Revolució d'octubre 1917 i entreguerres (1918–1939)

Revolució d'octubre de 1917

Els bolxevics, liderats per Lenin, van aprofitar el descontentament popular per llançar un programa revolucionari:

• pau immediata
• terres per als camperols
• fàbriques sota control obrer
• tot el poder per als soviets

El 25 d'octubre de 1917 (segons el calendari rus), amb el suport dels soviets, van organitzar una insurrecció armada i van prendre el control de Petrograd, enderrocant el govern provisional.

Un cop al poder, Lenin va impulsar la creació d'un estat comunista. Es va instaurar un nou govern sota el control del Partit Comunista, es va dissoldre l'Assemblea Constituent i es va iniciar la dictadura del proletariat, basada en la nacionalització de la indústria i la redistribució de les terres.

Conseqüències de la Revolució Russa

Després de la Revolució Russa, Rússia va quedar devastada econòmicament a causa de la guerra civil i la intervenció estrangera. Milions de persones van morir per la guerra, la fam i les malalties, i la població urbana va disminuir molt. Els bolxevics van instaurar el sistema del comunisme de guerra, nacionalitzant terres i indústries, però com que l’economia no millorava, Lenin va introduir la NEP (Nova Política Econòmica) el 1921, que permetia una mica de capitalisme per reactivar el país.

Políticament, es va instaurar un règim cada vegada més autoritari. El 1922 es va crear la URSS (Unió Soviètica), un estat comunista format per diverses repúbliques. El Partit Comunista tenia tot el poder, es va eliminar l’oposició, es va crear la policia política (Txeka), es va censurar la premsa i es va concentrar el poder en poques mans.

La Revolució Russa va tenir una gran repercussió mundial, ja que va donar lloc al primer estat comunista i va inspirar altres revolucions i moviments comunistes a tot el món.

Període d'entreguerres (1918–1939)

El període d'entreguerres comença just després de la Primera Guerra Mundial, un conflicte devastador que va deixar Europa econòmica i socialment arruïnada. El Tractat de Versalles (1919) va imposar dures condicions a Alemanya: pèrdua de territoris, limitacions militars i grans indemnitzacions. Aquest tractat va generar un fort ressentiment en la societat alemanya i va ser un dels factors que va afavorir l'ascens del nazisme.

Mentrestant, els Estats Units es van convertir en la principal potència econòmica mundial. Europa, en canvi, havia perdut el seu protagonisme i es trobava en crisi. Es va crear la Societat de Nacions amb l'objectiu de garantir la pau, però aviat es demostraria la seva ineficàcia.

Característiques generals

El període d'entreguerres es caracteritza per una gran inestabilitat política i econòmica, i per una polarització ideològica entre democràcies liberals i règims totalitaris. Molts països europeus es van veure afectats per la crisi, la por a la revolució comunista i la desconfiança cap als sistemes democràtics. Tot això va facilitar l'auge de moviments com el feixisme, el nazisme i l'estalinisme.

Respostes a la crisi

Als EUA, el president Franklin D. Roosevelt va impulsar el New Deal (Nou Acord) a partir del 1932. Aquest pla incloïa mesures diverses per reactivar l'economia, entre les quals:

• intervenció de l'Estat a l'economia
• ajudes a empreses
• control bancari
• creació de llocs de treball mitjançant obres públiques
• augment de salaris
• reducció de la jornada laboral

A Europa, en canvi, la crisi va agreujar els problemes polítics ja existents i va contribuir al desprestigi de la democràcia i a l'auge de moviments totalitaris.

El període d'entreguerres va ser un temps d'inestabilitat i crisi. La Primera Guerra Mundial va deixar Europa feble, i la crisi del 29 va empitjorar la situació. Això va fer créixer les dictadures com el feixisme i el nazisme. Finalment, tots aquests problemes van portar a la Segona Guerra Mundial.