Revolució Industrial i el Moviment Obrer

1. Revolució Industrial

Què és la Revolució Industrial?

És un seguit d’innovacions tecnològiques, ja que es passa del treball manual al treball mecanitzat.

És un seguit de canvis en la forma de treballar.

És un canvi en el sistema econòmic (capitalisme) i un canvi a nivell social (societat de classes).

Va ser un procés que va existir en paral·lel a la revolució demogràfica i la revolució agrícola. Nota: sense aquestes dues revolucions no hagués estat possible la Revolució Industrial.

Revolució demogràfica: Va augmentar molt la població. (Ampliat després)

Revolució agrícola: Augmenta molt la producció i la compra-venda, cosa que crea una millora econòmica. (Ampliat després)

Característiques

Es va començar a fer servir i desenvolupar les fonts energètiques com el carbó i el vapor.

Es va inventar la màquina de vapor (usada en afiladores, telers i ferrocarrils).

Va començar a Gran Bretanya a mitjans del segle XVIII.

Es va estendre per la resta d’Europa al llarg del segle XIX, començant per la part atlàntica i central, després la part mediterrània i finalment a l’Europa de l’est.

Es va desenvolupar en dues fases.

El treball és mecanitzat.

Apareix el treball en cadena i la producció en sèrie.

1.1. La Revolució Demogràfica

És el creixement de la població i s’anomena revolució perquè anteriorment la demografia estava estancada. Es va iniciar a Anglaterra a mitjans del segle XVIII i es va estendre per arreu d’Europa.

Aquest creixement demogràfic va ser possible perquè la natalitat seguia estant alta, però en canvi hi va haver una davallada de la mortalitat gràcies a la disminució de les guerres, millores en la higiene, avenços mèdics, la revolució agrícola, l’ús del carbó per escalfar les cases i la roba de cotó. Totes aquestes millores contribuïen a la desaparició de la mort catastròfica, que era una gran causant de la mortalitat.

La natalitat seguia estant alta perquè no hi havia mètodes anticonceptius, per compensar el nombre de fills que morien, els fills no es consideraven una despesa, sinó que treballaven des de petits i perquè la religió és natalista.

1.2. La Revolució Agrària

És un procés de transformació de l’agricultura que s’inicia a Gran Bretanya a mitjans del segle XVIII, propiciat per l’augment de l’extensió de les propietats agrícoles, la mecanització de les feines del camp, l’augment de població que necessita consumir més, els canvis en el sistema de conreu i la introducció de nous conreus; tot això aconsegueix un augment important de la productivitat que fa possible la revolució agrària.

Augment de l’extensió de les propietats agrícoles

Les propietats agrícoles no eren molt rentables perquè els agricultors tenien les seves petites parcel·les distanciades. Hi havia zones comunes, no conreades, on es portava a pasturar el bestiar. El parlament va crear una llei, la llei de les enclosures, que permet que els boscos i les pastures es posin en venda i s’havien de tancar les propietats privades. Aquests terrenys els compren els pagesos rics, els propietaris rics es van permetre tancar les seves parcel·les, els pobres no. Això provoca que els rics siguin encara més rics i que els pobres anessin a la ciutat com a mà d’obra a l’indústria.

Mecanització de les feines del camp

El camp es va mecanitzar a partir de la necessitat i a l’enginy dels pagesos.

S’inventa una arada que funciona amb tracció animal, ajudada per una roda i unes pales de ferro que remouen millor la terra i en més profunditat (arada rotterham). Es fa una sembradora, que juntament amb els altres avenços aconsegueixen que augmenti la productivitat.

Canvis en el sistema de conreu

Anteriorment hi havia el sistema triennal amb guaret (blat, guaret i ordi) que es substitueix pel sistema Norfolk (conreus d’arrel, ordi, blat, trèvol o herba).

El trèvol o herba proporciona menjar pel bestiar, que això fa que hi hagi més bestiar, que fa que hi hagi més adob, i per això amb el sistema Norfolk no cal l’any de guaret.

Introducció de nous conreus

Abans: blat – molt nutritiu però molt fràgil, cosa que provocava èpoques de fam.

