La Revolució Industrial: Orígens, Impacte i Transformacions (1780-1850)

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,37 KB

La Revolució Industrial (1780-1850)

La Revolució Industrial, iniciada a Gran Bretanya entre 1780 i 1850, es va estendre posteriorment a part d'Europa i els Estats Units. Va comportar profunds canvis econòmics, socials i polítics.

Transformacions Clau de la Revolució Industrial

  • Econòmiques: Transició cap al sistema capitalista.
  • Socials: Sorgiment de la societat de classes.
  • Polítiques: Consolidació de l'estat liberal.

Factors Impulsors de la Revolució Industrial

  • Revolució Agrícola: Augment significatiu de la producció d'aliments.
  • Revolució Demogràfica: Creixement de la població i, conseqüentment, de la demanda.
  • Comerç Internacional: Acumulació de capital.
  • Comunicació i Transports: Desenvolupament de transports ràpids i econòmics.
  • Innovacions Tecnològiques: Creació de màquines per a la producció i el transport.

Condicions Prèvies i Desenvolupament

La Revolució Agrícola

La Revolució Agrícola va implicar la privatització de les terres i canvis en l'estructura de les propietats. Aquest procés de privatització va permetre als propietaris realitzar transformacions. L'augment de la producció agrícola es va deure a dos factors principals:

  • El sistema Norfolk (rotació quadriennal de cultius).
  • La mecanització progressiva del camp.

La Revolució Demogràfica

L'augment de la producció d'aliments, juntament amb la introducció de noves mesures d'higiene i els avenços en medicina, va propiciar un notable creixement demogràfic.

L'Expansió Comercial

L'expansió comercial va generar un augment de la demanda, impulsant més intercanvis i l'aparició de nous productes. Més població va significar més demanda i, per tant, un major comerç, tant colonial com interior.

Industrialització i Maquinisme

Innovació Tecnològica i Maquinisme

La industrialització va ser impulsada per la innovació tecnològica i el maquinisme. L'aparició de màquines va permetre substituir el treball manual i el sistema artesanal, augmentant la producció, reduint despeses i abaixant preus, la qual cosa va generar més demanda i beneficis.

James Watt va ser l'inventor de la màquina de vapor (que utilitzava energia hidràulica), aplicada principalment als sistemes de transport.

El Sistema Fabril

Les fàbriques van introduir el sistema fabril, caracteritzat per la concentració d'obrers en grans edificis industrials. Es va implementar la divisió del treball, on cada obrer realitzava una part del producte, formant una cadena de producció.

Sectors Industrials Pioners

Indústria Tèxtil

La indústria del cotó, ja al segle XVIII, va ser un gran estímul per a la producció anglesa.

Indústria Siderúrgica

Basada en el carbó i el ferro, va ser un sector pioner en el treball i tractament del ferro.

  • 1732: Introducció del carbó de coc, substituint el carbó vegetal per carbó de coc d'origen mineral.
  • 1855: Obtenció d'acer, mitjançant la transformació del ferro fos.

La Revolució dels Transports

Des del segle XVIII, la millora de les vies de comunicació va permetre l'ampliació dels mercats i el creixement del comerç. Els transports més ràpids i eficients van incrementar la demanda i la producció.

El Ferrocarril

Els seus inicis es troben en el sector miner, amb vagonetes utilitzades per transportar mineral.

  • 1829: Stephenson inventa la locomotora, impulsada per la màquina de vapor.
  • Es va produir una ràpida extensió dels ferrocarrils per Europa.

El Vaixell de Vapor

El 1847, el vaixell de vapor va aplicar-se al transport marítim. Aquests vaixells, construïts amb ferro, van substituir la vela, permetent, per exemple, travessar l'Atlàntic en només 15 dies.

Liberalisme Econòmic i Capitalisme

Liberalisme Econòmic

Doctrina econòmica desenvolupada durant la Il·lustració. Va ser formulada de manera completa principalment per Adam Smith, qui defensava la no-interferència de l'Estat en l'economia del segle XIX.

Capitalisme

Sistema socioeconòmic predominant al segle XIX a l'Europa industrialitzada. Es caracteritza per la divisió entre:

  • La Burgesia: Grup reduït que posseeix la propietat privada dels mitjans de producció.
  • El Proletariat: Els treballadors i obrers que venen la seva força de treball a canvi d'un salari.

Crisi Econòmiques

El capitalisme va experimentar crisis cícliques degudes a la manca de planificació i l'augment descontrolat de la producció. Aquestes crisis es manifestaven per:

  • Saturació del mercat: Més oferta que demanda.
  • Atur obrer.
  • Fallida d'empreses per excés d'estocs.

La Societat Industrial i les Classes Socials

El sistema econòmic industrial va transformar la societat en classes socials, la posició de les quals depenia de la riquesa de l'individu.

Estructura Social

  • Gran Burgesia: Banquers, rendistes i grans propietaris de fàbriques.
  • Mitjana Burgesia: Professionals liberals, alts funcionaris i comerciants.
  • Petita Burgesia: Empleats, botiguers i artesans.

El Proletariat o Classe Obrera

Eren els treballadors que no eren propietaris dels mitjans de producció i que havien de vendre el seu treball a canvi d'un salari. Va ser el grup social més nombrós i desafavorit de la societat industrial.

El Sistema Financer

Bancs

Institucions molt importants per al desenvolupament del capitalisme. Actuaven com a inversors, regulaven pagaments, etc.

Societats Anònimes

Empreses massa grans per tenir un únic propietari. Es creen mitjançant la divisió del capital en accions, que es negocien al mercat d'accions.

La Segona Revolució Industrial

A la darreria del segle XIX, es va produir un fort creixement econòmic caracteritzat per:

  • Noves energies.
  • Noves indústries (especialment la química).
  • Sorgiment de noves potències industrials: Gran Bretanya, Alemanya, els EUA i el Japó.

Nova Organització Industrial: El Taylorisme

El Taylorisme va ser un nou mètode de treball basat en la fabricació en cadena i la divisió del treball. Aquest sistema va permetre:

  • Augmentar la productivitat.
  • Reduir el temps de producció.
  • Disminuir els costos de fabricació.

Entradas relacionadas: