La Segona Revolució Industrial i les seves repercussions

Va tenir lloc al darrer terç del segle XIX. L’avanç tecnològic va ser el resultat de la rapidesa amb què la indústria va aplicar els resultats de la investigació científica. Les principals innovacions:

• L'ús de dues fonts d’energia noves, l’electricitat i el petroli, que van destronar el carbó.

• Nous mitjans de transport: gràcies al petroli (van reduir el cost i durada dels viatges)

• Xarxes de telegrafia: difusió instantània d'informació, cosa que abans amb el correu postal no es podia fer.

• El desenvolupament de productes nous (cautxú, explosius, tints químics…) va impulsar sectors productius nous.

Aquestes innovacions tecnològiques van acompanyades d’una nova organització del capital i del treball amb l’aplicació del taylorisme, que va activar un nou procés de concentració industrial

La segona revolució industrial va canviar l’estructura de la producció mundial.

Doc 2

-telèfon 1871 -vehicle amb motor de gasolina 1885

-màquina d’escriure 1872 -línia de tramvia elèctric 1888

-fonògraf 1877 -cinematògraf 1895

-làmpada d’incandescència amb filament 1879 -telegrafia sense fils 1897

-planxa elèctrica 1882 -refrigerador domèstic 1911

Punt 2

Doc 1 Taylorisme

Es va adoptar un sistema més perfeccionat de remuneració diària que consistia a pagar en funció de la quantitat i la qualitat del que es produïa. Al poc temps, el supervisor va estimular la producció de les treballadores augmentant el sou de les que produïen més i més bé, i abaixant-lo a les que tenien un rendiment menor.

Doc 2

Els salaris alts contribueixen a reduir el cost de fabricació, ja que els obrers es fan cada vegada més productius i el fet de tenir un bon salari els allibera d’altres preocupacions diferents de la de fer bé la feina.

Doc 7

Taylorisme: divisió de treball > reducció del temps de fabricació > producció en massa > reducció del preu de cost > augment de les vendes > més beneficis.

Fordisme: producció en sèrie > reducció del preu de cost > consum en massa > publicitat

augment de la productivitat > augment salarial > augment del poder adquisitiu > crèdit

Punt 3

CAUSES DE L’IMPERIALISME

-Els excedents de la població a Europa.

-Matèria primera, Europa dominava l’economia mundial i les seves indústries aspiraven a ampliar els mercats per vendre els excedents de producció.

Hi havia una concepció racista: la raça blanca era superior. Els europeus tenien una missió civilizadora (els havien de portar la seva cultura, la seva religió…)

L’expansió colonial

Àfrica va ser el continent més colonitzat. Hi van rivalitzar el projecte britànic i francès.

Àsia: la zona més colonitzada per britànics va ser l'Índia. Més tard també van conquerir Malàisia i van controlar Austràlia. Per una altra banda, França es va centrar en Indoxina. L’imperi rus per Sibèria i la zona d’Àsia central.

Xina: no va ser conquerida per cap país però els britànics van establir alguns enclavaments comercials a Hong Kong.

La resistència a la conquesta

L’any 1857, els sipais es van rebel·lar contra el domini britànic, però van ser derrotats.

Les tribus zulus van resistir a les primeres guerres britàniques. Després de les primeres derrotes, els britànics van aconseguir colonitzar.

Al 1899 a Xina va haver les revoltes dels bòxers amb l’objectiu d’expulsar els estrangers. Però l’actuació conjunta de diferents potències va fer que no s'aconseguís.

Punt 5

L'impacte sobre els pobles colonitzats

Els colonitzadors van establir com a prioritat els seus interessos econòmics o polítics i van ignorar la història i els trets propis de les poblacions indígenes.

En l’economia: La presència occidental va significar la imposició d'una economia de mercat amb condicions favorables a la metròpoli, també va comportar l'expropiació de terres als natius per crear grans plantacions, i això va suposar un retrocés de l'agricultura de subsistència. Les metròpolis van impulsar la construcció de grans infraestructures per explotar i comunicar els territoris conquerits. Els nous mitjans de comunicació no van millorar les condicions de vida dels natius, que subsistien en condicions de semiesclavatge.

En la política y societat: L'administració colonial va posar fi a les estructures i les jerarquies tribals tradicionals i va imposar una nova elit dirigent. L'establiment de límits entre imperis va unir ètnies enfrontades i va dividir antigues nacions per mitjà de fronteres artificials. Això va generar un gran nombre de conflictes. La introducció de vacunes i de mesures higièniques i el fet que els missioners construïssin hospitals van reduir la mortalitat i van afavorir l'augment de la població. Tot i això, el desequilibri entre població i recursos va provocar problemes d'abastiment d'aliments i fams, que van marcar l'inici d'una subalimentació crònica a gran part d'Àfrica i d'Àsia.

En la cultura: La imposició de les llengües (sobretot l'anglès i el francès), del cristianisme i de les formes de vida europees va afectar les creences i les tradicions de les poblacions autòctones. A Àfrica, s'hi va produir una notable aculturació i una pèrdua d'identitat més gran que a l'Àsia. Tot i que la difusió de l'ensenyament va contribuir a alfabetitzar els natius, l'objectiu principal era inculcar la superioritat dels valors de la civilització occidental.

Punt 6

Doc 4 (Crítica a la colonització)

No, no hi ha cap dret de les nacions anomenades superiors sobre les inferiors. El que hi ha és la lluita per la vida, que és una necessitat inevitable, i que a mesura que avancem en la civilització hem de contenir dins de límits de la justícia i del dret. Però no anomenem hipòcritament civilització la violència. No parlem del dret, del deure. La conquesta que preconitza és l’abús pur i simple de la força.