La Revolució Liberal i les Guerres Carlines (1833-1843)
catalán con un tamaño de 5,17 KBLa Primera Guerra Carlina (1833-1840)
Les diferències ideològiques entre carlins (tradicionalistes: Déu, Pàtria i Furs) i isabelins (reformistes) dugueren a tres episodis d'enfrontament armat.
El carlisme era potent a les zones rurals del País Basc, Navarra, Catalunya interior, el Baix Aragó i el Maestrat. Tenia el suport del clergat, la petita noblesa i la pagesia.
La Primera o Guerra dels Set Anys va ser dura i es tancà poc després del Conveni de Bergara (1839).
Generals destacats
- Carlins: Zumalacárregui, Cabrera, Maroto.
- Isabelins: Espoz y Mina, Espartero.
El Procés de Revolució Liberal (1833-1843)
El liberalisme no va afermar-se còmodament com a model polític. Hi calgué un procés revolucionari.
La insurrecció carlina va provocar la necessitat d'adherir els liberals a un procés de reforma molt moderada de l'Estat.
Martínez de la Rosa fou nomenat cap del Consell de Govern, i promulgà l'Estatut Reial el 1834, en nom de la Regent, un succedani de Constitució.
Per als sectors progressistes era molt insuficient i crearen juntes revolucionàries a algunes ciutats, formades per burgesos i sectors populars. A Barcelona es produïren diverses bullangues (avalots a l'estil dels vells rebomboris del pa, però amb un major component antigovern) durant 1835 (ludisme a la Bonaplata) i 1836.
El Govern de Mendizábal i les Reformes
El 1836 es cridà el progressista Mendizábal per formar govern. Un motí a La Granja de Sant Ildefons (localitat d'estiueig de la Cort) va obligar la regent a restablir la Constitució de 1812 mentre no se'n redactés una de nova, i a formar un nou govern amb Mendizábal com a ministre d'Hisenda. Mesures:
- Dissolució del règim senyorial (jurisdiccional bàsicament) i del delme.
- Desvinculació de béns patrimonials per alliberar-ne la venda.
- Desamortització dels béns de l'Església per subhastar-los i fer front a les despeses de la guerra carlina.
- Llibertat d'indústria, de comerç, etc.
La nova Constitució de juny del 1837 significà un cert retrocés respecte de la de Cadis: més poder de la Corona, sistema electoral censatari, institucionalització del Senat com a cambra no electiva, ...
La Regència d'Espartero i la Caiguda de Maria Cristina
Les posteriors eleccions les guanyaren els moderats i l'insurreccionalisme progressista tornà a revifar davant el creixent conservadorisme del govern i la regent. L'octubre del 1840 Maria Cristina renuncià al càrrec i s'exilià.
La regència fou assumida pel general Espartero, líder del partit progressista i carismàtic heroi de guerra.
Tant moderats com extremistes conspiraren contra el seu govern, impopular i autoritari. A Barcelona s'hi va enfrontar amb diverses bullangues (la ciutat fou bombardejada el desembre de 1842 des de Montjuïc arran les protestes pel nou aranzel lliurecanvista). L'estiu de 1843, el general moderat Narváez va fer fugir Espartero del país.
La burgesia barcelonina i el nou govern aturaren en sec una nova insurrecció popular i radical coneguda com la Jamància, el novembre del 1843.
Aquest mateix mes les Corts decidiren avançar la majoria d'edat d'Isabel II per no haver de cercar cap altre regent: tenia tretze anys.
Les Diferents Opcions del Liberalisme
Els liberals s'organitzaren en dos partits com a conseqüència de la divisió durant el Trienni Liberal:
- Partit Moderat: Afavoria les classes benestants i defensava un model polític reformista conservador.
- Partit Progressista: Partidari de la sobirania nacional, afavorien sectors socials més amplis i eren partidaris de canvis radicals i plenes llibertats.
Una opció centrista naixeria el 1854: la Unió Liberal. Els progressistes tingueren competència a la seva esquerra amb la creació del Partit Democràtic (1849) i amb l'inici del republicanisme.
En general, el sistema de partits va trigar a normalitzar-se: no ho afavoria el sistema electoral i tenien poca influència social (camarilles).
Institucions Clau de l'Estat Liberal
L'Exèrcit era l'única institució sòlida de l'Estat liberal:
- Els partits hi recorrien de manera habitual per arribar al poder (cops d'Estat).
- Per a la burgesia assegurava l'ordre públic.
Les Juntes es constituïen puntualment com a representació de la voluntat popular davant les limitacions del sistema. Si bé sovint caigueren en el radicalisme, foren essencials per canviar molts governs.
La Milícia Nacional, organització de ciutadans armats sorgida de les Corts de Cadis i el Trienni Liberal per servir als interessos de la burgesia, va tendir cap a la reivindicació més social i popular.