Revolució Russa i Guerra Civil: 1917-1922

De la Revolució Russa a la Guerra Civil (1917-1922)

Quan parlem de la revolució russa, parlem de dues revolucions: de febrer de 1917, d'octubre de 1917. L'important és que està protagonitzat pels bolxevics. Tres causes de fons: la situació en l'àmbit militar és que Rússia té èxits, però amb pocs, té més fracassos, hi ha descontent, manifestacions i manifestacions que tenen lloc a partir del final de 1916 i a les primeres setmanes de 1917, protagonitzades per dones. El govern dirigit per la tsarina és un govern erratic, un és més inútil que l'altre. Causes immediates: sobretot a Moscou i Petrograd, hi ha enfrontaments amb morts, la tsarina canvia un ministre i n'anomena un altre, fa una crisi i amb aquesta conjuntura la classe política russa comença a moure fitxa. Davant de tot el tingladu a finals de febrer de 1917 es creen dos organismes, que no crea el govern tsarista (el Soviet de Petrograd i el Comitè provisional). Revolució de febrer. La creació del comitè provisional per la restauració de l'ordre (27 de febrer / 12 de març de 1917) diputats liberals que no són extremistes, són gent d'ordre que des del seu punt de vista si cal sacrificar la família del govern (tsar) ho fan. Creien que han de seguir a la guerra, perquè gent com Rasputin posen problemes a guanyar. La creació del Soviet de Petrograd (27 de febrer / 12 de març de 1917) membres delegats de les diferents delegacions de l'extrema esquerra de Rússia. Inicialment els bolxevics no són majoria, aniran guanyant pes als Soviets de mica en mica. El que s'intenta és que la nova Rússia no tingui que ser parlamentària, aposten perquè Rússia surti del conflicte. Nicolau II (el tsar) estava a Monguilev, li truquen i li diuen el que està passant, diu que detinguin a tothom, però no era suficient. Al final aconsellen al tsar, per conservar la monarquia a Rússia, és que abdiqui i acaba abdicant el 2 de març / 15 de març de 1917. El Comitè Provisional tal com abdica el tsar es converteix en el primer Govern Provisional, ja que eren diputats. Primer govern provisional (quan les condicions ho permetin, aquesta assemblea constituent és la que havia de fer la constitució de Rússia, que fos democràtica. Es signa per treure de l'exili i presons russes, part de presos polítics i tornen com Lenin o Stalin, etc. Tots els que eren del tsar, els fan fora. El nou primer govern provisional es compromet a reconèixer l'autodeterminació a Polònia i a Finlàndia, perquè puguin optar per la independència. Abdicat Nicolau però continuant lluitant al front de guerra. Se signa l'amnistia i a principis d'abril arriba Lenin a Petrograd, Lenin és un dels principals dels bolxevics, gràcies a Alemanya arriba a Rússia, posa a disposició de Lenin un tren per portar-lo a la frontera d'Alemanya, perquè Alemanya sap que els Bolxevics volen parar el conflicte i pensen en això. Quan arriba és quan presenta el seu full de ruta. Aquest full de ruta és la tesis d'abril, perquè ho presenta en abril, document polític més important de la revolució. Lenin defensa no col·laborar amb el govern provisional sorgit de febrer, els bolxevics intentaran que fracassi aquest govern.

