La Revolució Industrial: Orígens, Transformacions i Impacte Social

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,71 KB

La Revolució Industrial: Orígens i Transformacions

La Revolució Industrial va ser un procés de profund canvi econòmic i social que es va iniciar a Anglaterra durant el segle XVIII i que, posteriorment, es va estendre a la resta d'Europa i a altres continents.

La transformació fonamental va consistir en el pas del treball manual a la producció mecanitzada a les fàbriques. Aquest període va accelerar la producció gràcies a la introducció de noves màquines, les innovacions en els transports i l'acumulació de capital. Com a resultat, la producció va augmentar de manera espectacular, i la societat va evolucionar d'una estructura rural amb economia agrària a una societat urbana amb una economia predominantment industrial.

Per què Anglaterra va ser el bressol de la Revolució Industrial?

Anglaterra estava especialment preparada per liderar aquesta transformació, principalment perquè la burgesia controlava el Parlament i promulgava lleis favorables als seus interessos comercials i industrials.

El país gaudia de diversos factors clau que van propiciar el seu desenvolupament:

  • Un sistema polític estable i favorable al desenvolupament econòmic.
  • Abundant capital acumulat per empresaris i comerciants.
  • Un augment significatiu de la població, que va proporcionar mà d'obra i un mercat creixent.
  • Accés a matèries primeres de les seves colònies i grans reserves de carbó mineral.
  • Una mentalitat burgesa i capitalista predominant, poc comuna en altres regions d'Europa en aquell moment.

Les Grans Revolucions de la Industrialització

Aquest procés va implicar una transformació integral de la societat, amb múltiples canvis interrelacionats que van impulsar el desenvolupament industrial.

La Revolució Agrària

Les profundes transformacions en l'agricultura van ser essencials per alimentar una població creixent i fer possible la Revolució Industrial. Entre les innovacions destacades hi ha:

  • La introducció de nous cultius, l'ampliació de la superfície cultivada i l'ús de màquines agrícoles com sembradores, segadores i trilladores.
  • El tancament i la privatització de les terres comunals (enclosures), que va deixar molts pagesos sense terres i els va convertir en jornalers o els va empènyer a emigrar a les ciutats.

Aquestes millores van propiciar una millor alimentació i un creixement demogràfic, augmentant la mà d'obra disponible per a les fàbriques.

La Revolució Demogràfica

A partir de la segona meitat del segle XVIII, la població europea va experimentar un creixement significatiu, passant de 140 milions a 266 milions entre 1750 i 1850. Aquest augment es va deure a:

  • Una major disponibilitat d'aliments.
  • Millores en la higiene i la medicina.
  • Una reducció de la mortalitat i un lleuger augment de la natalitat.

La gent vivia més temps, i l'esperança de vida va passar de 38 anys a finals del segle XVIII a 50 anys a finals del segle XIX.

La Revolució Tècnica

Per augmentar la producció, es van inventar màquines que feien la feina de manera més ràpida i econòmica. Amb l'augment de la població i la demanda, es van crear les fàbriques. Les primeres màquines eren de dimensions reduïdes, però la màquina de vapor de James Watt (1774) va representar un avenç fonamental, ja que podia moure maquinària més gran i complexa. Aquesta innovació es va estendre ràpidament a múltiples sectors productius.

La Revolució dels Transports i les Comunicacions

Per assegurar que les fàbriques rebessin les matèries primeres i poguessin distribuir els seus productes a les ciutats, es van desenvolupar nous sistemes de transport, impulsats per la màquina de vapor: els vaixells de vapor (1803) i el ferrocarril (1812). Això va representar un avenç extraordinari en la logística i el comerç.

El ferrocarril va transformar el transport, ja que permetia carregar més mercaderies, viatjar més ràpid i reduir els costos. La primera línia de passatgers va unir Manchester i Liverpool el 1830.


Les Noves Indústries Clau

La Indústria Tèxtil

Davant l'elevada demanda de productes industrials, es van crear màquines per augmentar la producció. La indústria tèxtil va ser la primera a mecanitzar-se, la qual cosa va permetre incrementar la producció i reduir-ne els costos de manera significativa.

La Indústria Siderúrgica

La creixent necessitat de ferro per fabricar eines, màquines i tots els components necessaris per al desenvolupament industrial va impulsar la indústria siderúrgica. El ferro es va obtenir substituint el carbó vegetal per carbó mineral, que era molt més eficient i potent.


Les Colònies Industrials a Catalunya

Les colònies industrials a Catalunya van transformar els paisatges rurals i van impulsar la industrialització. Aquestes colònies eren nuclis urbans creats al costat de fàbriques que aprofitaven l'energia hidràulica d'un riu per moure la seva maquinària. Les primeres van aparèixer a Gran Bretanya al segle XVIII, sent les de New Lanark a Escòcia les més famoses, però a Catalunya se'n van establir moltes més.


Els Canvis Socials i Econòmics de la Revolució Industrial

Amb la Revolució Industrial van emergir noves teories socials i econòmiques. Adam Smith, amb la seva obra "La riquesa de les nacions", va fonamentar conceptes clau com el liberalisme econòmic i el capitalisme:

  • Liberalisme econòmic: Sosté que l'Estat no ha d'intervenir en l'economia, permetent als empresaris desenvolupar els seus negocis lliurement.
  • Capitalisme: Es basa en la idea que els propietaris de negocis i terres busquen el benefici personal, la qual cosa, segons aquesta teoria, beneficia indirectament la societat en general.

La Nova Societat Industrial

La societat es va estructurar en tres classes socials principals:

  1. Classe alta: Formada per banquers, grans empresaris, terratinents i altres figures amb gran poder econòmic.
  2. Classe mitjana: Incloïa professionals com metges, advocats, enginyers, així com petits comerciants i oficinistes.
  3. Proletariat: Comprèn els treballadors manuals de fàbriques o del camp, que sovint vivien en condicions precàries i amb salaris baixos.

Tot i que, en teoria, el capitalisme prometia la mobilitat social ascendent basada en el mèrit i el treball, a la pràctica aquesta mobilitat era limitada. Les famílies riques mantenien la seva posició, mentre que els pobres romanien sovint atrapats en la seva condició social.

Entradas relacionadas: