i la injustícia social, exigint la celebració d'una assemblea constituent i la millora de les condicions de vida. Aquest dia és conegut com el Diumenge Sagnant, a causa del gran nombre de ferits i morts.

Aquests esdeveniments van forçar el tsar a implementar una sèrie de reformes, recollides en el Manifest d'Octubre, on es comprometia a respectar les llibertats públiques i es proposava una reforma agrària. La creació de la Duma va fer possible l'aparició de partits liberals, com el Partit Constitucional Democràtic, que defensava els principis del liberalisme.

Reformes Insuficients i l'Impacte de la Gran Guerra

Un cop pacificat el país, la majoria d'aquestes reformes es van deixar d'aplicar. La situació de les classes obreres i camperoles no només no va millorar, sinó que va empitjorar dràsticament amb l'entrada de Rússia a la Primera Guerra Mundial.

La Difícil Conjuntura de la Guerra Mundial

La participació en la guerra va tenir conseqüències devastadores:

• L'economia es va orientar a abastir l'exèrcit.
• La majoria de fàbriques es van transformar en indústries de guerra.
• El reclutament massiu de pagesos va minvar la producció agrària.
• Els productes de primera necessitat van començar a escassejar.
• La població va caure en una situació de misèria extrema.

A aquesta crisi econòmica i social s'hi va sumar el desastre militar, que va precipitar la Revolució de Febrer de 1917.

Cap a la Revolució de Febrer de 1917

Van sorgir nombroses manifestacions per queixar-se de la situació al front. Per frenar les crítiques, el tsar va optar per una forma de govern més autoritària. L'assassinat de Rasputín també va contribuir a la inestabilitat que va desembocar en la Revolució de Febrer de 1917.

La Revolució de 1917 va començar amb una gran manifestació a Petrograd, que ràpidament es va estendre a altres ciutats. Els Soviets, que agrupaven les forces d'oposició al tsarisme, van jugar un paper crucial.

La Vaga General i l'Abdicació del Tsar

El 27 de febrer va tenir lloc una vaga general, acompanyada d'un amotinament de l'exèrcit, que es va negar a disparar contra la multitud. Les demandes principals d'aquesta vaga eren:

• La retirada de Rússia de la guerra.
• La dimissió del tsar.
• La millora de les condicions de vida.

A causa d'aquesta pressió, el tsar va abdicar. La Duma va guanyar protagonisme i va formar un Govern Provisional, que va implementar reformes polítiques i socials i es va comprometre a convocar una assemblea constituent. No obstant això, el nou govern no es va retirar de la guerra i va mantenir els compromisos militars, fet que generaria noves tensions.