La Segona Revolució Industrial: Innovacions i Canvis
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Electricidad y Electrónica
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,72 KB
La Segona Revolució Industrial (1870-1973)
La Segona Revolució Industrial va suposar la difusió de noves innovacions tecnològiques i canvis en l'organització del treball, des de l'any 1870 fins a la crisi del petroli de 1973.
Innovacions tecnològiques i energètiques
Aquesta segona onada tecnològica va destacar per:
- Nous materials: Processos millorats per a l'obtenció de materials coneguts i l'aparició de nous materials.
- Noves fonts d'energia: L'electricitat i el petroli.
Canvis en l'organització del treball i l'empresa
- Organització científica del treball: Implementació del taylorisme i el fordisme.
- Gestió empresarial: Generalització de les societats anònimes i el capitalisme gerencial.
Impacte socioeconòmic
La Segona Revolució Industrial va comportar canvis profunds:
- Increment de l'urbanització i concentració d'activitats econòmiques.
- Secularització i transició demogràfica.
- Canvi en el paper de l'Estat en la societat i l'economia.
- Aparició de sistemes econòmics, polítics i socials alternatius al capitalisme.
A) Materials més barats i nous materials
Es van desenvolupar noves formes d'obtenir acer, servint de pont entre la Primera i la Segona Revolució Industrial. També va destacar l'ús d'alumini més resistent i avenços en la indústria química (ex: sosa càustica).
B) Noves fonts i formes d'energia
- Electricitat: Avantatges respecte al vapor per la seva flexibilitat, facilitat de transmissió i divisibilitat. Va permetre aplicacions en llum, calor i força, generant efectes d'arrossegament en la producció de motors, piles i conductors.
- Petroli: Inicialment utilitzat per a la il·luminació i, posteriorment, com a carburant per al motor de combustió interna, revolucionant el transport.
Entre 1870 i 1930 van sorgir nous sectors: siderúrgia, automoció, farmacèutica, pneumàtics i electrodomèstics.
C) Nova organització empresarial
Els reptes principals van ser l'augment de la dimensió del mercat i la competència. La solució va ser la interrelació entre ciència i tecnologia i l'adopció de pràctiques restrictives de la competència.
El Taylorisme
Es caracteritza per:
- Muntatge d'una peça amb control estricte de temps i moviments.
- Divisió del procés en tasques senzilles.
- Treballadors poc qualificats realitzant tasques contínues.
- Alta estandardització de les peces utilitzades en diferents indústries.