Segona Revolució Industrial i Moviment Obrer: Resum

La Segona Revolució Industrial (1870-1914)

Antecedents: La Gran Depressió (1873-1890)

Període de deflació (baixada de preus industrials i agrícoles), sobreproducció, tancament de fàbriques, èxode rural, concentració a les ciutats, atur i emigracions a altres països cercant millors condicions de vida.

Característiques de la Revolució

• Renovació de l’agricultura: Ús de maquinària i productes químics (fertilitzants).
• Noves fonts d’energia: El petroli i l'electricitat.
• Nous sectors industrials: Indústria de l’acer, l’electrònica, de la construcció (invent del ciment armat), la indústria química i la indústria automobilística.
• Canvis en el model laboral: Es pretén racionalitzar l’activitat econòmica del treball i la fabricació en sèrie.

Canvis Socials i Polítics

La Piràmide Social

• Consolidació d’una classe mitjana benestant i baixa:
  • La primera, formada per professionals liberals (metges, advocats, etc.) i personal d’administració pública i privada (de grans empreses).
  • La segona, per treballadors en oficines i el comerç.
• Consolidació de la classe obrera.

Evolució de l'Estat

• Evolució de les democràcies cap al sufragi universal.
• Pas d’un estat regulador a un estat interventor (pren iniciatives a nivell social, econòmic, etc.). S’intervé en:
  • L’ensenyament, creant escoles i controlant les fundades per entitats privades.
  • La creació de símbols i cerimònies de caire nacional.
  • La creació d’un estat de benestar des d’una visió benèfica i moralitzadora.

Condicions de Vida dels Obrers

• La persona es posava al servei de la màquina. Només s’havien de repetir uns moviments. La persona no es veu realitzada (alienació).
• Salaris insuficients, segons el gènere (infants i dones molt inferior als homes) i condicions de vida de gran pobresa (pauperització).
• Treball infantil, jornades de més de 10 hores de treball i sense cap mena de seguretat laboral.
• Inexistència de vacances, baixes laborals de cap tipus (malaltia, maternitat), subsidi d’atur i pensions (minusvalidesa, jubilació, etc.).

La Qüestió Social dels Obrers: Propostes de Solucions

El Socialisme

Ideologia favorable a implementar, a més de la igualtat jurídica (normes, lleis), la igualtat econòmica en aspectes com l’accés i distribució de la riquesa.

Socialisme Utòpic

Proposicions fonamentals:

• Substitució de la propietat privada dels mitjans de producció (fàbriques, màquines, etc.) per formes col·lectives (cooperatives, etc.).
• Defensa de la llibertat, democràcia i sobirania popular.
• Reformes per a millorar la situació de les classes populars.
• La lluita social com un fet inevitable.

Pensadors significatius:

• Owen (1771-1858): Empresari que volia transformar la societat a través dels sindicats i cooperatives i estimulant l’educació.
• Saint-Simon (1760-1825): Planteja la bondat de la propietat privada i la indústria com a fruit del treball personal. La societat es dividia en ociosos i productors.
• Charles Fourier (1771-1837): Afirma que a la societat predomina la pobresa, la llei del més fort, l'anarquia i la corrupció moral. Cal construir una nova societat de Falansteris (associacions lliures de treballadors amb formes de vida comunitària en què tothom estava en condicions de gaudir de la seva feina vivint en llibertat i concòrdia).
• Proudhon: Critica la propietat privada i el paper de l’Estat. Es mostra favorable a les cooperatives i a les mútues.

Marxisme (Socialisme Científic)

Es basa en l’anàlisi racional de la realitat i la proposta d’una praxis (pràctica per a solucionar-ho).

Proposicions fonamentals:

• Anàlisi del passat (materialisme històric com a procés de canvi entre l’esclavisme, el feudalisme i el capitalisme), crítica del present (estudi econòmic a través de l’obra El Capital on desenvolupa el concepte de plusvàlua) i el projecte de futur (societat comunista). La lluita de classes és l’element clau que fa evolucionar la història.
• La intervenció de les organitzacions obreres en la lluita política per a fer-se amb el control de l’Estat.
• L’Estat passaria per una fase de dictadura del proletariat que fes possible la desaparició de la propietat privada i les desigualtats socials, fins que aquest Estat fos innecessari i on tot fos de tots (comunisme).

Pensadors més significatius: Karl Marx amb el suport de F. Engels. El 1848 publiquen El Manifest Comunista.

L'Anarquisme (Pensament Llibertari)

Impulsat per Proudhon i Bakunin. Era un moviment heterogeni amb les característiques següents:

• Rebuig a tota forma d’organització imposada a les persones (Estat, religió, etc.).
• Oposició a l’Estat, considerat la causa principal dels mals socials i voluntat de destruir-lo.
• Aspiració a substituir-lo per una associació voluntària de persones a través de l’ús de formes pacífiques o violentes.

Organització del Moviment Obrer

Antecedents i Primeres Associacions

Revoltes espontànies contra la mecanització com el Ludisme (1811-1820): iniciat a Anglaterra, va consistir en la destrucció de les màquines per part dels artesans que se sentien amenaçats per aquestes.

A principis del segle XIX, es van imposar lleis antiassociatives a Europa que no beneficiaven la creació d’agrupacions obreres. Com a resposta, van sorgir associacions de socors mutus o societats de resistència (clandestines).

Expansió Sindical i Internacionals

Sorgiment d'organitzacions sindicals que donen suport a les propostes democratitzadores de la burgesia i a reivindicacions socials.

• A Anglaterra es creen les Trade Unions (sindicats per oficis) (1825). Sota la direcció d’Owen (1834), s’articulen entorn de la Great Trade Union.
• A França, la Unió Obrera (1834).
• A Barcelona (1840), l’Associació de Teixidors de Barcelona i Les Tres Classes del Vapor.

Creació de l’Associació Internacional de Treballadors (AIT), coneguda com la Primera Internacional, per impulsar els moviments obrers i la intervenció obrera en la lluita política.

Evolució del Pensament Socialista

El socialisme científic evoluciona en tres branques:

• Socialdemocràcia: Accepta la democràcia com a eina d’accés al poder, renuncia a la tesi de Marx de l’anul·lació de la propietat privada i accepta el progrés cap a una societat amb menys desigualtats.
• Socialisme: Accepta la democràcia com a eina d’accés al poder, deixa de banda la tesi de Marx de l’anul·lació de la propietat privada i propugna un paper més actiu de l’Estat per a regular l’economia i evitar desequilibris.
• Comunisme: Considera clau l’accés al poder per transformar la societat des de l’Estat i arribar a la societat comunista, amb l'anul·lació de la propietat privada i una societat igualitària.