Segona revolució industrial i imperialisme (1870–1918)

Segona revolució industrial (1870–1918)

És l’etapa caracteritzada per un fort creixement econòmic i un gran progrés tècnic i científic, des de finals del segle XIX fins a la Primera Guerra Mundial (1870–1918).

Concentració empresarial

La Gran Depressió va generar un procés de concentració industrial i financer que pretenia:

• eliminar la competència
• crear monopolis en un mercat determinat o controlar la major part

Les principals formes d’associació de capital i d’empresaris van ser:

• Càrtels: acords entre empreses que fabriquen el mateix producte amb la finalitat de fixar preus o salaris i eliminar o reduir la competència. (ex.: dues empreses s'ajunten per eliminar una altra)
• Holdings: societats financeres que posseeixen capital en diverses empreses diferents dedicades a una mateixa activitat (fusió horitzontal). (ex.: una empresa participa en la producció de diversos productes)
• Trusts: fusió d’empreses dedicades a les distintes fases d’un mateix procés productiu per donar lloc a una nova empresa (fusió vertical).

Aquestes associacions o concentracions empresarials es van desenvolupar especialment als EUA i a Alemanya; Gran Bretanya va mantenir la seva organització tradicional, de tipus familiar (s. XIX).

Imperialisme i colonialisme

Ideologia i pràctica política que defensa l’expansió i el domini polític, econòmic i militar dels països industrialitzats sobre la resta de pobles del món. El colonialisme promou la superioritat cultural i racial dels països industrialitzats i el dret que tenen de subordinar els pobles considerats inferiors.

Les formes de dominació colonial

La presència dels europeus als territoris colonitzats va significar el control polític, social i cultural i la submissió dels pobles colonitzats als interessos econòmics de les metròpolis.

Es va passar que les companyies privades colonitzaven a que ho fes l’Estat. Hi va haver sistemes de control colonial molt variats:

Les colònies

Territoris on la població indígena estava totalment sotmesa a la potència colonial.

La potència colonial implantava un govern i una administració europeus. El poder de la metròpoli el tenia el governador.

S'hi imposava un exèrcit blanc que manava i de vegades hi anaven colons a viure-hi.

Àfrica i part d'Àsia.

Colònies de poblament: es va assentar una nombrosa població europea que imposava la llengua, la manera de viure i les institucions.

Els dominis

Propis de l’imperi britànic.

Són colònies de poblament on s’aplica un autogovern.

El poder del governador era limitat per un govern designat o per una assemblea elegida pels colons.

Autonomia completa en la política interna; la política exterior es decidia a la metròpoli.

Sovint hi havia poca població nativa o zones poc habitades.

Exemples: Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Unió Sud-africana.

Els protectorats

Territoris colonials on ja existia un govern sobirà amb una estructura política i cultural pròpia.

La potència colonial respectava el govern i l'administració indígena, però exercia el control militar, la direcció de la política exterior i l'explotació econòmica.

Ex.: països musulmans i gran part d'Àsia.

Conseqüències del colonialisme

Conseqüències positives

• Increment de la població en alguns països ocupats, degut a la reducció d'algunes malalties i epidèmies gràcies als medicaments portats pels europeus.
• Augment dels cultius i de la producció agrícola, millorant en alguns casos la dieta dels colonitzats.
• Descens de l'analfabetisme i expansió de la cultura occidental.
• Obtenció de matèries primeres barates que va beneficiar la Segona Revolució Industrial (afavorint especialment Europa) i va augmentar el progrés econòmic mundial.
• Equipament de les colònies amb infraestructures com ferrocarrils, carreteres i ports que, en alguns casos, encara avui existeixen.

Conseqüències negatives

• Les poblacions indígenes van patir l'espoli: els colonitzadors els van arrabassar terres per la força.
• En molts casos, els colonitzadors van minimitzar la llengua i la cultura dels colonitzats.
• Quan aquests països es van independitzar, moltes fronteres les van traçar els països europeus, provocant que tribus enemigues visquessin dins del mateix nou país (algunes fronteres són artificials i no corresponen a la realitat social).
• En alguns casos (com a Sud-àfrica) minories blanques van quedar governant i van provocar una forta segregació i negació de drets a la població negra durant molts anys —en el cas de Sud-àfrica se'n diu apartheid.
• Els beneficis de l'expansió colonial no van afectar per igual tots els grups socials del país colonitzat; en general, van servir per a l’enriquiment d’unes elits nacionals (persones afriques que ajudaven a controlar el país) i dels europeus que cooperaven amb aquestes elits locals.

