Revolució Industrial i Societat de Classes

Conceptes

MECANITZACIÓ: consisteix en l'ús de màquines, que substitueixen parcialment el treball humà, per a la producció de béns. SISTEMA NORFOLK: rotació quadriennal de cultius que substitueix el guaret tradicional. Combina cultius que empobreixen la terra amb plantes que l'enriqueixen i oxigen. SOCIETAT DE CLASSES: aquella per la qual les desigualtats venen donades per la possessió del capital. Amb la revolució industrial, la societat es dividirà en dos grans grups: burgesia i proletariat. Existeix més mobilitat social que a l'AR. SISTEMA FABRIL: concentració d'obrers i obreres en edificis destinats a la producció (fàbriques). La major part del procés productiu de transformació de la matèria primera es dona aquí, incloent l'ús de les noves fonts d'energia. També implica el major control dels treballadors. URBANITZACIÓ: procés pel qual les ciutats creixen degut a l'arribada de població del camp atreta pel treball a les fàbriques. Això comporta la creació de nous barris burgesos i obrers. SINDICAT (trade union): associació de defensa dels interessos del proletariat. ÈXODE RURAL: migració del camp a la ciutat a causa de la mecanització de les tasques agrícoles. OPENFIELD: camps oberts. ENCLOUSURE: camp tancat, concentració de la propietat de la terra. CAPITALISME: sistema econòmic sustentat en el liberalisme econòmic. Aquesta doctrina està basada en la iniciativa privada i establerta per una sèrie d'autors britànics, com ara Adam Smith. PROTECCIONISME: defensa la imposició d'aranzels (impostos) a l'entrada de productes estrangers, amb l'objectiu d'encarir-los perquè no siga rendible la seua importació. LLIURECANVISME: consisteix en la no intervenció estatal en el comerç internacional. El lliure mercat entre els estats es veu com un estímul al comerç, l'augment de la producció i la millora de la competitivitat empresarial. PROLETARIAT: classe social sorgida amb la revolució industrial. Mà d'obra necessària per fer funcionar les màquines i grup social més desfavorit. Només poden oferir la seua força de treball a canvi d'un salari. Les seues condicions de treball són molt dolentes. COMERÇ EXTERIOR: aquell que es dóna entre estats i amb les colònies. COMERÇ INTERIOR: aquell que es dóna a l'interior de les fronteres d'un mateix estat. REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA: increment de la població degut al descens acusat de la mortalitat d'una societat gràcies als avenços sanitaris i tecnològics, així com per la millora del nivell de vida i l'alimentació. LUDISME: primera reacció obrera contra el treball industrial. Es va iniciar a Anglaterra a principis del segle 19, i consisteix en la destrucció violenta de màquines, a les quals consideraven responsables dels baixos salaris i de l'atur obrer. SOCIALISME UTOPIC: teoria sociopolítica que denuncia la propietat privada com a principal causa de les desigualtats socials. Proposa formes de propietat col·lectiva.

Per què Gran Bretanya és el bressol de la industrialització?

- Perquè té un sistema parlamentari: la burgesia elabora lleis comercials, perquè té matèries primeres: carbó, jana, cotó, ferro..., perquè domina el comerç angular, el comerç mundial naval. Per un creixement de la població que va augmentar la demanda i la disponibilitat de la mà d’obra. A més de facilitar el transport, així es pogueren moure més fàcilment la mercaderia i les persones.

Les transformacions de l’agricultura

- Aquest desenvolupament va ser el resultat d’ordenar la propietat d’una nova manera, de mecanitzar les feines agrícoles i introduir nous sistemes de cultiu. Per la pujada del preu dels cereals, els propietaris van fer-se amos de les terres d’ús col·lectiu i van passar a ser de propietat privada. Va ser la llei de tancament “enclousure acts”. La individualització de la producció va millorar les tècniques de cultiu i van passar del sistema de camps oberts (openfield) a camps tancats (enclousure). També van haver canvis en el sistema de cultiu, la rotació triennal va ser substituïda per la quadriennal (sistema norfolk) que combinava la sembra de cereals que empobreixen la terra, amb la de plantes farratgeres (naps, trevols...) que ajuden a oxigenar la terra. L’augment del bestiar va millorar la dieta amb carn i llet. A més es van inventar noves màquines, la sembra mecànica de Jethro Tull que possibilitava recollir tants fruits com males herbes. També la nova aixada de Rotherham que va permetre remoure els camps i protegir les llavors i es van introduir nous cultius (creïlla, dacsa...) que van diversificar la producció d’aliments.

