La Revolució Industrial: Transformació Demogràfica, Agrícola i Econòmica

Revolució Demogràfica

Es va iniciar un procés de creixement ininterromput. Causes: augment de la producció d'aliments, i en un grau menor, el progrés de la higiene i la medicina. Amb una millor alimentació, la gent estava més sana i vivia més, i les epidèmies i malalties anaven desapareixent. Això va fer que es creés una disminució de la mortalitat, és a dir, un increment de la natalitat.

Revolució Agrícola

Va provocar un augment de la demanda d'aliments i una alça dels preus agrícoles. Això va provocar que els propietaris milloressin els sistemes de producció per augmentar la productivitat. Canvis en l'estructura i propietat de la terra: propietat senyorial = propietat privada. Tenien les seves lleis de tancament i podien expulsar als pagesos. Aplicació de nous mètodes i tècniques de conreu: guaret i substitució de plantes farratgeres. Inici de la mecanització de tasques agrícoles. Introducció de nous conreus (blat de moro, patata).

Màquines, Vapor i Fàbriques

Element bàsic del canvi de la indústria: innovació tecnològica. Les màquines: al principi eren senzilles però poc a poc eren més eficaces, van anar substituint el treball manual. Les primeres màquines eren accionades amb força humana, energia hidràulica. Però la font revolucionària va ser el vapor. Nous sistemes: sistema fabril, que consisteix en la concentració dels obrers i de les màquines en grans edificis, les fàbriques. Cada persona fa la seva petita part de feina, a diferència del treball artesà.

La Revolució dels Transports

Ferrocarril: al principi s'utilitzava a les mines per transportar el mineral, sobre unes vies de fusta, i ara nou sistema: vies de ferro i rodes amb pestanyes, així impedien el descarrilament. Però l'invent que va ser més gran, de Stephenson el 1829, va ser la locomotora (màquina de vapor). Posteriorment la màquina de vapor es va aplicar als transports marítims, substituint la vela.

L'Increment del Comerç

Dona pas a una economia de mercat, no es produïa per l'autoconsum, sinó per a la venda en mercats (gràcies a l'augment de la producció). Augment del comerç interior: ampliació de mercats locals. Intercanvi de productes en regions.

Comerç Interior i Lliurecanvisme

Teories de lliurecanvisme (que la llibertat de comerç entre països fomentaria el creixement de l'economia). Per això, per defensar-se de la supremacia britànica, molts estats que estaven començant la seva industrialització van imposar el proteccionisme: defensa de la indústria nacional mitjançant impostos sobre les importacions.

(Mapa: Exportacions britàniques de cotó + Evolució de la flota britànica).

Xarxa Ferroviària Europea (mapa)

• 1840: vaixells travessaven l'oceà en 15 dies. Poques vies de tren.
• 1845: Una mica més de vies.
• 1850: La cosa començava a anar a més.
• 1870: Bons trens/ferrocarrils.
• 1880: Moltes vies i trens.

Liberalisme i Capitalisme

Interès personal i recerca del màxim benefici. Adapta l'oferta a la demanda. L'estat s'ha d'abstenir d'intervenir en el funcionament de l'economia, i permetrà el desenvolupament lliure dels interessos particulars (propietat privada). En el capitalisme s'originen crisis econòmiques, repetides cíclicament. Conseqüència més greu: atur.

Bancs i Finances

La banca té un paper important en el desenvolupament del capitalisme, perquè es va convertir en intermediària. Les empreses exigien aportacions per adquirir societats anònimes. Borsa de valors: les accions podien ser venudes pels seus propietaris.

L'Expansió del Capitalisme Industrial

La indústria es va estendre a França i Bèlgica, amb un pes més gran de la indústria siderúrgica. Entre 1850 i 1870, Rússia, Alemanya, EUA i el Japó també es van industrialitzar (gran concentració de: empreses, bancs...). Al sud d'Europa: existien regions industrials i zones rurals. Europa Oriental: es va mantenir al marge del procés d'industrialització fins al segle XX.

(MAPA: INDUSTRIALITZACIÓ del capitalisme industrial).