La Revolució Industrial: Transformacions i Conseqüències

Mecanització: utilització de màquines que substitueixen el treball humà.

Fonts d'energia: abans de la revolució, procedien de la forma humana o animal, del vent i de l'aigua. La primera innovació va ser la perfecció de la roda hidràulica i la segona fer servir el carbó.

Sistema fabril: és la manera de produir amb la mecanització i les noves fonts d'energia, va implicar produir en sèrie i l'augment de la productivitat. La generalització va comportar la ruïna a molts artesans; els gremis van anar desapareixent.

Enclosure Acts: és una sèrie de lleis de tancament promulgades pel govern anglès que van beneficiar els grans propietaris.

Openfields (camps oberts): el pagès no podia canviar on conreava per molt que la terra fos millor.

Enclosure (camps tancats): el pagès podia escollir la terra més adequada segons l'època de l'any.

Sistema Norfolk: tenia 4 terrenys, va augmentar la superfície conreada i es va suprimir la rotació triennal.

Noves màquines:

• Sembra mecànica: recollir fruits i males herbes.
• Nova arada: remoure camps amb facilitat i profunditat i tapar les llavors amb terra.
• Segadora i batedora: facilitar la segada i la batuda, utilitzada gràcies a la màquina de vapor.

Nous conreus: diversificar la producció d'aliments.

James Watt: va rebre una màquina de vapor al seu taller i la va millorar; aquesta es va utilitzar com a força motriu per a la indústria i el transport.

La màquina de vapor: aprofita la força per generar un moviment continu que trasllada a les màquines.

Locomotora i ferrocarril: el ferrocarril va ser el primer vehicle mogut per l'aplicació de les màquines. Va néixer de dos mecanismes:

• Sistema d'arrossegar vagonetes.
• Invenció de la locomotora (Stephenson) per transmetre un moviment continu a les rodes.

Ferrocarril d'abans: els rails eren de fusta, tirats per cavalls i només tenien un vagó.

Ferrocarril després: els rails eren de ferro, tirats per una locomotora i tenien dos vagons.

El nou sistema de transport va permetre traslladar més persones i mercaderies. Al segle XIX, la màquina de vapor es va aplicar als vaixells de vela.

Indústria tèxtil: al segle XVIII, el govern britànic va prohibir la importació de teixits de cotó i va afavorir la producció a l'interior del país. El procés de mecanització.

Llançadora volant: augmentar la velocitat de la teixidura i eixamplar les peces.

Màquines de filar: incrementar la productivitat de la filadora.

Teler mecànic: va augmentar la producció de teixits.

Al segle XVIII, la demanda del ferro pujava; això va estimular la recerca d'un combustible més efectiu i amb menys costos. La primera innovació va ser el carbó coc.

El perfeccionament de tècniques va ser important pel desenvolupament de la siderúrgia. Més endavant, es va fabricar l'acer (ferro + carboni).

Al 1750, va haver-hi un creixement de població, revolució demogràfica; les causes van ser la major producció d'aliments i les millores en medicina i higiene.

Gran Bretanya: va ser el país europeu on l'expansió demogràfica va ser més gran.

El creixement urbà va ser conseqüència de l'èxode rural. Els pagesos als quals la mecanització de les feines agrícoles i la concentració de la propietat van deixar sense terres i sense feina, van anar a les ciutats a buscar feina a les fàbriques.

Nous barris residencials: noves edificacions, habitatges de luxe, grans avingudes (burgesia,...)

Barris obrers: sense infraestructura, falta d'espai, sense clavegueres (obrers,...)

Capitalisme: un sistema econòmic que es fonamentava en el liberalisme econòmic. Fàbriques i la maquinària són majoritàriament de propietat privada.

Les activitats econòmiques responen a la lliure iniciativa, que tenen com a objectiu buscar el màxim benefici. És un sistema no planificat, en què la intervenció de l'Estat s'ha de reduir al mínim.

La llei d'oferta i demanda: designa respectivament la quantitat de béns i serveis que els actors d'un mercat estan disposats a vendre i comprar.

Llei de competència: és una competència per reduir costos i preus.

Un dels problemes més grans del capitalisme són les crisis de sobreproducció, que són conseqüència d'un excés de producció.

Lliurecanvisme: és la no intervenció estatal del comerç internacional. El lliure intercanvi de mercaderies entre els Estats.

Proteccionisme: defensa la imposició d'impostos a l'entrada de productes estrangers per aconseguir que no sigui rendible importar-los.

La burgesia: formada per empresaris, banquers i grans propietaris agrícoles, es van convertir en la nova classe dominant. La nova burgesia va imposar els seus valors socials.

El proletariat: en la nova societat industrial, la classe obrera era la mà d'obra necessària per fer funcionar màquines i estava el grup social més desafavorit. Els obrers estaven sotmesos a una dura disciplina laboral; les jornades eren de 14-16 hores.

Luddisme: va ser la primera reacció obrera contra el treball industrial i es van dedicar a destruir màquines que consideraven responsables dels baixos salaris.

Els sindicats: reunien els obrers d'un mateix ofici o ram.

L'anarquisme: és una doctrina que junta idees de diversos pensadors. Es basa en l'exaltació de la llibertat individual i de la solidaritat social. Defensa que la revolució ha de ser el resultat d'una vaga. S'oposa a la participació en la política.

El marxisme: és el resultat de la col·laboració de Karl i Friedrich, que van denunciar l'explotació dels treballadors i van defensar la revolució per destruir el capitalisme.

Les internacionals obreres: marxistes i anarquistes van participar en els conflictes obrers i van proposar la necessitat d'unir els obrers de tot el món per aconseguir l'emancipació social. L'any 1889 es va crear la Internacional II.