Per què és tan important la màquina de vapor en la revolució industrial?

- Perquè ajuda molt a la creació de riquesa, així augmentar la demanda i millorar les condicions de vida.

Què vol dir que el ferrocarril impulsa i consolida la creació d’un mercat intern?

- Vol dir que gràcies al ferrocarril estem connectant capitals, ciutats, idees, intercanvis, persones... per al comerç. Bàsicament han creat vies per a poder transportar productes a qualsevol lloc, així creix la població i també la demanda.

Canvis en la indústria tèxtil

- En el segle 18 hi havia un gran comerç d’indianes, el govern britànic va prohibir la importació, així va fomentar la producció de teixits de cotó a l’interior del país. El cotó s’importava de l’Índia o de les explotacions esclavistes d’Estats Units. El procés de mecanització va començar per la llançadora volant de Kay (1733) que va augmentar la velocitat de la teixidura, les màquines de filar i per últim el teler mecànic de Cartwright (1785) que va augmentar la producció de teixits i va permetre abaratir-ne el cost.

Revolució demogràfica i expansió de les ciutats

- Millora la salut i higiene de la gent (més medicina...) millora de l’alimentació, milloren les condicions de vida. Per tot això es dóna un creixement demogràfic i una expansió, també gràcies al ferrocarril ja que connecta amb totes les ciutats, hi ha intercanvis de productes i la gent es mou més per tot arreu.

Característiques i funcionament del capitalisme

- És un sistema econòmic en el qual els instruments de producció (fàbriques, maquinària...) són de propietat privada. Característiques: es basa en la defensa de la propietat privada i la lliure iniciativa empresarial, és a dir, l’Estat no intervé en la marxa de l’economia ja que existeix la llei de l’oferta i la demanda que regula el preu d'un producte automàticament. Altra característica és la llei de la competència (les empreses competeixen entre elles per oferir un producte de qualitat a baix cost). D'aquí se n'extreu la màxima "màxim benefici el menor cost possible".

Diferències entre lliurecanvisme i proteccionisme

- La diferència és que el proteccionisme no deixa que altres països venguin els seus productes, augmentant els preus i la gent ja no compra. I el lliurecanvisme permet intercanviar mercaderies sense barreres ni pagar impostos.

En què consisteix la nova societat de classes sorgida de la revolució industrial?

- La nova societat de classes es divideix en dues classes, la burgesia i el proletariat. La burgesia posseïa el capital, desenvolupaven els negocis i eren els propietaris. Hi ha tres classes de burgesia: burgesia alta (empresaris, banquers i grans propietaris agrícoles, és la classe dominant), burgesia mitjana (professions liberals, funcionaris i comerciants) i la petita burgesia (empleats, botiguers i artesans, són la classe baixa). A diferència del proletariat, era la classe obrera i la mà d’obra, eren el grup més desfavorit. Eren explotats, amb un salari baix, unes jornades molt llargues de 14 a 16 hores i la seva esperança de vida era molt curta.

Causes del sorgiment de moviments socials

- Els moviments socials van sorgir perquè els dos s'oposaven a la propietat privada però és contradient en la manera de fer la revolució. -Anarquisme: es basa en la llibertat individual i la solidaritat social, també defensa que la revolució resulta d'una vaga de manera que l'Estat desaparegui i creï una societat igualitària, suposa els partits polítics però uns defensaven el capitalisme i els altres la creació de sindicats revolucionaris. -Marxisme: volia crear un estat obrer que destruirà la propietat privada i posar-la en mans de l'Estat, volien una societat comunista en la qual les classes socials i l'Estat desapareixeran així que crearen partits polítics obrers socialistes i entraren en els parlaments per fer lleis favorables als treballadors.