La Revolució Industrial i els Primers Mitjans de Comunicació: Orígens de la Computació

La Revolució Industrial i els primers mitjans de comunicació

L’origen de la computació, el primer intent per crear màquines complexes que facin càlculs, era pel món científic, l'astronomia, i per calcular censos.

Pare de la computació: Charles Babbage

Charles Babbage (s. XIX) aporta la cunya salvabestia. Fill de banquer, estudia a Trinity College, Cambridge, i es converteix en matemàtic prestigiós. Forma part de la societat analítica per trobar maneres d’alleugerir algoritmes.

Intenta crear una màquina sense errors útil per als càlculs. Primer fa recerca de gent que ha fracassat en això: Wilhem Schickard, Blaise Pascal i Wilhelm Leibniz.

Precursors de Babbage

• W. Schickard: crea una màquina que suma, resta, divideix i multiplica. Se'n creen dos prototips, però mai es popularitza.
• B. Pascal: filòsof, matemàtic i físic. El seu pare és nomenat comissari i cap de recaptació d’impostos de Normandia, el que el porta a inventar “la pascalina”, que sumava i restava 6 dígits. Se'n fabriquen unes 50. Funciona per engranatges i resistència.
• W. Leibniz: filòsof alemany, crea una màquina intentant demostrar que el pensament humà es pot racionalitzar (s’inspira en la mescalina). Suma, resta, multiplica, calcula arrels quadrades... És el primer en utilitzar codi binari.

La màquina de Babbage

C. Babbage, a partir d'aquests tres, crea el 1822 la “màquina diferencial”, complexa, amb 24.000 engranatges sincronitzats, que no va ser construïda. El 1846-49 la simplifica i crea la “màquina analítica”, amb 8.000 engranatges, programable a través de targetes perforades. Aquesta idea va ser copiada per Babbage de la programació dels telers mecànics de l’època, ideats per Basile Bouchon, inspirat en els orguens de música: cilindres metàl·lics amb punxes.

El francès Jean Baptiste Falcon, un any després, millora el sistema de Babbage, creant targetes unides per cables que s’articulen. El 1881 simplifica tant aquestes targetes que poden ser utilitzades per qualsevol (no es va fer). Aquesta màquina tenia memòria on podia emmagatzemar, a partir d’un sistema de tambors, 1000 números de 50 dígits. També afegeix impressora, 2 tipografies, espaiat, columnes… (no feta).

Augusta Ada Byron: La primera programadora

Augusta Ada Byron, filla de Lord Byron, d'una família adinerada, pot fer estudis. Un dels seus tutors, Augustus Morgan, matemàtic prestigiós, la presenta a Babbage el 1833. Col·laboren i s’interessa per la màquina analítica, i dissenya una gran diversitat de targetes per a la màquina. És la primera programadora de màquines. Les targetes eren destinades a calcular bucles. Era coneguda com l’encantadora de números. Mor de càncer d’ovaris. El departament de defensa dels EUA posa a un dels seus llenguatges de programació el nom ADA.

Herman Hollerith i la màquina de cens

Herman Hollerith, americà, enginyer de mines, un dels seus professors el fica al MIT (oficina de cens de l’època), on elabora informes estadístics sobre l'ús de vapor i aigua consumits. Aquí coneix una noia, el pare de la qual era Shaw Billings, un dels membres més importants del MIT, qui li transmet la preocupació del funcionament del cens, que no es podia calcular fins als 8 anys. H. Hollerith comença a treballar en un sistema per calcular més ràpid el cens, prenent referència dels tiquets de tren de l’època i els telers automatitzats. El 1887 dissenya la primera màquina i guanya el concurs del MIT. Es fabrica, i en 3 mesos 56 milions de persones són numerades i controlades. El 1891, Noruega, Canadà i Àustria li compren la màquina.

Funcionament de la màquina de Hollerith

1. Primer marcaven en targetes característiques.
2. Un operador passava les dades a una plantilla que anava a la part trasera d’una màquina de marcat que tornava a marcar un altre tiquet.
3. S’enviava tot a la màquina principal.