La Revolució Russa: De la Caiguda del Tsarisme a la Creació de l'URSS

La Fi del Tsarisme

Context Polític:

A principis del segle XX, el tsar tenia un poder suprem i il·limitat. Comptava amb el suport de la noblesa, l'Església i l'exèrcit. Hi havia un parlament (la Duma), però amb poders limitats. Les llibertats polítiques eren inexistents i els opositors eren perseguits.

Context Econòmic:

L'economia continuava sent agrària, tot i que la industrialització s'havia iniciat. La construcció del ferrocarril va fer créixer la població obrera. La indústria depenia del capital estranger.

En els darrers anys, van sorgir forces oposades al tsarisme:

• Partits pagesos (socialrevolucionaris, com el de Kerenski).
• Obrers dividits en:
  • Menxevics (moderats).
  • Bolxevics (radicals, liderats per Lenin).

Revolució de 1905 (1a Etapa)

El 1905, l'exèrcit tsarista va ser derrotat per les tropes japoneses a Àsia. Aquesta derrota va generar un gran descontentament i va provocar l'esclat d'avalots. La Revolució de 1905 es va desencadenar quan els manifestants es dirigien al Palau d'Hivern a Sant Petersburg. Els manifestants no pretenien destruir el tsarisme, sinó només denunciar el mal govern. Però la resposta va ser violenta, amb nombrosos morts, en el que es va conèixer com el Diumenge Sagnant. Pagesos i obrers es van organitzar en soviets (consells de ciutadans). El tsar va fer concessions, recollides en un manifest imperial, la més important de les quals va ser el sufragi universal per a la Duma. No obstant això, va incomplir les promeses i va tornar a governar sense la Duma.

Revolució de Febrer de 1917 (2a Etapa)

El 1914, Rússia va entrar a la Primera Guerra Mundial, però ni la seva economia ni el seu exèrcit estaven preparats. Les derrotes van generar malestar i van afavorir la unió de l'oposició al tsar. La Revolució de Febrer de 1917 va començar després d'una manifestació el 23 de febrer a Sant Petersburg amb el lema «Pau i pa». El dia 25 es va convocar una vaga general i el 26 hi va haver motins, amb tropes que es van negar a disparar contra els vaguistes. El 27 es va crear un govern provisional, on va destacar el moderat Kerenski, amb un sistema liberal (el tsar va abdicar). Però el govern provisional no tenia autoritat. Obrers, pagesos i soldats van formar soviets i milícies armades (la Guàrdia Roja). Els soviets es van inclinar a favor dels bolxevics, que demanaven l'abandó de la guerra i el repartiment de terres.

Revolució d'Octubre de 1917 (L'Esclat)

Context Polític:

El govern provisional no va poder evitar la inestabilitat social. Havia decidit continuar la guerra, i les successives derrotes van donar més protagonisme als soviets. Lenin va tornar de l'exili i va establir un programa que incloïa: la retirada de la guerra, la redistribució de terres, les fàbriques per als obrers i el poder als soviets.

Els bolxevics van preparar una insurrecció popular al juliol, però no va tenir èxit. El govern provisional va haver de fer front a un cop d'estat del sector més conservador i no comptava amb el suport ni de l'esquerra ni de la dreta. A l'octubre, els bolxevics no van fracassar. La nit del 24 d'octubre, els soviets controlats pels bolxevics es van apoderar de la capital. La caiguda del govern provisional es va consumar després de l'assalt al Palau d'Hivern el dia 25. Es va negociar la sortida de la guerra (Tractat de Brest-Litovsk, 1918) i es va decretar el repartiment de terres als pagesos pobres.

Guerra Civil i Comunisme de Guerra

A principis de 1918, la revolució havia triomfat. Els partidaris del tsarisme van intentar posar fi a la revolució. El país es va dividir en dos bàndols: els partidaris de la contrarevolució (l'Exèrcit Blanc, amb suport estranger) i els bolxevics (l'Exèrcit Roig). La Guerra Civil va durar tres anys (1918-1921), amb la victòria bolxevic, liderada per Trotski. El govern va adoptar el Comunisme de Guerra, que insistia en la nacionalització de la indústria i la col·lectivització del camp. Lenin va trencar definitivament amb el model d'estat liberal per establir la dictadura del proletariat. Les mesures econòmiques i polítiques van generar descontentament, provocant vagues i revoltes. La més cèlebre va ser la insurrecció dels mariners de Kronstadt, on van morir molts russos.

La Nova Política Econòmica (NEP)

La revolució havia aconseguit sobreviure. El 1921, es va establir la Nova Política Econòmica (NEP) amb l'objectiu de reconstruir l'economia malmesa. Es va permetre als agricultors conrear i vendre lliurement, i la propietat de petites i mitjanes empreses. L'Estat va continuar controlant els transports, el comerç exterior, la banca i les grans empreses. Propietaris industrials, comercials i pagesos adinerats (kulaks) es van enriquir, i va ressorgir una burgesia (més endavant, tots van ser requisats).

La Unió Soviètica (URSS)

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) va néixer el 1922 com un estat plurinacional i multiètnic. El 1923, es va elaborar una constitució que establia que les repúbliques tenien autonomia en certes matèries. L'òrgan suprem era el Soviet Suprem, que nomenava el Presídium i el Consell de Comissaris del Poble (tots membres del Partit Comunista). L'organització política estava controlada pel partit únic, amb el Comitè Central com a òrgan principal, dirigit pel secretari general. El 1924, es van normalitzar les relacions exteriors.

L'Internacionalisme de l'URSS

Lenin pensava que era necessari estendre la revolució fora de l'URSS i va crear el 1919 la Tercera Internacional (Komintern), que va promoure la creació de partits comunistes. Els partits comunistes van seguir el model del PCUS: un model de partit molt centralitzat i poc democràtic.