Eslogan que surt de la tesis d'abril (pau, pa i terra). A partir de les hores i gràcies a l'amnistia, és un creixement dels bolxevics, no es sap el número exacte, són estimacions, perquè el partit bolxevic estava il·legalitzat. Xoc entre el Soviet de Petrograd i el Govern Provisional, perquè la majoria del Soviet vol que aquest procés revolucionari sorgit de febrer continuï i volen que Rússia surti de la guerra, però el govern provisional està per muntar a Rússia un règim constitucional i pretén mantenir a Rússia a la guerra i mantenir els compromisos de guerra. Aquesta discrepança es coneix com la crisi d'abril, que és la primera crisi política important entre les forces de la revolució de febrer. La conseqüència de la crisi d'abril és que el Soviet de Petrograd pressiona al govern perquè destitueixi al ministre Pàvel que era el ministre més favorable en mantenir a Rússia en la guerra. Aquestes tensions entre els Soviets amb el Govern Provisional aniran augmentant. Les jornades de Juliol (3-6 de juliol de 1917) Es produeixen tres o quatre dies que es coneixen com les jornades de Juliol, que els bolxevics organitzen manifestacions no pacífiques (van armats) amb l'objectiu de precipitar una revolució i acaben amb enfrontaments brutals entre les forces de l'ordre pública contra unitat paramilitar dels bolxevics, acaben fracassant. Encara que el govern provisional maxaca als bolxevics això fa una nova crisi governamental i crea un nou govern provisional. Cap a la constitució d'un nou govern provisional… (juliol de 1917) La capçalera Kérenski que és el president del nou govern provisional (és el segon que sorgeix), està format per liberals, menxevics i per socialrevolucionaris, és un govern més de l'esquerra, però no integra als bolxevics perquè volen tombar el govern provisional. Té com objectiu estabilitzar el govern i vol revertir la situació a les fronteres. Els dos objectius fracassen per: llançant fronteres contra l'Imperi Otomà, Alemany i Austrohongarès. Incapacitat per estabilitzar la revolució liberal-democràtica a Rússia. Cop d'estat Kornílov (27 d'agost / 9 de setembre de 1917). Un militar que estava al capdavant de l'exèrcit Rus, era lleial al govern Kérenski al principi i fa un cop d'Estat a Kérenski, però fracassa i aquests militars acaben reprimits per les forces de Kérenski. Revolució d'octubre. Els bolxevics al poder (octubre de 1917) Totes les imatges que hi ha d'aquesta representació són falses, són de representacions que es van fer a partir de 1920 per donar espectacle als ciutadans. La fugida immediata dels representants diplomàtics (novembre - desembre de 1917) La primera cosa que passa és que tal qual els bolxevics fan el cop d'Estat, assaltant el poder i destitueixen el govern provisional, tot el cos diplomàtic de diferents països marxen de Rússia. Els bolxevics abandonen el Palau d'Hivern i la nova seu passa a ser un institut que era un col·legi de dones de la burgesia. Des del mateix octubre fins març de 1918, ja que els bolxevics canvien de seu i ciutat, es traslladen a Moscou i tornen a ser la capital de Rússia, s'instal·len al Kremlin. El primer decret important és la convocatòria de les primeres eleccions, rescaten el seu compromís. Segon decret important és que finalment treuen a Rússia de la I Guerra Mundial.

