La Revolució Industrial: De Tallers a Fàbriques

Del taller a la fàbrica

Al segle XVIII, les manufactures s’elaboraven en tallers menuts, on el treball es realitzava de forma manual i amb eines senzilles. En la segona meitat del segle XVIII, es van inventar a la Gran Bretanya diverses màquines que ocupaven grans espais i requerien costoses inversions; els tallers, a poc a poc, seran substituïts per les fàbriques. Les primeres màquines funcionaven amb energia hidràulica, però poc després apareix una nova font d’energia anomenada el vapor, quan James Watt patentà la màquina de vapor. L’aparició de les fàbriques implicà que les activitats industrials es concentressin en determinats llocs. La divisió del treball augmentà la productivitat, van baixar els costos de fabricació i els preus dels productes disminuïren.

Els sectors pioners: la indústria tèxtil

La indústria tèxtil cotonera britànica disposava d’una matèria primera abundant i barata. Aquesta indústria va ser la primera que incorporà les innovacions tècniques en la filatura i en el teixit. Comença a utilitzar-se el vapor per a moure les màquines; la producció tèxtil britànica es va multiplicar i, cap a l’any 1800, unes 350.000 persones treballaven en la filatura i el teixit de cotó. Els teixits assequibles i de bona qualitat inundaren els mercats internacionals. El desenvolupament del sector tèxtil impulsà altres activitats, com l’agricultura, que subministrava matèries primeres, i la siderúrgia, que proporcionava el ferro per a fabricar les màquines.

Els sectors pioners: la indústria siderúrgica

Fins al segle XVIII, el ferro britànic era de baixa qualitat perquè contenia moltes impureses. Es fabricava en foses prop dels boscos, d’on s’obtenia el carbó vegetal; per això, la major part del ferro s’importava, sobretot de Suècia. A principis del segle XVIII, el carbó vegetal va començar a escassejar i van haver de buscar un altre combustible. L’any 1709, Abraham Darby va fondre per primera vegada el mineral de ferro usant carbó de coc; els costos eren elevats i el ferro obtingut era massa fràgil. A finals del segle XVIII, Henry Cort patentà un nou procediment que permetia obtenir a gran escala lingots de ferro. Es van construir alts forns moderns i la demanda i la producció de ferro es va multiplicar; aquest material es feia servir per a elaborar màquines i eines.

El liberalisme econòmic

El liberalisme estava basat en la teoria exposada per l’escocès Adam Smith (1723-1790) en l’obra Una investigació sobre la naturalesa i la causa de la riquesa de les nacions (1776). Per a aquest pensador, l’activitat econòmica s’havia de regir pel principi de llibertat econòmica per a crear empreses, contractar treballadors i establir les condicions i els preus dels productes. L’Estat tampoc no havia d’intervenir en l’economia, perquè aquesta s’ajustava de forma natural mitjançant l’actuació de l’anomenada "mà invisible" del mercat. Això significava que la llei de l’oferta i la demanda s’encarregava de regular els preus dels productes i els salaris dels treballadors. Si hi havia molta oferta de productes o de mà d’obra i poca demanda, el preu i els salaris disminuirien; si, al contrari, l’oferta era escassa i la demanda elevada, els preus i els salaris augmentarien.