Revolució Industrial i Moviment Obrer: De la Fàbrica a la Lluita Social

La Revolució Industrial i el Naixement del Moviment Obrer

Innovacions Tecnològiques (1860-1903)

Un període de ràpid avanç tecnològic va marcar el final del segle XIX i l'inici del XX:

• 1860: El motor d'explosió
• 1876: El telèfon
• 1879: La bombeta
• 1880: El cotxe
• 1895: El cinema
• 1899: La ràdio
• 1903: Primer vol motoritzat amb èxit

Concentracions Empresarials

El creixement industrial va impulsar la concentració empresarial en diverses formes:

• Societats empresarials: Dos o més empresaris formen una empresa.
• Càrtel: Diverses empreses d'un mateix sector es posen d'acord per controlar la producció, venda, distribució i preus.
• Trust: Unió d'empreses que volen controlar el sector.
• Holding: Una empresa surt a borsa i compra la majoria de les accions d'una altra del mateix sector per controlar-la.

Canvis en la Producció

• Taylorisme: Divisió del procés industrial en fases petites i cronometrades. Remuneració proporcional a la producció.
• Cadena de muntatge (Ford, 1910): Tasques especialitzades, formació ràpida, augment de la producció i reducció de costos.

Millores en la Química i la Salut

Els avenços en la química van millorar la medicina, la higiene i l'esperança de vida, contribuint al creixement de la població i la disponibilitat d'aliments i aigua potable. Això va impulsar l'èxode rural i les onades migratòries (EUA, Canadà).

Societat de Classes

Malgrat la igualtat davant la llei, les desigualtats econòmiques van persistir i augmentar:

• Noblesa: Van perdre poder econòmic en la nova societat industrial, amb l'excepció d'alguns com Eusebi Güell.
• Alta burgesia: Emprenedors, banquers i homes de negoci.
• Petita burgesia: Comerciants, enginyers, advocats, professors. Valoraven l'esforç, el treball, l'estalvi i la informació. Sovint es casaven amb membres de l'alta burgesia.
• Proletariat: Obrers i pagesos. Les males condicions de vida al camp van impulsar l'èxode rural.

El Moviment Obrer

Lluites Obreres al Segle XIX

El moviment obrer va lluitar per millorar les condicions laborals:

• Ludisme (1811): Destrucció de màquines.
• Vagues: Demandes de salaris més alts, menys hores de treball, millores en les condicions de vida i fi del treball infantil.

Ideologies del Moviment Obrer

• Socialisme utòpic (XIX): Idea d'una societat harmoniosa sense conflictes socials.
• Socialisme científic (1848): Lluita de classes, crítica del capitalisme, alineació i consciència de classe.
• Anarquisme (XIX): Rebuig de l'autoritat, defensa de la igualtat, la llibertat individual i la justícia social. Abolició de la propietat privada i l'Estat.

Internacionalisme i lluita de classes

Els treballadors s'identificaven més amb la seva classe que amb la seva nació. Els burgesos posseïen els mitjans de producció i els beneficis, mentre que els proletaris només tenien la seva força de treball. L'alineació es referia a la pèrdua d'essència a causa de la religió i el treball dividit i mecanitzat. La dictadura del proletariat era un govern revolucionari que buscava establir el comunisme i la igualtat absoluta.

Revolució Russa i Anarquisme

La Revolució Russa de 1917 va marcar un punt d'inflexió. L'anarquisme, defensat per figures com Kropotkin, promovia la cooperació, la solidaritat i la justícia, i rebutjava la propietat privada. Es va impulsar l'ajuda mútua entre obrers i la creació de caixes de resistència.

Fites del Moviment Obrer

• Cartisme (1836-1848): Lluita pel sufragi universal.
• Primera Internacional (1864): Intent d'unir sindicats i partits d'esquerres.
• Comuna de París (1871): Govern obrer que va implementar la jornada de 8 hores.
• Símbols socialistes: Bandera vermella amb falç i martell (1848), himne"La Internaciona" (1871).

Primera Guerra Mundial i Imperialisme

La Primera Guerra Mundial (1914) va frenar el moviment obrer. L'imperialisme va portar a l'explotació de recursos naturals i mà d'obra a les colònies, generant conflictes i pèrdua d'identitat. La pau armada (1904-1914) i la cursa armamentística van crear tensions que van culminar en la guerra.