La Revolució Industrial: Transport, Comerç i la Nova Societat de Classes

La Revolució dels Transports i la Màquina de Vapor

La màquina de vapor aplicada als desplaçaments va suposar una revolució dels transports:

• La invenció de la locomotora (George Stephenson, 1814) i la inauguració de la primera línia fèrria d’Anglaterra (Stockton-Darlington, 1825) van facilitar enormement el trànsit de mercaderies i passatgers.
• Els vaixells de vapor eren molt millors que els tradicionals, més ràpids (ja no depenien del vent per propulsar-se) i resistents (estaven fets de ferro).
• La revolució del transport va fer possible el desenvolupament d’un sistema postal a l’abast de tothom.
• A més, el telègraf elèctric (Samuel Morse, 1838) fomentà encara més les comunicacions de llarg abast.

Impacte en el Comerç i l'Economia de Mercat

La revolució dels transports va afavorir l’increment dels intercanvis comercials:

• Resultava molt més fàcil i barat dur les matèries primeres a les fàbriques i fer arribar els productes als mercats de consum. Com a conseqüència, es va imposar l'economia de mercat, en la qual no es produïa per al consum propi sinó per a un mercat cada cop més gran.
• Era més senzill exportar les teles angleses arreu del món i importar matèries primeres dels territoris colonials (cotó de l’Índia) o dels Estats Units (cereals i cotó).
• El transport de persones es va incrementar igualment. Durant el segle XIX, milers de persones van emigrar per cercar una vida millor, fent servir els trens i els vaixells, del camp a la ciutat (èxode rural) i d’Europa a altres continents (Amèrica i Austràlia, particularment).

Lliurecanvisme i Proteccionisme

L’augment del comerç va trobar una justificació teòrica en el lliurecanvisme, propugnat per la Gran Bretanya, que defensava la llibertat total d’intercanvis entre països. Per contra, el proteccionisme rebutjava la lliure circulació dels productes i aspirava a protegir les indústries nacionals gravant amb impostos fronterers els productes estrangers (aranzels).

La Societat Industrial de Classes

Durant la industrialització va néixer una societat de classes formada per dos grans grups:

• La burgesia era el grup preponderant perquè era propietària de les fàbriques i dels mitjans de producció (màquines, eines i matèries primeres). Els burgesos eren una classe competitiva i dinàmica. El model de burgès amb èxit era el de l’home fet a si mateix gràcies a l’esforç.
• El proletariat era la classe treballadora, que, sense cap mena de propietat, havia de treballar a les fàbriques i les mines a canvi d’un salari. Les jornades laborals eren de catorze a setze hores, sovint en entorns perillosos i insalubres. No hi havia vacances pagades, assegurances mèdiques, subsidis d’atur ni pensions per als orfes, les vídues i els ancians.

El Capitalisme com a Sistema Econòmic

Les relacions entre la burgesia i el proletariat tenien lloc en el marc del capitalisme, sistema econòmic en què l’activitat es troba en mans de la iniciativa privada, perquè la recerca del benefici és el motor de l’economia i perquè els preus són regulats per la llei de l’oferta i la demanda (si hi ha molta producció, els preus baixen; si la demanda supera l’oferta, pugen).

El Sistema Financer i les Societats Anònimes

Amb el sistema industrial les empreses necessitaven un sistema financer per obtenir capital:

• Diversos accionistes formaven societats anònimes i invertien els seus diners en títols de propietat de les empreses (accions), que es compraven i es venien a la borsa.
• Els bancs oferien préstecs a les empreses, amb el compromís de retornar els diners (afegint una quantitat addicional en concepte d’interès) en un temps determinat.