Revolució Industrial: Transformació Demogràfica i Industrialització

La reducció de la taxa de mortalitat millora en l’alimentació (vacuna contra la verola, major ús del sabó…).

Les persones també són més resistents a les pandèmies.

Com a conseqüència, l’esperança de vida va créixer notablement.

L’augment de la taxa de natalitat a l’inici de la transició demogràfica.

A la segona meitat del segle XIX, la natalitat va iniciar un declivi pel descens de la mortalitat infantil (II fase)

El resultat d’aquest procés va ser una gran revolució demogràfica, un gran creixement poblacional a Europa. Exemple: Regne Unit

Passem de tenir 10,9 milions d’habitants al 1800 a tenir 37 milions d’habitants al 1900.

UNA NOVA FONT D’ENERGIA: EL VAPOR

Les innovacions tecnològiques que es van produir van permetre la R.I.

L’energia hidràulica i l’energia del vapor

La introducció de noves fonts d’energia va afavorir el pas de la manufactura a la indústria i per tant, la mecanització dels sistemes de producció.

En un primer moment, s’utilitzava l’aigua per moure les màquines. La gran revolució, però, va ser la màquina de vapor, patentada per James Watt al 1769, accionada mitjançant la combustió de carbó.

Aquest enginy va permetre posar en marxa tota mena de màquines industrials i agrícoles i també es va aplicar als mitjans de transport.

La mecanització i el sistema fabril

Les noves fonts d’energia van impulsar la mecanització del procés productiu (noves màquines).

La nova maquinària es va aplicar a l’agricultura, la indústria i els mitjans de transport. L’increment de la productivitat va fer disminuir els costos de producció i el preu de venda, i augmentar el nombre de consumidors.

La mecanització va estimular la implantació del sistema fabril. L’element central era la fàbrica, reunia el capital (local, màquines i matèries primeres) i el treball (mà d’obra).

La revolució dels transports

A mitjan segle XVII, a la Gran Bretanya, per poder traslladar matèries primeres i mercaderies es van millorar els camins i es van construir una gran quantitat de canals per a la navegació fluvial.

Però la veritable revolució en el transport va ser el ferrocarril (més rapidesa i quantitat transportada, i més seguretat per a passatgers i mercaderies).

Va ser possible gràcies a la locomotora (Stephenson, 1829).

Robert Fulton, va aplicar la màquina de vapor a la navegació i els vaixells de vapor van permetre escurçar la durada dels viatges transoceànics.

El ferrocarril i el vaixell de vapor van facilitar els intercanvis econòmics i el moviment de la població.

L’impuls del mercat

Les millores en les infraestructures i en el transport van fer possibles la consolidació d’una economia de mercat.

L’impuls inicial de l’expansió comercial britànica va arribar del mercat exterior. Però la transformació més gran va ser el desenvolupament d’un mercat interior que va permetre la generalització dels intercanvis.

La consolidació d’aquest mercat interior es va nodrir del creixement de la població, del progressiu augment de la seva capacitat adquisitiva, de l’especialització de la producció i de la millora dels transports.

LES NOVES INDÚSTRIES

La indústria cotonera

El primer sector a mecanitzar la producció va ser la indústria tèxtil cotonera (comerç colonial).

La demanda d’aquest teixit va augmentar ràpidament pel fet de ser més higiènic i confortable que les fibres tradicionals.

Davant la necessitat d’incrementar la producció de teixits de cotó, alguns empresaris van introduir innovacions en els processos de filatura i teixidura, la llançadora volant, la màquina de filar (spinning jenny i el teler mecànic mogut per la força de vapor (CARBÓ).

Finançament de la nova indústria

Provenia dels beneficis de l’agricultura i el comerç ultramarí.

Els empresaris disposaven d’una matèria primera a baix preu, d’una mà d’obra barata. Gràcies a això, van obtenir grans beneficis, una part dels quals reinvertien a desenvolupar la indústria.

La indústria siderometal·lúrgica i la mineria del carbó i del ferro

La necessitat de ferro per a maquinària, ponts i armament va estimular la indústria siderúrgica (fàrica els metalls).

Per poder fabricar els metalls són necessàries altes temperatures. Aquestes s’aconsegueixen gràcies al carbó de coc (mineral) amb més poder calorífic.

També van haver-hi innovacions continues com la pudelació i el laminatge i el convertidor Bessemer (va transformar el ferro colat en acer).

L’impuls definitiu de la siderúrgia va arribar amb la construcció de la xarxa ferroviària, a partir de 1830.

El desenvolupament de la siderúrgia va propiciar el de la metal·lúrgia (dedicada a fabricar màquinaria).

Una conseqüència de tot això va ser el desenvolupament de la mineria i la mineria i la siderúrgia tenen un gran impacte ambiental (paisatges negres).

L’expansió de la industrialització

A l’inici del segle XIX, al procés industrialitzador, iniciat a la Gran Bretanya es va expandir per França i Bèlgica.

A partir de 1850, Alemanya i més tard arriba a Itàlia i Espanya, a l’Europa oriental i a la resta del món només els Estats Units.