La Revolució Industrial i el Moviment Obrer: Conceptes Clau

La Revolució Industrial i les Seves Bases

La Transformació Agrària a Gran Bretanya

A Gran Bretanya, la transformació agrària va ser fonamental per a la Revolució Industrial. Aquesta es va basar en canvis estructurals en la propietat de les terres que van permetre l'aparició de noves tècniques de conreu, provocant una major producció d'aliments.

Causes de la Revolució Agrícola

• Nova estructura de propietat de terres (Enclosures).
• Noves tècniques de cultiu (arada i trilladora mecànica).
• Implementació del sistema Norfolk.

Conseqüències de la Revolució Agrícola

• Major producció agrícola i sobreproducció d'aliments.
• Millora en la dieta alimentària, fent la gent més resistent a les epidèmies i malalties.
• Augment de la població.

La Revolució Demogràfica

L'augment de la producció d'aliments va provocar un notable augment de la natalitat i una disminució de la mortalitat, resultant en un progrés del nivell de vida i la desaparició de la fam.

Causes de l'Explosió Demogràfica

• Augment de la producció en els camps.
• Disminució de la mortalitat i augment de la natalitat.
• Resistència a les epidèmies i malalties.
• Absència de fam.

Conseqüències Demogràfiques i Socials

• Èxode rural, que va desembocar en el creixement de les ciutats.
• Sobreproducció.
• Emigració i excedent de mà d'obra.

Innovacions Tècniques i Sistema Fabril

Conceptes i Invents Fonamentals

• Màquina de vapor: J. Watt.
• Primer sector mecanitzat: Cotó.
• Sistema fabril: Divisió del treball.
• Teixit de cotó estampat: Indiana.
• Llançadora volant: Kay.
• Carbó de coc: A. Darby.

Avantatges de la Mecanització

La introducció de màquines en la producció va permetre produir molts més béns en menys temps, estalviant costos laborals (sous dels treballadors).

Energies i Funcionament

Les energies que van substituir la força humana van ser l'energia hidràulica i el vapor. Les màquines funcionaven amb energia hidràulica o amb vapor (necessitant carbó).

El Sistema Fabril

El sistema fabril consistia en la substitució del treball artesanal pel treball mecànic en sèrie. Els treballadors rebien tasques específiques i les realitzaven durant moltes hores al dia, gairebé sense descansos, per tal de produir la major quantitat de productes juntament amb el treball mecanitzat.

Innovacions Clau en la Indústria Tèxtil

La principal innovació va ser la llançadora volant, inventada per J. Kay l'any 1733 i aplicada a la indústria el 1789. Aquest invent permetia fer el treball de la llançadora manual de manera més ràpida.

Interconnexions Econòmiques

Relació entre Sectors Clau

Vagonetes de les mines / Locomotora

A les vagonetes de les mines es dipositava el carbó que s'extreia, per després utilitzar-lo com a combustible per a les locomotores de transport de mercaderies i persones.

Indústria Siderúrgica / Transports

La indústria siderúrgica fon els metalls per convertir-los en peces per a transports (locomotores) o altres utilitats.

Comerç / Industrialització

La industrialització dels mitjans de producció va produir un augment molt significatiu en la producció de béns, la qual cosa va generar molts excedents per sobreproducció. La sortida d'aquests excedents es troba en el comerç internacional.

El Capitalisme Industrial

• L’objectiu principal del capitalisme és buscar el màxim benefici, motiu pel qual l'Estat no intervé en l'economia.
• El capitalisme pateix crisis cícliques degudes a la sobreproducció.
• Les societats anònimes tenen el capital dividit en accions.
• La societat de classes es divideix en dos grups principals:
  • Burgesia: Propietaris dels mitjans de producció.
  • Proletariat: Treballadors assalariats.

El Moviment Obrer i les Ideologies

Organitzacions Obreres

Els obrers s'agrupaven principalment en sindicats i partits polítics per defensar els seus interessos.

Societats de Socors Mutus

Són les primeres organitzacions obreres que apareixen cap al 1822, per tal d’atendre les necessitats bàsiques dels obrers que han caigut en la misèria per malalties, atur o altres circumstàncies.

Trade Unions i Sindicats Obrers

Neixen a Anglaterra a partir de 1834. Són associacions d’obrers que lluiten per millorar les condicions laborals. A partir de 1830 s’agrupen en la AGPT (National Association for The Protection of Labour), que reuneix totes les Trade Unions locals. La primera mobilització política dels sindicats va ser el Cartisme.

Els sindicats obrers són associacions formades per la defensa dels interessos laborals, econòmics i socials dels treballadors, i s’organitzen en sindicats de ram o oficis.

Ideologies del Moviment Obrer

Marxisme (Socialisme Revolucionari)

• Materialisme dialèctic o històric.
• Anticapitalisme i defensa del comunisme.
• Defensa un Estat liderat pels obrers mitjançant la Dictadura del Proletariat.

Anarquisme

• Destrucció de l'Estat, llibertat i solidaritat.
• Suport mutu i cooperativisme.
• Organitzacions assembleàries i democràcia directa.

Socialisme Utòpic (Reformisme)

• Federalisme i fraternitat.
• Crítica al sistema social i econòmic del capitalisme.
• Cerca de la societat del benestar.
• Defensa el cooperativisme (propietat col·lectiva) i el mutualisme (suport mutu).

Objectius Polítics i Organitzatius

Els obrers volien aconseguir que fos el poble qui decidís sobre si mateix i no un cap de govern.

• Anarquistes: S'organitzaven en sindicats (ja que no defensaven la política) i buscaven la democràcia directa i la defensa dels interessos dels treballadors.
• Comunistes (Marxistes): S'organitzaven en partits, ja que defensaven l'Estat. Volien que el Partit Comunista, amb la dictadura del proletariat, decidís per tots, ja que estaria format per obrers.

Comparació Marxisme i Anarquisme

Semblances

Ambdues ideologies defensen la igualtat, la societat comunista, la revolució proletària, l'eliminació de la societat de classes i l'anticapitalisme.

Diferències

• Marxisme: Defensa un govern format pels obrers a partir del Partit Comunista i l'Estat.
• Anarquisme: Defensa la llibertat, l'absència de govern, l'ateisme i l'organització en cooperatives i assemblees.

L'Internacionalisme Obrer

L'internacionalisme és un moviment polític sorgit a partir dels marxistes, anarquistes i sindicalistes, que defensaven la igualtat i el suport entre les nacions. Aquest moviment va congregar els representants dels treballadors en diverses reunions internacionals:

1. La Primera Internacional: A Londres, entre 1864 i 1876.
2. La Segona Internacional: A París, entre 1889 i 1916.
3. La Tercera Internacional (Komintern): A Moscou, entre 1919 i 1943.