Les primeres eleccions constituents de Rússia (12-14 / 25-27 de novembre de 1917) Es convoquen eleccions que tenen lloc el 12/13 de novembre i els que guanyen les eleccions no són els bolxevics, guanyen els socialrevolucionaris, el segon partit més votat són els bolxevics. Primeres sessions parlamentàries (5 de gener de 1918) El govern bolxevic posa a votació els decrets que ells van aprovar amb la revolució d'octubre i es troba que la majoria del parlament rebutja aquests decrets. Els bolxevics tanquen el parlament i acaben amb la democràcia. La propera democràcia arriba a l'any 1991 (es desintegra la URSS). Rebuig a la resolució bolxevic i fi de l'experiència parlamentària. L'armistici germano-rus (15 de desembre de 1917) Segon decret important que es compleix el gran objectiu dels bolxevics, treure a Rússia de la guerra, truquen a Berlín per sortir. Firman l'armistici el 15 de desembre. El tractat de Brest-Litovsk (3 de març de 1918) Importància de les tesis de Lenin sobre les de Trotski: acceptació de les condicions de pau imposades per Berlín. (Polònia, Letònia, Estònia i una part de Bielorússia sota control alemany, independència per Geòrgia, Finlàndia i Ucraïna, clàusules de desmilitarització, pagament de fortes indemnitzacions i fi de la propaganda revolucionària a l'Europa central i oriental). És un tractat que acaba sent paper mullat al cap d'uns mesos, perquè és la fi de la I Guerra Mundial, ja que amb la firma de l'armistici d'Alemanya deixa de tenir vigència. El que tindrà lloc a Rússia és una guerra civil brutal perquè els bolxevics fan una dictadura des de 1918 fins a 1922, que no només és entre uns i altres, sinó que és una guerra de tots contra tots, inclòs en llocs de Rússia que volen independència de la Rússia dels bolxevics. L'Europa Oriental està en múltiples conflictes bèl·lics (guerres i lluites d'independència) després de la I Guerra Mundial. La Guerra Civil Rusa (1917/18 - 1922/23) La guerra civil russa és un dels conflictes més complexos de totes les guerres, és complicadíssima. La idea central és que és una guerra que enfronta el govern bolxevic contra tots (dintre tindrem diferents bàndols), guanya el bàndol bolxevic i mantindran el poder entre 1922 i 1923, encara que acaba en gener de 1923 a finals de 1922 ho tenen ja tot dominat. L'aparició de la III Internacional (març de 1919) Al març de 1919, és quan Moscou (el govern bolxevic) crea/funda la III Internacional, la diferència amb la II és que tots són marxistes i socialistes, però estan a l'esquerra dels socialistes, aquí situem el naixement dels partits comunistes. A tota Europa, en tots els partits socialistes des de 1919 fins 1921/22 es produeixen cisnes (separacions), que s'autoanomenen partits comunistes, perquè es creen debats i les ales radicals fan els partits comunistes. Les condicions per entrar a la Internacional Comunista (I) (juliol de 1920) La II Internacional introdueix 21 condicions a tots els que volen entrar a la III Internacional, si no les compleixes ets un socialdemòcrata i no entres.

El naixement de l'URSS. El naixement de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (20 de desembre de 1922) Característiques (Associació voluntària de Repúbliques federades, Poder central: exercit, diplomàcia, economia, etc., Poder (hiper)centralitzat en el partit, Fixa l'organigrama de l'Estat: Congrés dels Soviets / Comitè Control Executiu, 4 repúbliques fundadores). La primera constitució soviètica (31 de gener de 1924) Al capdavant de l'estat, no pot haver-hi una sola persona que governi tot, han de ser-hi més d'una (cap de partit una, govern altre). 10 dies abans que s'aprovi la constitució, mor Lenin, que era el gran líder de la causa bolxevic i tal com mor, s'aprova la constitució, però encara que hi ha una direcció col·legiada, s'inicia una carrera per veure qui ha de succeir a Lenin, una carrera pel lideratge. Són 5 líders que tenen diferents responsabilitats abans de que mori Lenin. Qui acabarà controlant l'Estat i el partit és Stalin, a partir de l'any 20/21 ja és un dictador. Els gulags (Direcció General dels Camps i Colònies de Treball i de Correcció) (Sistema penitenciari nascut el 1930. S'estrepola a partir de 1945). La idea principal és que com han comès un delicte, has fet mal a la societat, et tens que redimir per tornar a la societat i ho fas treballant. Treballaran 24 hores i a molts els maten en aquests camps de treball. La carretera de Kolyma → Està en la part més oriental de Sibèria. A l'hivern hi ha uns -50 graus. És la carretera dels cadàvers, morien d'esgotament al construir-la. Les grans purgues (1936-1938/39) Dades entre 1934 i 1939/40 → Stalin entra en paranoia i comença a matar a tots. L'any 1934 fan un comitè comunista, que tenia 139 membres i al 1939 hi ha 110 detinguts, 98 executats per ordre de Stalin. Steperia el maten quan mor Stalin, perquè creuen que és el que fa que maten a tots.