La Segona Revolució Industrial i l'Imperialisme Europeu

Principals canvis en la indústria

El petroli va possibilitar un combustible accessible per fer funcionar els nous motors d'explosió.

L'electricitat va aplicar-se a usos industrials i, més tard, domèstics.

Sectors industrials clau

• Sector elèctric: L’energia elèctrica es va fer servir per substituir el carbó. Més endavant, es va aplicar a les comunicacions amb el telègraf i el telèfon, i més tard per a serveis domèstics com ara la bombeta.
• Sector siderúrgic: L’acer va revolucionar la construcció de maquinària, l’enginyeria i la indústria naval i d’armament (transatlàntics).
• Sector químic: La química industrial va destacar amb nous tints i pintures.

El creixement de les empreses i l’activitat financera

Les empreses petites van protagonitzar la primera revolució. Durant la segona, van créixer molt gràcies a l'augment de la demanda.

Els bancs atorgaven diners a les empreses i feien de mitjancers entre aquestes i els inversors.

La creació de societats anònimes va ser una manera d’obtenir capital. El capital es divideix en accions, que poden ser adquirides per diverses persones que es converteixen en propietaris d’una part. Les accions es compren i es venen a les borses.

Concentració empresarial

Les empreses grans van comprar les petites per controlar els mercats de manera exclusiva. Es van crear diverses formes d'agrupació:

• Càrtel: Associació d’empreses que controlaven la producció i la distribució, i fixaven els preus amb l’objectiu de compartir els beneficis.
• Trust: Agrupació d’empreses per cobrir totes les etapes de la producció d’un article, amb l’objectiu d'eliminar els competidors i controlar el mercat.
• Hòlding: Companyies controlades per una única empresa propietària de la majoria d’accions.

Factors que van impulsar l'imperialisme europeu

Tractat de Tordesillas: Espanya i Portugal es posen d'acord per colonitzar.

L'imperialisme al segle XIX

Els països que havien protagonitzat la Revolució Industrial van competir per una nova conquesta de territoris. Anglaterra, França, Bèlgica, Alemanya, Itàlia i Rússia també van conquerir zones que havien quedat excloses (Àfrica i Àsia).

Multiplicitat de factors

• Factors econòmics: Les colònies proporcionen matèries primeres a preu baix a les indústries i poden servir com a mercats. Les inversions en infraestructures i el transport es transformen en negocis.
• Factors estratègics i polítics: Els països mantenen colònies que asseguren les rutes marítimes. L'imperialisme va ser un factor de prestigi polític i orgull nacional.
• Factors demogràfics: L'intens creixement de la població a Europa va incentivar un flux migratori cap a les colònies per reduir la pressió social a les metròpolis.
• Factors ideològics: Ideologies racistes. La idea de "civilitzar" la resta de pobles comportava pensar que la civilització europea era superior (eurocentrisme).

Conferència de Berlín

Es van fixar els criteris pels quals un país podia reclamar com a seu un territori. No sols calia haver-lo explorat, sinó també haver-lo colonitzat.

Els grans imperis colonials

Britànic, francès, rus, belga, holandès, alemany i japonès.

Organització i administració de les colònies

El racisme era el criteri per regir l'organització de les colònies:

• La major part d'immigrants eren d'Occident.
• Es separaven entre colonitzadors i colonitzats. Les relacions eren jeràrquiques i de subordinació.
• Les poblacions natives vivien pobrament.
• El model cultural occidental predominava.

Explotació econòmica

Expropiar: Prendre el tros de terreny sense pagar.

Models d'administració colonial

No s'agrupaven per països, llengües i religions. Es dividien en:

• Les colònies d’explotació: Sotmeses totalment als colonitzadors.
• Els dominis: Territoris amb població blanca que gaudien d’un marge important d’autogovern en afers interiors.
• Els protectorats: Territoris on les potències colonials organitzaven l'explotació econòmica i controlaven la política exterior.
• Les concessions: Territoris que pertanyien a un país independent, però eren entregats temporalment a una metròpoli interessada en el seu valor econòmic o estratègic.
• Els mandats i territoris fideïcomissaris: Territoris que els acords internacionals atorgaven a una potència per administrar-los.