Després: patata i blat de moro (sense ser racista, haha) – més resistents i desapareixen les èpoques de fam.

1.3. La Màquina de Vapor

És el principal invent de la Revolució Industrial. Cada fàbrica en tenia una que feia funcionar les altres màquines (ex. un teler).

En quant a transport, es va usar en trens, ferrocarrils i vaixells. Va ser molt important perquè anteriorment les fàbriques necessitaven l’aigua dels rius per funcionar, i ara ja no feia falta.

1.4. La Indústria Tèxtil

La primera indústria en industrialitzar-se, exactament al cotó.

Perquè Anglaterra tenia Índia com a colònia, on es feien les plantacions de cotó, s’hi fabricaven les robes i s’exportaven a Anglaterra. A Anglaterra hi havia les fàbriques de llana i les indianes els feien la competència. Les indianes tenien més èxit i es va decidir fer una llei al parlament per protegir l’indústria llanera que consistia en no comercialitzar les indianes a Anglaterra per protegir la llana anglesa. Així que es va començar a importar el cotó per fer les indianes a Anglaterra, el cost de producció era elevat i es va mecanitzar el sector per reduir els costos.

1.5. La Siderúrgia

Es va industrialitzar després del tèxtil. És la indústria del ferro. Es va industrialitzar per la necessitat de ferro per fer les màquines, ferrocarrils...

El primer canvi té lloc als alts forns, que són forns caracteritzats per les seves grans dimensions. Consumeixen molt i canvien de carbó vegetal, que consumeix molt, al carbó de coq, que té una combustió més lenta.

Hi ha millores tecnològiques que provoquen la creació de metalls més lleugers com l’acer a partir del metall i també poder fer làmines i donar forma al metall.

1.6. La Revolució dels Transports

És una conseqüència directa de la Revolució Industrial. Més producció provoca més transport, es fan més camins i es crea una xarxa de canals navegables. Apareix el ferrocarril a mitjans del segle XIX. Stephenson inventa la locomotora, que permet recórrer grans distàncies en un temps curt i a una velocitat considerable. La construcció d’un tram ferroviari va costar molts diners a Europa. Els vaixells de vapor es van inventar abans que el ferrocarril, però eren petits i fluvials. Fins a finals del segle XIX no es creen els vaixells transoceànics.

2. El Moviment Obrer

És la mobilització dels obrers en defensa dels seus drets per millorar les seves condicions de vida i de treball.

S’origina de forma paral·lela a la Revolució Industrial.

El marxisme i l’anarquisme són les seves dues ideologies.

Es va crear la primera internacional, organisme que aplega els obrers d’arreu del món per coordinar les accions reivindicatives, que va acabar fracassant per les divisions ideològiques que hi havia.

Aconsegueixen que l’1 de maig sigui festa, el dia dels obrers.

2.1. Ludisme, Cartisme, Associacions Obreres i Socialisme Utòpic

Ludisme: Moviment de caràcter destructiu que pretenia destruir les màquines de les fàbriques. No va tenir gaire duració.

Cartisme: Apareix després del ludisme i consisteix en redactar cartes que feien arribar al parlament (són cartes de protesta per millorar els seus drets...). El parlament no feia cas a tot, però van aconseguir la reducció d'hores. També durarà poc.

Associacions Obreres: El parlament decideix abolir lleis, però permet les associacions i el dret a la vaga.

A partir d'aquell moment apareixen les primeres associacions, al principi protegeixen l'obrers de malalties o de l'atur. Però per estar protegits necessiten pagar unes quotes molt elevades i només els obrers més qualificats s'hi poden associar.

Un gran pas va ser la creació d'una gran associació que englobava molts obrers de Gran Bretanya, amb una quota d'ingrés més baixa. L'associació no només protegeix de malalties i de l'atur, sinó que també comencen a organitzar vagues i protestes.

Socialisme Utòpic: Una ideologia que acompanya el moviment obrer, és important perquè comença a defensar unes idees que després seran la base del socialisme. Proposen una societat totalment diferent a la capitalista, una societat igualitària, sense classes socials i sense propietats privades. S'anomenen utòpics per la manera que actuen.

