De la Revolució d'Octubre a l'Estalinisme: L'URSS (1917-1953)

El Moviment Espartaquista i les Revolucions Post-Octubre

El Moviment Espartaquista, liderat per figures com Rosa Luxemburg, va ser el moviment revolucionari més important fora de Rússia el 1919, amb l'objectiu de crear un règim comunista a Alemanya. Aquest intent, però, va ser esclafat per les forces paramilitars. També hi va haver una revolució a Hongria, liderada per Béla Kun. Tot i que ambdues revolucions van fracassar en replicar la Revolució Soviètica, van fer créixer els anhels revolucionaris a tot Europa.

La Mort de Lenin i la Lluita pel Poder (1924-1929)

A la mort de Lenin, líder indiscutible de la Revolució Bolxevic, es va iniciar un gran debat i lluita entre els dirigents del partit. El debat principal es va donar entre:

• Trotski: Organitzador de la Revolució de 1917 i de l'Exèrcit Roig. Defensava la "revolució permanent" i la necessitat d'exportar la revolució, així com l'eliminació de la NEP.
• Stalin: També organitzador de la Revolució de 1917 i organitzador intern del partit (burocràcia), va esdevenir secretari general del PCUS. Defensava la "revolució en un sol país", amb Rússia com a potència industrial.

Altres líders com Kàmenev, Zinóviev i Bukharin també van participar en aquesta disputa. El 1927, la disputa es va aguditzar i Stalin va aconseguir el poder. Va optar per la fi de l'economia mixta (NEP) i va forçar la col·lectivització de la propietat privada. Un cop al poder, Stalin va fer eliminar o exiliar els seus opositors, i a partir de llavors va començar la seva dictadura.

El Període Estalinista: Dictadura i Transformació de l'URSS

El sistema estalinista es va convertir en una dictadura personal de Stalin. Per enfortir l'Estat, va crear una nova classe social: la nomenklatura. Aquest període es va caracteritzar pel culte a la personalitat de Stalin i l'adopció del realisme socialista com a doctrina artística oficial.

El control estatal es va manifestar a través d'una planificació de l'economia mitjançant els Plans Quinquennals, elaborats i supervisats pel Gosplan. El primer Pla Quinquennal, iniciat el 1929, va establir la col·lectivització total de l'agricultura. Aquesta mesura va provocar una gran fam a Ucraïna (amb 3 a 10 milions de morts) i la ruïna dels kulaks (pagesos rics), molts dels quals van ser deportats a gulags o eliminats. El desenvolupament agrícola i industrial havien de connectar estretament. Els pagesos van ser cridats a unir-se a la col·lectivització i a integrar-se a les granges col·lectives (kolkhozos) o a les estatals (sovkhozos), la qual cosa va comportar la industrialització de l'URSS.

Al llarg de la dècada del 1930, es va iniciar una repressió generalitzada coneguda com l'època de les Grans Purgues. La policia política, l'NKVD (amb figures com Bèria, Molotov, Malenkov i Khrusxov), va ser l'encarregada d'executar-les. Entre 1936 i 1938, els Processos de Moscou van costar la vida a milers de persones, inclosos antics membres de la Revolució d'Octubre. Stalin també va crear els "gulags", una sèrie de camps de treballs forçats situats a les zones més inhòspites de l'URSS, com Sibèria. S'estima que 700.000 persones van ser executades i 2 milions van anar al gulag.

L'Estat soviètic va mantenir la seva estructura federal, i cadascuna de les repúbliques de la unió tenia el seu soviet. No obstant això, el poder central soviètic va augmentar considerablement, i el dret a l'autodeterminació no es va exercir mai, ja que Stalin va sotmetre a un control molt dur qualsevol veleïtat d'autonomia nacionalista.

Després de la mort de Stalin el 1953, el nou secretari general del partit, Nikita Khrusxov, va denunciar públicament els errors i crims de l'estalinisme i va iniciar el procés de desestalinització.