Revolució Industrial: Transformació Econòmica i Social a Gran Bretanya

La Revolució Industrial a Gran Bretanya (1780-1860)

La Revolució Industrial va transformar radicalment l'economia i l'organització social de Gran Bretanya entre 1780 i 1860. Aquest procés va implicar un canvi de l'economia agrària a una economia industrialitzada, basada en la manufactura de béns i en el creixement continu de la producció. Es van produir avenços tècnics significatius i canvis en l'organització de la feina, així com una transformació en el sistema financer, amb l'ascens del capitalisme. Socialment, es va establir una nova divisió entre la burgesia industrial i el proletariat, tot i que els artesans i els camperols continuaven existint.

Orígens de la Revolució Industrial

Causes del creixement demogràfic

El creixement de la població es va veure afavorit per diversos factors, com la millora de l'alimentació, que augmentava la resistència a malalties i epidèmies. A més, la disminució de la mortalitat infantil, gràcies a avenços en la medicina (com la vacuna contra la verola) i a la millor higiene (ús de sabó), va ser un factor important. També va contribuir la reducció de l'edat per contraure matrimoni i la disminució de la quantitat de celibataris.

Transformacions agràries

El sistema Norfolk i els nous mètodes de sembra van permetre un aprofitament més eficient de les terres. Jethro Tull va introduir noves eines com la sembradora mecànica, i les arades millorades, com l'Arada de Rotherham, van millorar la qualitat de la terra. A més, es van introduir nous conreus d'origen americà, com les patates i el blat de moro, i es van utilitzar nous fertilitzants com el guano. La privatització dels Open fields va permetre un millor control de la producció de cereals. Cap a 1840, John Lawes va inventar el fertilitzant químic, que va començar a produir-se industrialment.

Factors favorables per a Anglaterra

Gran Bretanya va tenir un impuls per l'expansió comercial gràcies al mercat exterior, especialment a través del comerç atlàntic. Els industrials i comerciants van aprofitar les oportunitats per exportar producció. A més, va créixer un mercat interior de gran abast que va afavorir els intercanvis. La millora dels transports, gràcies a l'ús de la màquina de vapor de James Watt, va ser clau. Les innovacions com el ferrocarril de Richard Trevithick (1801) i el vaixell de vapor Charlotte Dundas (1803) van revolucionar els transports.

Indústries pioneres: Cotonera i Siderúrgica

La indústria cotonera va prosperar gràcies a les importacions massives de cotó de l'Índia i les plantacions esclavistes dels EUA. Les màquines d'innovació, com la llançadora volant (1733), la Spinning Jenny (1764) i la Mule Jenny (1785), van augmentar enormement la producció. En la indústria siderúrgica, la demanda de ferro per fabricar vaixells, municions i altres productes va créixer. Les innovacions com la substitució del carbó vegetal pel carbó de coc (1732) i el desenvolupament de tècniques com la pudelació i el laminatge de ferro (1783) van millorar la producció. El convertidor Bessemer (1856) va ser fonamental per a la producció d’acer.

Sistema fabril

En aquest sistema, la producció es realitza en fàbriques amb horaris fixos i estrictes, on els treballadors (homes, dones i infants) treballen en condicions de supervisió constant. Els salaris són fixos per hora o jornada, tot i que sovint eren baixos. El sistema utilitza màquines per augmentar l'eficiència i permet una producció massiva, però també comporta una separació clara entre la vida laboral i la vida familiar, ja que els treballadors passen moltes hores fora de casa. Els riscos laborals són més elevats, amb problemes de salut derivats de la contaminació, els accidents de fàbrica i la fatiga extrema.

Putting out system

En aquest sistema, els treballadors realitzaven la feina a casa o en petits tallers, amb horaris més flexibles. Els salaris eren variables, ja que els treballadors eren pagats segons la quantitat de producció realitzada. A diferència del sistema fabril, els treballadors utilitzaven eines manuals pròpies i no depenien de les màquines. Això permetia una major flexibilitat i la possibilitat de combinar la feina amb les tasques domèstiques. No obstant això, la producció era més limitada i menys eficient, i els treballadors no estaven tan supervisats. En termes de salut, els riscos laborals eren menors, però també hi havia menys seguretat i estabilitat laboral.

La Revolució Industrial va ser un període de grans canvis a partir de 1780 fins a mitjans del segle XIX, sobretot a Gran Bretanya. La societat va passar d’una economia basada en l’agricultura a una d’indústries, gràcies a invents com la màquina de vapor i la hiladora Spinning Jenny, que van permetre produir moltes coses ràpidament. Van aparèixer noves classes socials, com la burgesia industrial (els que tenien les fàbriques) i el proletariat (els treballadors de les fàbriques). A més, va començar a créixer el capitalisme, on els negocis privats competien entre ells. Tot això va generar un gran avenç econòmic, però també va portar molta explotació laboral.

El capitalisme és un sistema econòmic on els mitjans de producció són privats i les persones competeixen per obtenir beneficis. Es basa en la llibertat de mercat, on els preus es determinen per l'oferta i la demanda. Les empreses i individus busquen guanyar diners, el que fomenta la innovació però també genera desigualtats.

Condicions higièniques dels barris obrers

Durant la Revolució Industrial, les condicions de vida a les ciutats eren molt precàries. No hi havia planificació urbana ni infraestructures bàsiques com aigua potable, embornals o recollida d’escombraries. Les construccions eren de mala qualitat, amb espais petits, foscos i poc ventilats, i moltes vegades les famílies compartien habitatges, incloent els llits i convivint amb animals. A més, la manca d’aigua potable obligava moltes famílies a anar a buscar aigua a fonts públiques o rius. Les aigües brutes no tenien un sistema adequat de canalització i es llançaven als carrers o rius. La falta d’aigua també limitava la neteja de les cases i la higiene personal.