Segona revolució industrial (1870–1918)

És l’etapa caracteritzada per un fort creixement econòmic i un gran progrés tècnic i científic, des de finals del segle XIX fins a la Primera Guerra Mundial (1870–1918).

Concentració empresarial

La Gran Depressió va portar a un procés de concentració industrial i financer que pretenia:

• eliminar la competència
• crear monopolis en un mercat determinat o controlar la major part

Les principals formes d’associació de capital i empresaris van ser:

• Càrtels: acords entre empreses que fabriquen el mateix producte amb la finalitat de fixar preus o salaris i eliminar o reduir la competència. (ex.: dues empreses s'ajunten per eliminar una altra)
• Holdings: una societat financera que posseeix capital en diverses empreses diferents dedicades a una mateixa activitat (fusió horitzontal). (ex.: una empresa produeix més d’un producte)
• Trusts: fusió d’empreses dedicades a les distintes fases d’un mateix procés productiu per a donar lloc a una nova empresa (fusió vertical).

Aquestes associacions o concentracions empresarials es van desenvolupar especialment als EUA i a Alemanya; Gran Bretanya va mantenir la seva organització tradicional, del tipus familiar (s. XIX).

Imperialisme i colonialisme

Ideologia i pràctica política que defensa l’expansió i domini polític, econòmic i militar dels països industrialitzats sobre la resta de pobles del món. El colonialisme defensa la superioritat cultural i racial dels països industrialitzats i el dret que tenen de subordinar els pobles considerats inferiors.

Les formes de dominació colonial

La presència dels europeus als territoris colonitzats va significar el control polític, social i cultural, i la submissió dels pobles colonitzats als interessos econòmics de les metròpolis.

Es va passar de que les companyies privades colonitzaven a que ho fes l’Estat.

Hi va haver sistemes de control colonial molt variats:

Les colònies

Territoris on la població indígena estava totalment sotmesa a la potència colonial.

La potència colonial implantava un govern i una administració europeus.

El poder de la metròpoli el tenia el governador.

S'hi imposava un exèrcit blanc que manava i de vegades hi vivien colons europeus.

Àfrica i part d'Àsia.

Colònies de poblament: es va assentar una nombrosa població europea que imposava la llengua, la manera de viure i les institucions.

Els dominis

Propis de l’imperi britànic.

Colònies de poblament on s’aplica un autogovern.

El poder del governador era limitat per un govern designat per una assemblea elegida pels colons.

Autonomia completa en la política interna; la política exterior es decidia a la metròpoli.

Hi havia poca gent, zones poc habitades.

Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Unió Sud-africana.

Els protectorats

Territoris colonials on ja hi havia un govern sobirà amb una estructura política i cultural pròpia.

La potència colonial respectava el govern i l'administració indígena, però exercia el control militar, la direcció de la política exterior i l'explotació econòmica.

Països musulmans, gran part d'Àsia.

Conseqüències del colonialisme

Conseqüències positives

• Increment de la població en els països ocupats, degut a la reducció de malalties i epidèmies gràcies als medicaments portats pels europeus.
• Augment dels cultius i de la producció agrícola, millorant en alguns casos la dieta dels colonitzats.
• Descens de l'analfabetisme i expansió de la cultura occidental.
• Obtenció de matèries primeres barates que va beneficiar la Segona Revolució Industrial (principalment Europa) i va augmentar el progrés econòmic mundial.
• Les colònies es van equipar amb infraestructures: ferrocarrils, carreteres i ports que encara avui dia existeixen en alguns casos.

Conseqüències negatives

• Les poblacions indígenes van patir l'espoli: els colonitzadors els van arrabassar moltes terres.
• En molts casos, els colonitzadors van reduir a mínims la llengua i la cultura dels colonitzats.
• Quan aquests països es van independitzar, moltes fronteres van ser decidides pels països europeus, provocant que tribus enemigues visquessin dins del nou estat (algunes fronteres són artificials).
• En alguns casos (com a Sud-àfrica) van quedar minories blanques governant i van provocar una forta segregació racial i la negació de drets a la població negra durant molts anys (apartheid).
• Els beneficis de l'expansió colonial no van afectar per igual tots els grups socials del país colonitzat; en general, van servir per a l'enriquiment d'unes elits nacionals (persones locals que ajudaven a controlar el país) i dels europeus que cooperaven amb aquestes elits.