2.2. Marxisme/Anarquisme

Són corrents ideològics que apareixen al segle XIX davant de les grans desigualtats que ha creat el capitalisme.

Marxisme: Critica el capitalisme com a sistema econòmic i social, proposen destruir-lo a partir del proletariat. L'objectiu d'aquesta revolució seria prendre el poder, instaurar una dictadura transitoria per donar pas a una societat comunista (sense propietats privades i sense classes socials). No és el mateix que els utòpics.

Diuen que la societat està dividida en la burgesia (opressors) i el proletariat (oprimits) i que aquests grups eren el motor de la història.

Anarquisme: En comú amb el marxisme tenen el rebuig directe contra el capitalisme (cal destruir-lo) i també parlen d'una societat igualitària. Tot i així, actuen de formes diferents. En l'anarquisme utilitzen la violència pròpia.

Es diferencien en una idea essencial, que és la llibertat per part de l'anarquisme (diuen que l'home ha de ser lliure i pot fer el que vulgui, ningú el "mana", està en contra de l'estat, l'amo i l'església).

2.3. Formació de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT)

Va ser una associació dels obrers de tot el món per tal de fixar uns objectius comuns. Això els dona molta força.

Les decisions es prenen al comitè central (Londres), però a cada país tenen una seu.

L'AIT va lluitar per la jornada laboral de 8 hores, per la supressió del treballador infantil i per la situació de la dona treballadora.

Però va haver-hi una manca d'entesa entre els anarquistes i els marxistes i es va dissoldre l'AIT. (Això passa perquè Marx necessita partits polítics i els anarquistes volen la llibertat).

2.4. Expansió del Moviment Obrer

Finals del segle XIX. La Revolució Industrial ha pres un nou impuls, han aparegut noves fonts d'energia (petroli i electricitat), apareixen noves màquines, les fàbriques són més grans, nous mitjans de transport i apareixen també noves professions (la majoria relacionades amb el sector serveis).

Aquest període s'anomena segona Revolució Industrial.

- Aquests canvis provocaran modificacions al moviment obrer.

Canvis:

--> Aparició dels sindicats (associacions de treballadors del mateix ofici que tenen com a funció defensar el treballador davant de l'amo i l'administració, reclamar els seus drets).

--> Partits socialistes (des del govern modificaran les lleis).

Diferència entre associacions obreres i sindicats:

Les associacions protegeixen els obrers i els sindicats a tota classe d'ofici. Els sindicats tenen cada cop més afiliats que paguen una petita quota, per tant, cada cop tenen més força, tanta que influiran al govern (com per exemple vagues generals a nivell de països).

Poc a poc es van clarificant les funcions del partit polític i del sindicat:

- Partit: tasca més política (eleccions, fan reformes, etc.).

- Sindicat: millores laborals.

Divisió ideològica de l'anarquisme:

- Anarquistes que defensen la violència per mitjà d'aconseguir el que volen (clàssica).

- Contrària a la violència (anarcosindicalista).

Divisions ideològiques del marxisme:

- Revisionisme.

- Defensors del marxisme.

2.5. La 2a Internacional

Aprofitant el centenari de la Revolució Francesa, es reuneixen un grup de representants de treballadors on es crea la II AIT, format només per socialistes. Va ser molt important perquè:
1. Van aplegar milions de treballadors, més que en la I AIT.
2. La seva veu tenia ressò per tot el món.

2.6. Crisi i Ruptura dins del Socialisme

El fet d'aquesta ruptura definitiva dins del socialisme és la Primera Guerra Mundial (1914). Això passa perquè els socialistes prenen maneres diferents davant la guerra; uns els sembla "bé", els altres pensen que s'han de mantenir neutrals i els restants pensen que la guerra la poden utilitzar com la revolució del proletariat.

La Primera Guerra Mundial provoca la decisió del socialisme:

--> Socialistes: més moderats (partidaris de transformar, no destruir el socialisme mitjançant la via política).

--> Comunistes (marxistes): revolució proletària, destruir el capitalisme i societat comunista.