La Segona Revolució Industrial, Imperialisme i Primera Guerra Mundial

La Segona Revolució Industrial (1870-1914)

La Segona Revolució Industrial (1870-1914) es va caracteritzar per un creixement demogràfic amb una natalitat alta i una caiguda de la mortalitat, que van comportar migracions a ultramar cap a països com els EUA i Àfrica. Van sorgir noves energies com el petroli, important per a l'aparició del cotxe i els vaixells, i l'electricitat, clau per a les comunicacions i la producció. Els nous transports com el tramvia, l'automòbil i l'aviació van facilitar la mobilitat de la gent. Van aparèixer noves potències a Europa (Bèlgica, França, Gran Bretanya i Alemanya) i fora d'Europa (EUA i Japó).

Canvis i Organització Empresarial

Els canvis de la Segona Revolució Industrial van significar un fort augment de la producció (amb el taylorisme i el fordisme) i una gran competència, que va portar a una nova organització empresarial. El taylorisme es basava en el treball en sèrie i en cadena, eliminant moviments innecessaris. El fordisme aplicava el taylorisme, augmentant la producció, abaratint costos i augmentant la demanda. Altres elements importants van ser la publicitat i el crèdit per estimular el consum. La nova organització empresarial va portar a l'aparició de càrtels (associacions d'empreses per restringir la competència), trusts (fusió d'empreses diverses en una de nova), hòldings (implantació de capital de diverses empreses) i monopolis (possessió d'un producte en exclusiva per a un únic fabricant). Tots aquests canvis van portar a un augment del comerç internacional i a la necessitat de buscar nous mercats.

L'Imperialisme

L'imperialisme és el domini polític, econòmic, social i cultural dels països industrialitzats d'Europa (metròpolis) sobre part d'Àfrica i Àsia (colònies). Al segle XIX, les grans potències com els EUA i el Japó volien dominar i conquerir el món.

Causes de l'Imperialisme

• Econòmiques: Competència i superproducció que van portar a obrir nous mercats i buscar matèries primeres.
• Demogràfiques: Excedent de població europea, caiguda de la mortalitat, explosió demogràfica, èxode rural i emigració a ultramar.
• Polítiques i militars: Exaltació nacionalista, poder i prestigi internacional, motius estratègics com el control de rutes i la protecció de colònies importants.
• Ideològiques: Missió civilitzadora, racisme (superioritat de la raça blanca) i grups de pressió com societats geogràfiques i l'expansió del cristianisme.

Expansió Colonial Europea

L'expansió colonial europea va passar per diverses fases: al segle XVIII i primera meitat del XIX, exploració, control de rutes i factories a les costes; a partir de 1870, expansió i conquesta territorial centrada a Àfrica i Àsia; i a partir de la Conferència de Berlín (1885), conquesta total amb lliure circulació pels canals i domini efectiu del territori.

Models Colonials

• Colònies de poblament: Establiments permanents d'emigrants europeus que s'apropiaven del territori i s'imposaven a la població indígena.
• Colònies d'explotació: Poca població emigrada, grans empreses per explotar els recursos i indígenes treballant en condicions de semiesclavitud.

Tipus de Govern

• Colònia: Territori sense govern propi, depenent directament de l'administració metropolitana.
• Dominis: Territoris amb escassa població indígena, on la minoria blanca disposava d'un govern i sistema parlamentari propi.
• Protectorat: Teòricament, governs indígenes respectats per la metròpoli, però a la pràctica, la potència colonial s'imposava als governs titelles.

Conseqüències de l'Imperialisme

• Demogràfiques: Increment de la població, desequilibri entre població i recursos.
• Econòmiques: Expropiació de terres indígenes, abandonament de conreus tradicionals, plantacions i nous monocultius, intercanvi comercial desigual.
• Polítiques: Imposició d'una administració forana, enfrontaments entre metròpolis i colònies, creació de fronteres artificials.
• Socials: Canvis en les estructures tribals i antigues jerarquies socials, aparició d'elits indígenes que col·laboraven amb els colonitzadors.
• Culturals: Pèrdua d'identitat i aculturació, imposició de la llengua dels colonitzadors i pertorbació de les seves creences i tradicions.

Primera Guerra Mundial (1914-1918)

La Primera Guerra Mundial (1914-1918), també coneguda com "la gran guerra", va tenir lloc en un context de Segona Revolució Industrial, expansió imperialista i extensió de les idees socialistes i anarquistes. A Europa occidental hi havia règims constitucionals i democràtics, mentre que a Europa central i oriental hi havia règims autoritaris i imperis plurinacionals. Els EUA i el Japó estaven fora d'Europa.

Precedents i Causes

Les rivalitats entre les grans potències van ser una causa important: disputes territorials entre França i Alemanya (Alsàcia i Lorena), entre els imperis austrohongarès i rus (control dels Balcans), entre el Regne Unit i Alemanya (domini econòmic) i disputes colonials. Entre 1870 i 1914 va haver-hi una pau armada, un període de tensió diplomàtica i rivalitat que va portar a la creació d'aliances militars: la Triple Aliança (Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia) i la Triple Entesa (França, Gran Bretanya i Rússia). Conflictes previs a la guerra van ser els de Marroc (1905-1906), Bòsnia-Herzegovina (1908-1909) i les guerres balcàniques (1912-1913). L'assassinat de Francesc Ferran a Sarajevo va ser la causa directa de la Primera Guerra Mundial.

Etapes de la Guerra

• Guerra de moviments (1914-1915): Atac ràpid d'Alemanya, frenat a la batalla de Marne al front occidental i atac sobre Rússia al front oriental.
• Guerra de posicions (1915-1917): Guerra de trinxeres, estabilització dels fronts, batalles de Verdun i Somme, incorporació de noves potències i mundialització de la guerra.