La Revolució Industrial: Tèxtil, Siderúrgia i Expansió Comercial
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,3 KB
Apartat 4
La indústria tèxtil
Al segle XVIII hi havia un gran comerç d’indianes. El govern Britànic va prohibir la seva importació i això va afavorir la producció de teixits de cotó a l’interior del país. El cotó va ser molt ben acceptat perquè era més higiènic que la llana i, produït en grans quantitats, era més econòmic. La matèria primera (el cotó en branca) es comprava a baix cost perquè s’importava de l’Índia o de les grans plantacions esclavistes d’Estats Units.
El procés de mecanització va començar amb la llançadora volant de Kay (1733), que va augmentar la velocitat de la teixidura i va permetre eixamplar les peces, i les màquines de filar, que van incrementar la productivitat de la filatura. Per últim, el teler mecànic (1785) va fer augmentar la producció de teixits i va permetre abaratir-ne el cost.
La siderúrgia
Al segle XVII, la demanda de ferro per fabricar vaixells, municions i màquines va pujar de manera notable. Això va estimular la recerca de combustible per a la siderúrgia menys costós i més efectiu que el carbó vegetal.
La primera innovació que va esperonar el creixement de la siderúrgia va ser l’ús del carbó de coc als alts forns utilitzats per a la foneria. El seu alt poder calorífic va permetre produir grans quantitats de ferro i va fomentar el creixement de la mineria i el carbó.
Es van inventar noves tècniques al 1793, un canvi molt important per a la siderúrgia.
Més endavant, al 1856, el convertidor de Bessemer va permetre fabricar acer en gran quantitat, un material amb una gran elasticitat molt apte per a la construcció de maquinària, eines, edificis i obres públiques.
La mineria del carbó i del ferro
El carbó es va convertir en la gran font d’energia de la revolució industrial; la demanda de carbó mineral va augmentar perquè es feia servir per a la màquina de vapor i per fabricar ferro i acer.
Les mines de carbó van proliferar a Europa. Gal·les, a la Gran Bretanya, es va convertir en una de les grans zones mineres; se n’extreia carbó d’alta qualitat gràcies a l’alt poder calorífic que tenia.
Les regions carboníferes van atreure les indústries siderúrgiques, que s’anaven desenvolupant per proporcionar ferro per a les noves màquines. En aquestes regions es van generar els característics ‘’paisatges negres’’, fruit de les escòries del material i del fum derivat de la combustió del carbó.
L’expansió comercial
La Revolució Industrial va donar pas a una economia de mercat, en la qual es produïa no només per a l'autoconsum, sinó també per a la venda en mercats urbans. Aquest canvi va ser possible com a conseqüència de l'increment de la producció, de l'augment de la població i de la millora del poder adquisitiu.
La millora dels sistemes de transports va facilitar de manera progressiva el comerç interior, cosa que va fer ampliar els mercats locals i va consolidar un mercat d'àmbit nacional que va aguantar i afavorir el creixement industrial.
El comerç exterior amb les colònies extraeuropees va oferir al Regne Unit els mercats on podia exportar la producció de les noves indústries i començar l'arrencada industrial.