La Revolució Industrial: Orígens, Impacte i Transformacions
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,99 KB
La Revolució Industrial: Orígens i Impacte
La Revolució Industrial va ser el resultat d'un conjunt de canvis econòmics i tecnològics que van tenir lloc a la Gran Bretanya a mitjan del segle XVIII. Cap al 1850, s'havia estès a una part d'Europa i dels Estats Units.
Canvis Econòmics i Tecnològics Clau
Les màquines van substituir el treball manual, i tant les màquines com els ferrocarrils feien servir el vapor com a font d'energia.
Capitalisme i Estructura Social
El capitalisme es basava en la propietat privada i en el lliure canvi. L'estructura de la societat es basava en dues classes socials principals: la burgesia i el proletariat.
Invencions Clau de la Revolució Industrial
- Màquina de vapor: 1769
- Producció d'electricitat: 1869
La Revolució Demogràfica: Creixement Poblacional
A partir de la segona meitat del segle XVIII, la població europea va augmentar considerablement. L'any 1750 Europa tenia 140 milions d'habitants, el 1800 en tenia 187 milions, i l'any 1850 ja sumava 266 milions de persones. Aquest creixement va ser degut a:
- L'augment de la producció d'aliments
- El millorament de la higiene
- Els progressos de la medicina
- La disminució de la mortalitat
- Un augment lleuger de la natalitat
L'esperança de vida va passar de 38 anys (segle XVIII) fins a 50 anys (segle XIX).
La Revolució Agrícola i la Demanda d'Aliments
L'augment de la població va generar una major demanda d'aliments, la qual cosa va provocar una apujada dels preus dels aliments.
L'Era de les Màquines: Innovació Tecnològica
En la Revolució Industrial va ser fonamental la innovació tecnològica. El 1769, James Watt va inventar la màquina de vapor, que feia servir carbó per obtenir vapor d'aigua.
Indústria Tèxtil i Siderúrgica: Sectors Pioners
La indústria tèxtil (cotonera) va ser la primera a mecanitzar-se, amb invents com el teler mecànic (1785). Un altre sector important va ser la siderúrgia.
La Revolució dels Transports: El Ferrocarril
El ferrocarril es feia servir inicialment per transportar el mineral en vagonetes per rails. Es va estendre ràpidament perquè escurçava la durada dels trajectes.
L'Increment del Comerç i el Lliurecanvi
El lliurecanvi defensava la llibertat de comerç entre països, ja que es creia que impulsaria el creixement econòmic.
Capitalisme Industrial: Oferta, Demanda i Societats
En el capitalisme industrial, els preus s'estableixen per l'equilibri entre oferta i demanda.
- L'oferta és la quantitat de productes disponibles per vendre.
- La demanda és la quantitat de productes que els consumidors volen comprar.
Els mitjans de producció són de propietat privada. Les societats anònimes sorgeixen quan una persona no té prou diners per tirar endavant una empresa; el capital es divideix en parts o accions. La compra i venda d'aquests valors es realitza a la borsa de valors.
La Segona Fase de la Industrialització
Durant aquesta etapa es van difondre dues noves fonts d'energia que van substituir el carbó: l'electricitat i el petroli.
Noves Fonts d'Energia i Indústries Clau
La indústria metal·lúrgica va adquirir gran importància amb l'acer inoxidable i l'alumini. Henry Ford va començar a fabricar cotxes, impulsant la indústria de l'automòbil.
Taylorisme: Organització Científica del Treball
El taylorisme consistia a dividir les etapes de producció en tasques fetes amb màquines de gran precisió, optimitzant l'eficiència.
La Nova Societat Industrial: Burgesia i Obrers
La Burgesia: Classes i Rols Socials
La burgesia era el grup més poderós, propietari de les indústries i dels negocis. Es dividia en tres sectors:
- Gran burgesia: banquers i propietaris de fàbriques.
- Burgesia mitjana: funcionaris, comerciants i professionals liberals.
- Petita burgesia: empleats i botiguers.
El Proletariat: Condicions Laborals i Sindicats
Els obrers formaven el proletariat industrial. No existien lleis que els protegissin, les seves condicions eren dures, el salari escàs i la jornada laboral era de 12 a 14 hores. Si estaven malalts, no cobraven.
El sindicat (fundat el 1825 a la Gran Bretanya) tenia com a finalitat aconseguir la reducció de la jornada laboral, millores salarials i la regulació del treball infantil.
Marxisme, Anarquisme i Internacionalisme Obrer
A mitjan segle XIX, dos teòrics alemanys, Karl Marx i Friedrich Engels, van denunciar l'explotació del proletariat i van defensar la necessitat d'una revolució obrera per acabar amb el capitalisme, aconseguir el poder polític i arribar a una societat comunista, de manera similar als pensadors anarquistes.
El 1870, els marxistes van proposar la creació de partits obrers polítics. Alguns anarquistes van atacar violentament la burgesia, l'exèrcit, l'Estat i l'Església. Altres van lluitar a través de sindicats revolucionaris. El 1864 es va crear l'Associació Internacional de Treballadors.