Segona revolució industrial (1870–1918)

És l’etapa caracteritzada per un fort creixement econòmic i un gran progrés tècnic i científic, des de finals del segle XIX fins a la Primera Guerra Mundial (1870–1918).

Concentració empresarial

La Gran Depressió va portar a un procés de concentració industrial i financer que pretenia:

• eliminar la competència
• crear monopolis en un mercat determinat o controlar la major part

Les principals formes d’associació de capital i empresaris van ser:

• Càrtels: acords entre empreses que fabriquen el mateix producte amb la finalitat de fixar preus o salaris i eliminar o reduir la competència. (ex.: dues empreses s'ajunten per eliminar una altra)
• Holdings: una societat financera que posseeix capital en diverses empreses diferents dedicades a una mateixa activitat (fusió horitzontal). (ex.: una empresa produeix més d’un producte)
• Trusts: fusió d’empreses dedicades a les distintes fases d’un mateix procés productiu per a donar lloc a una nova empresa (fusió vertical).

Aquestes associacions o concentracions empresarials es van desenvolupar especialment als EUA i a Alemanya; Gran Bretanya va mantenir la seva organització tradicional, del tipus familiar (s. XIX).

Imperialisme i colonialisme

Ideologia i pràctica política que defensa l’expansió i domini polític, econòmic i militar dels països industrialitzats sobre la resta de pobles del món. El colonialisme defensa la superioritat cultural i racial dels països industrialitzats i el dret que tenen de subordinar els pobles considerats inferiors.

Les formes de dominació colonial

La presència dels europeus als territoris colonitzats va significar el control polític, social i cultural, i la submissió dels pobles colonitzats als interessos econòmics de les metròpolis.

Es va passar de que les companyies privades colonitzaven a que ho fes l’Estat.

Hi va haver sistemes de control colonial molt variats:

Les colònies

Territoris on la població indígena estava totalment sotmesa a la potència colonial.

La potència colonial implantava un govern i una administració europeus.

El poder de la metròpoli el tenia el governador.

S'hi imposava un exèrcit blanc que manava i de vegades hi vivien colons europeus.

Àfrica i part d'Àsia.

Colònies de poblament: es va assentar una nombrosa població europea que imposava la llengua, la manera de viure i les institucions.

Els dominis

Propis de l’imperi britànic.

Colònies de poblament on s’aplica un autogovern.

El poder del governador era limitat per un govern designat per una assemblea elegida pels colons.

Autonomia completa en la política interna; la política exterior es decidia a la metròpoli.

Hi havia poca gent, zones poc habitades.

Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Unió Sud-africana.

Els protectorats

Territoris colonials on ja hi havia un govern sobirà amb una estructura política i cultural pròpia.

La potència colonial respectava el govern i l'administració indígena, però exercia el control militar, la direcció de la política exterior i l'explotació econòmica.

Països musulmans, gran part d'Àsia.

Conseqüències del colonialisme

Conseqüències positives

• Increment de la població en els països ocupats, degut a la reducció de malalties i epidèmies gràcies als medicaments portats pels europeus.
• Augment dels cultius i de la producció agrícola, millorant en alguns casos la dieta dels colonitzats.
• Descens de l'analfabetisme i expansió de la cultura occidental.
• Obtenció de matèries primeres barates que va beneficiar la Segona Revolució Industrial (principalment Europa) i va augmentar el progrés econòmic mundial.
• Les colònies es van equipar amb infraestructures: ferrocarrils, carreteres i ports que encara avui dia existeixen en alguns casos.

Conseqüències negatives

• Les poblacions indígenes van patir l'espoli: els colonitzadors els van arrabassar moltes terres.
• En molts casos, els colonitzadors van reduir a mínims la llengua i la cultura dels colonitzats.
• Quan aquests països es van independitzar, moltes fronteres les van decidir els països europeus, provocant que tribus enemigues visquessin dins del nou país (algunes fronteres són artificials).
• En alguns casos (com a Sud-àfrica) van quedar minories blanques governant i provocant una forta segregació i negació de drets a la població negra durant molts anys (apartheid).
• Els beneficis de l'expansió colonial no van afectar per igual tots els grups socials del país colonitzat, i en general van servir per a l’enriquiment d’unes elits nacionals (persones locals que ajudaven a controlar el país) i dels europeus que cooperaven amb aquestes elits.