Revolució Russa 1917: Causes, Fets i Guerra Civil
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,17 KB
Les Revolucions del 1917 i la Guerra Civil Russa
La Revolució de Febrer de 1917
El 1914, Rússia va entrar a la Primera Guerra Mundial. Les derrotes militars i la manca de provisions van crear un gran malestar que va provocar vagues i manifestacions, reprimides amb molta duresa.
La revolució va començar després de la manifestació del 23 de febrer de 1917 a Sant Petersburg, on es reclamava pa i pau. El 26 hi va haver motins als quarters i les tropes es van negar a disparar als vaguistes.
El 27 de febrer el tsar fou obligat a abdicar i es va crear un govern provisional, liderat pel socialista moderat Kerenski, que pretenia instaurar un sistema polític liberal i democràtic i continuar a la Gran Guerra.
Alhora, obrers, pagesos i soldats van formar soviets (assemblees compostes per menxevics i bolxevics) i milícies armades arreu del país.
Els més radicals (els bolxevics) pretenien:
- L’abandonament de la guerra.
- La millora de les condicions de vida dels obrers.
- El repartiment de terres per als pagesos.
- El reconeixement de les minories nacionals.
Ben aviat, els soviets es van inclinar a favor dels bolxevics (que eren majoritaris).
El Fracàs del Govern Provisional
El govern provisional havia decidit continuar la guerra i les derrotes es van succeir.
Lenin, líder dels bolxevics, va tornar el 1917 de l’exili (a Suïssa) i en les Tesis d’Abril va exposar el seu programa:
- Retirada de la guerra.
- Redistribució de la terra als pagesos.
- Control de les fàbriques per part dels comitès d’obrers.
- Autonomia per a les nacionalitats.
- Lliurament del poder als soviets.
Els bolxevics van preparar una insurrecció popular al juliol, però no van tenir èxit i Lenin es va exiliar de nou (Finlàndia).
El setembre de 1917, el govern provisional hagué de fer front a un cop d’estat del sector més conservador de l’exèrcit, liderat pel general Kornilov. Per aturar-ho, Kerenski va armar els soviets.
La Revolució d’Octubre de 1917
La nit del 24 d’octubre, els soviets, controlats pels bolxevics, es van apoderar dels punts estratègics de la capital. La caiguda del govern provisional es va consumar després de l’assalt al Palau d’Hivern el 25 d’octubre.
El nou govern revolucionari va negociar immediatament la sortida de la guerra amb els alemanys (Tractat de Brest-Litovsk, Bielorússia), signat definitivament el 3 de març de 1918. També va decretar el repartiment de la terra als pagesos (sense indemnització als propietaris) i va reconèixer les minories nacionals.
La Guerra Civil i el Comunisme de Guerra
El 1918 la revolució havia triomfat, però els partidaris del tsarisme (terratinents, Església, militars d’alta graduació) i els defensors del sistema polític liberal (burgesia) van intentar posar fi a la revolució.
El país va quedar dividit en dos bàndols:
- Els partidaris de la contrarevolució, que van crear l’Exèrcit Blanc (i comptaven amb el suport dels països aliats).
- Els bolxevics, que van crear l’Exèrcit Roig (ben dirigit i organitzat per Leon Trotski).
La guerra va durar tres anys (1918-1921) i va acabar amb la victòria total dels bolxevics. Durant el seu transcurs, el Tsar Nicolau II i tota la seva família van ser assassinats pels bolxevics.
Va provocar 13 milions de baixes (la majoria civils) i 1 milió d’exiliats.
L’Impacte Global de la Revolució Russa
- Es van crear partits comunistes a molts països europeus que volien estendre la revolució als seus propis estats.
- La revolta Espartaquista d’Alemanya (1919), liderada per Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht, va intentar imposar un règim comunista al país, però fou durament reprimida per l’exèrcit que havia tornat del front i va fracassar.
- Els estats occidentals liberals van intentar per tots els mitjans primer derrotar i després aïllar la Revolució Russa.