Segona Revolució Industrial i Imperialisme Europeu: Causes i Conseqüències

Segona Revolució Industrial

Durant la segona meitat del segle XIX, especialment entre el 1870 i el 1914, va tenir lloc una segona fase del desenvolupament econòmic amb uns trets propis. Es van utilitzar noves fonts d'energia i es van crear noves indústries. Els transports i les comunicacions van experimentar un gran avenç. Aquesta etapa també es va caracteritzar per un procés de concentració empresarial i pel desenvolupament del capitalisme financer, per una integració més gran del mercat de capitals i més competència en el comerç internacional, i per la pèrdua de la supremacia industrial britànica davant l'aparició de noves potències industrials dins i fora d'Europa.

Imperialisme Europeu

Causes de l'Imperialisme

Causes Econòmiques

Fins la dècada del 1870, l'expansió territorial dels països europeus va ser reduïda. L'auge del lliurecanvisme va permetre que les potències venguessin la seva producció industrial en altres països, però arran de la depressió comercial el 1873, el nacionalisme econòmic es va accentuar i la majoria dels grans països industrialitzats van adoptar polítiques proteccionistes.

Causes Polítiques

Els factors polítics, estratègics o militars també van influir en moltes ocasions de l'expansió colonial de les darreres dècades del segle XIX. Els governs de les grans potències colonials van mostrar un interès permanent per controlar i dominar les rutes que tenien una importància estratègica essencial, tant des del punt de vista comercial com militar, com els canals de Suez i Panamà.

Causes Ideològiques

Paral·lelament a l'auge del nacionalisme, es va estendre una mística imperialista, mescla d'exaltació dels valors que representa cada nació, de voluntat de poder i de somnis de grandesa de la Roma antiga. El Regne Unit va enaltir la missió civilitzadora britànica i França es va erigir en la difusora dels grans principis revolucionaris.

Causes Religioses

L'imperialisme també es va justificar per la necessitat de dur el cristianisme a pobles que mantenien pràctiques religioses ancestrals. Les missions catòliques i protestants van protagonitzar una intensa tasca evangelitzadora i humanitària.

Causes Científiques

També es va considerar que l'avenç de la ciència exigia l'explotació de totes les regions de la Terra. Els viatges d'exploració i la identificació de zones de l'interior de l'Àfrica mitjançant el reconeixement dels seus grans rius van preparar el camí per a la colonització.

Conferència de Berlín

Les rivalitats entre França i Bèlgica pel Congo i l'interès creixent dels comerciants alemanys per l'Àfrica central van impulsar la Conferència de Berlín entre el 1884 i el 1885. S'hi van adoptar un seguit d'acords que havien de regular l'ocupació del territori africà:

• La llibertat de comerç i de navegació pels rius Níger i Congo.
• La prohibició de l'esclavitud.
• El reconeixement de l'Estat Lliure del Congo com a colònia a títol personal del rei de Bèlgica, Leopold III.
• El principi d'ocupació efectiva.

Conseqüències de l'Imperialisme

Explotació Econòmica

Els europeus van practicar l'economia de pillatge, és a dir, explotar amb un mínim cost possible uns territoris immensos que tenien recursos naturals en abundància. Els colons europeus es van apropiar de les terres i van desplaçar a la seva força els indígenes. En altres casos, es va tancar els indígenes en reserves o se'ls va massacrar sistemàticament. L'explotació de recursos (primeres matèries) i el control s'estructuraven per satisfer els interessos de la metròpoli.

Impacte Social i Polític

La introducció de la medicina europea va permetre reduir la mortalitat; la natalitat es mantenia elevada. El creixement de la població va provocar la fam crònica. Es van crear fronteres artificials que van significar la unió o divisió forçada de grups tribals i ètnics diferents.