La Segona Revolució Industrial i l'Imperialisme

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,74 KB

Antecedents

  • Derrota de Napoleó a Waterloo.
  • Restauració de l'absolutisme.
  • Revolucions del segle XIX:
    • arrelament liberalisme i nacionalisme
    • 1820, 1830, 1848
    • Independències (Bèlgica, Grècia) i unificacions (Alemanya i Itàlia).
  • Creixement EEUU
  • 2a Revolució industrial.

La 2a Rev. Ind (1875 -1914)

Què és?
Període on es produeixen grans canvis en l'economia que comporten:

  • noves invencions i descobriments
  • noves fonts d'energia --> petroli
  • noves indústries --> Indústria siderúrgica, Indústria elèctrica i Indústria química
  • noves potències --> Estats Units, Alemanya i Japó

Principals descobriments

Petroli: motor d'explosió. Cotxes, trens, avió.
Electricitat: llum, telègraf, telèfon, fotografia i cinema
Acer: maquinària, vaixells, gratacels, ponts, armament.
Medicaments, tints, plàstic.

La gran empresa i la banca moderna

Societats anònimes → es fracciona el capital de l'empresa en accions
La borsa → lloc on es compren i es venen les accions
Els bancs → concedeixen préstecs a les empreses

Nous sistemes de producció

- Taylorisme: divisió i especialització del treball
- Fordisme: producció en sèrie. Cadena de muntatge

Procés de concentració empresarial: fusions i acords entre empreses.

L'imperialisme

Definició:
Extensió del domini d'un país sobre uns altres fora de les seves fronteres. El país que colonitza és la metròpoli i les colònies són els territoris colonitzats.

Directament relacionat amb la Revolució industrial

Anglaterra, França, Bèlgica, Alemanya, Itàlia i Rússia + EE.UU i Japó = Àsia i Àfrica

S. XVI a XVIII A partir de 1870

Espanya, Portugal, Alemanya,
Anglaterra, França i Itàlia, Japó i
Holanda
Any 1800: 35% de les terres del món depenien d'Europa i EEUU.
Any 1914: 84% del món depèn d'Europa i EEUU.

Causes de l'expansió

Factors econòmics: obtenir primeres matèries, mercats on vendre i Inversions infraestructures

Factors demogràfics: alt creixement de la població

Factors ideològics: ideologies racistes (eurocentrisme), inquietud científica i cristianització

Factors polítics: prestigi polític, orgull nacional

La Conferència de Berlín (1885)

Qui l'organitza? Otto von Bismarck (canceller alemany)

Amb quin objectiu? Per mantenir la política d'equilibri entre els països

Què és? Reunió de les potències imperialistes on es van fixar els criteris pels quals un país podia reclamar com a seu un territori

Els grans imperis

Imperi francès: Nord d'Àfrica (Algèria, Tuníssia, Marroc), gols de Guinea, Indoxina

Imperi japonès: Corea, Formosa, va guanyar contra Rússia

Imperi britànic: Canadà, Austràlia, Malta, Gibraltar, Hong Kong, Índia, part d'Àfrica

Imperi belga: Congo

Imperi holandès: Indonèsia

Imperi rus: Sibèria i Afganistan

Imperi alemany: Camerun, Tanzània i Namíbia

Formes de domini

Colònies d'explotació: implica el control polític de la metròpoli i la pèrdua de la sobirania (Kenia o Congo)

Concessions: entregats temporalment a la metròpoli (Hong Kong)

Dominis: autogovern en afers interiors (Canadà, NZ, AUS), la política exterior la porta la metròpoli. Alt nombre de població blanca

Protectorats: exportacions i afers exteriors gestionats per metròpoli. Autogovern en afers interns (Marroc)

Conseqüències per als pobles colonitzats:

Conseqüències polítiques: Bases administració moderna i model polític. Fronteres artificials → conflictes descolonització.

Conseqüències econòmiques: Economia basada en agricultura i mineria → pagesos són desposseïts de les terres. Artesans locals no poden competir.

Conseqüències culturals: Crisi de les cultures autòctones Elits indígenes occidentalització.

Conseqüències socials: Marginació dels indígenes. Davallada de la mortalitat

Conseqüències per a la metròpoli:

Conseqüències econòmiques: enormes beneficis (productes, infraestructures). Provisió de primeres matèries

Conseqüències culturals: Extensió cultura occidental. Sentiment de superioritat

Conseqüències internacionals:

"Teoria de l'equilibri" (s.XVIII) cap potència no tenia una hegemonia sobre les altres dins d'Europa.

Unificació d'Alemanya → canvia la situació (política exterior de Guillem II) --> CREACIÓ DE BLOCS

LA TRIPLE ALIANÇA: Alemanya, Austria-Hongria i Rússia

LA TRIPLE ENTESA: Gran Bretanya, França i Rússia

Entradas relacionadas: