Revolució Industrial: Transformacions Demogràfiques, Econòmiques i Socials

Revolució Demogràfica i Creixement (S. XVIII)

El creixement de la població europea va ser molt lent fins al segle XVIII. La natalitat era molt elevada, i la mortalitat també, a conseqüència de malalties infeccioses i períodes de fam. A la segona meitat del segle XVIII, la natalitat es va mantenir alta, però la mortalitat va baixar molt. Van aparèixer les primeres vacunes (com la de la verola) i la pesta bubònica va començar a remetre. La població va començar a créixer ràpidament, donant lloc a la Revolució Demogràfica. Aquest fenomen va produir un augment del consum i de la demanda, impulsant la innovació tecnològica.

Expansió Agrícola al Segle XVIII

Hi va haver canvis significatius en el sector primari:

• Millores Tècniques Agrícoles

  El guaret va ser substituït per la rotació contínua de conreus, evitant l'esgotament de les terres. Es va introduir l'arada de ferro (desapareixent la de fusta) i es van perfeccionar els sistemes de regadiu. Aquestes millores van permetre ampliar la superfície cultivada i introduir conreus més rendibles. Al segle XIX, es van introduir noves màquines i adobs químics.

• Reforma de la Ramaderia

  Va augmentar el nombre de caps de bestiar gràcies a la dedicació a la producció de farratges per alimentar els animals.

• Canvis en l'Estructura Agrària

  La terra es va convertir en propietat privada. Els rendiments agrícoles van augmentar un 90%, permetent als agricultors estalviar i formar un capital. Molts camperols van emigrar a les ciutats.

Indústria Tèxtil Cotonera i Siderúrgica

• La Indústria Tèxtil Cotonera

  La indústria tèxtil cotonera va integrar les innovacions tecnològiques amb gran rapidesa. El cotó arribava a Gran Bretanya des de les colònies a preus baixos. Unes 350.000 persones treballaven filant i teixint amb filadores i telers mecànics.

• La Indústria Siderúrgica

  La indústria siderúrgica va assolir un gran desenvolupament al segle XIX. La substitució del carbó vegetal per carbó mineral va impulsar la construcció d'alts forns moderns on es produïa molt ferro. La demanda de ferro era molt elevada, sobretot per elaborar màquines i eines, i per a la xarxa ferroviària.

El Ferrocarril: Revolució del Transport

El ferrocarril va permetre que el transport no fos tan lent. Va ser el resultat de combinar la màquina de vapor i el ferro. El 1814 es va construir la primera locomotora de vapor, utilitzada per transportar carregaments entre mines de carbó. El 1830 es va inaugurar la primera via fèrria (Liverpool-Manchester), i a partir d'aleshores es van seguir construint línies fèrries.

La Segona Revolució Industrial (1870)

Noves Fonts d'Energia

A partir de 1870, van aparèixer noves fonts d'energia que van substituir el carbó: l'electricitat i el petroli.

Nous Sectors Industrials Clau

• Sector siderúrgic: La invenció del forn Bessemer va permetre produir grans quantitats d'acer a un preu baix. L'acer es va utilitzar àmpliament en l'arquitectura i la indústria.

• Indústria elèctrica: Gràcies a la producció i distribució d'electricitat, aquesta es va aplicar en la indústria per moure màquines i va possibilitar el desenvolupament de nous mitjans de transport i comunicació.

• Indústria química: Va utilitzar el petroli, el cautxú i altres materials per fabricar nous productes com articles farmacèutics i sintètics.

• El petroli es va utilitzar com a combustible en l'automòbil i l'avió.

Nous Sistemes de Producció i Organització

A finals del segle XIX, van sorgir nous sistemes de producció:

• Taylorisme: Consistia en la divisió de les operacions de producció en feines petites. Cada obrer s'especialitzava en una tasca i rebia salaris proporcionals a la seva productivitat.

• Fordisme: Els productes passaven d'un operari a un altre a través d'una cadena de muntatge, evitant temps morts entre les feines i augmentant el nombre de productes elaborats per cada operari. Això va reduir els preus i va fer que més gent consumís productes industrials.

• També es va observar un procés de concentració empresarial.

La Societat Industrial: Classes Socials

• La Classe Obrera

  La classe obrera estava formada per aquells que treballaven en fàbriques a canvi d'un salari. Cobraven salaris reduïts, sobretot dones i nens, amb prou feines per sobreviure. Les seves jornades laborals eren llargues (més de 12 hores) i els ambients de treball, poc saludables. No tenien seguretat en cas de malaltia, accident, atur o jubilació, i no podien estalviar. La falta de diners dificultava la instrucció dels fills, impedint la millora social.

• La Classe Mitjana

  La classe mitjana incloïa artesans en tallers, petits comerciants, professionals, etc. A finals del segle XIX, es va originar l'aparició d'una àmplia classe mitjana. La seva posició econòmica i nivell educatiu eren superiors als de la classe baixa, però inferiors als de l'alta burgesia i l'aristocràcia. Estalviaven per formar un patrimoni i invertien en l'educació dels fills perquè poguessin ascendir socialment.

• La Burgesia

  La burgesia estava composta per empresaris, rendistes, alts funcionaris i militars, advocats, metges, etc. Vivien a les ciutats, en bones cases del centre o de l'Eixample. Els seus valors eren el culte al treball, l'estalvi i la sobrietat per assolir la prosperitat, donant gran importància a la família i la llar.

Creixement Demogràfic al Segle XIX

Al segle XIX, la població d'Europa va superar els 400 milions d'habitants (el 1900). Les causes principals van ser:

• Descens brusc de la mortalitat: Gràcies a millores en la higiene i l'alimentació.

• Increment de la fecunditat: Les parelles es casaven més joves a causa de les expectatives econòmiques, i per tant, tenien més fills. A França, però, es va començar a controlar la natalitat.