La Revolució Industrial i els seus impactes

Factors impulsors de la indústria:

1- Revolució agrícola: Transformacions en l'agricultura que van incrementar la producció d'aliments.

Sistema Norfolk: Rotació quadriennal de conreus que combinava la sembra de cereals, que empobreixen la terra, amb plantes farratgeres que l'enriqueixen.

Noves eines de conreus → mecanització primerenca del camp. Arada de Rotheram, Sembradora de Jehtro Tull i Trilladora mecànica.

Nous conreus i fertilitzants → augment i diversificació de la producció d'aliments. Fertilitzants (Guano).

Tancament i privatització dels camps: Openfield (camp obert)/Enclosure (camp tancat).

Revolució demogràfica: Disminució de l'edat del matrimoni i dels celibataris. Disminució de la natalitat

CAUSES: Augment de la producció i varietat d'aliments. Progrés de la higiene (sabó) i medicina (vacunes). Major resistència a malalties i epidèmies.

Estímul al procés d'industrialització: Major mà d'obra per a la nova indústria i del nombre de consumidors.

Noves fonts d'energia: Sorgiment de noves fonts d'energia, pas de la manufactura a la indústria i mecanització dels sistemes de producció. (Energia hidràulica → Màquina de vapor (James Watt)).

Revolució dels transports: Camins, Vaixell de vapor, Ferrocarril, Canals i Xarxa ferroviària. Gran Bretanya i a la resta d'Europa.

Conseqüències: + rapidesa + capacitat de càrrega. - costos/unitat trasportada. + seguretat per a passatgers i mercaderies. + facilitat d'intercanvis nacionals i internacionals. + mobilitat de la població.

L'impuls del mercat:

Economia de mercat: És quan no es produeix per a l'autoconsum, sinó per a la venda. (autoconsum → venda)

Nous tipus d'indústria:

Mecanització i sistema fabril Sorgiment del sistema fabril: sistema d'acumulació sota un mateix espai (fàbrica) de 2 factors de producció: CAPITAL (local, màquines, i matèries primes) + TREBALL (mà d'obra).

La industria cotonera Primer sector a mecanitzar la producció, Origen → indianes (teixits estampats de l'Índia), Necessitat d'incrementar la producció - Innovacions en els processos de filatura i teixidura (mecanització),

Teixit més higiènic i còmode que altres fibres tradicionals → major demanda Llançadora de volant (John Kay)

El cotó és una fibra vegetal pròpia de climes subtropicals que els anglesos van difondre per Europa.

Indústria siderometal·lúrgica Necessitat de ferro per a fabricar maquinària, Indústria siderúrgica (alts forns encarregats de fondre el ferro)

+ Quantitat + Qualitat - Preu=  Sorgiment de la metal·lúrgia (indústria dedicada a la fabricació de màquines per a l'activitat industrial)

Mineria de carbó i ferro Estímul de l'extracció de carbó i ferro necessaris per a la màquina de vapor i la indústria siderúrgica. Ús de bigues de ferro, Introducció de rails i vagonetes.

La mineria i la siderúrgia van generar els "PAISARGES NEGRES" Europa(Gal·les, Astúries, País Basc)

Expansió de la industrialització per Europa

Industrialització primerenca: Primeria del segle XIX: - Abundants recursos energètics i /o minerals (carbó i ferro). - Impuls dels sectors metal·lúrgic i siderúrgic. - L'Estat va contribuir a crear condicions favorables per a la industrialització i així millorar l'economia de mercat (concentració de capital financer en bancs).

Industrialització tardana: Darreria del segle XIX: - Escassetat de matèries primes. - Domini del sector primari (agricultura i ramaderia) - Creixement demogràfic lent.

Nou sistema econòmic industrial: Necessitat de grans inversions de capital, Necessitat d'un mercat ampli i sense entrebancs, Necessitat de llibertat d'indústria i lliure iniciativa.

Lliurecanvisme: És una doctrina econòmica basada en el lliure canvi per la qual no es discrimina contra les importacions afavorint la producció interior. Proteccionisme: Política econòmica dirigida a protegir l'economia d'un estat, defensant els seus productes de la competència estrangera.

Liberalisme econòmic: Interès individual: Satisfacció de l'interès particular = motor de desenvolupament econòmic. Llei d'oferta i demanda: Interessos contraposats, s'equilibren en el mercat mitjançant una "mà invisible", la qual ajusta l'oferta i la demanda. Lliure competència entre empreses: Marc idoni pel desenvolupament econòmic. Ja que estimula el descens de preus i la innovació tecnològica. No-intervenció de l'Estat en l'economia. Lliure comerç

Capitalisme econòmic: Mitjans de producció i béns produïts en mans de la burgesia (aporta capital). Treball realitzat pel proletariat, a canvi d'un sou. No-intervenció de l'estat i lliure iniciativa, té com a objectiu la cerca de benefici empresarial. Crisi econòmica periòdica degut al desequilibri entre oferta i demanda.

LA SOCIETAT URBANA:

El procés d'urbanització: Els burgesos van anar a viure a barris residencials (clavegueram, enllumenat), vida més còmode

Els treballadors vivien als barris obrers, sense planificació prop de les fàbriques, sense infraestructures, edificis amb habitatges petits, sense aigua, vivia més d'una família.

La societat industrial: 

BURGESIA: Posseïen capital i béns, era la nova el·lit social. La riquesa provenia de la propietat de noves terres. Gràcies a l'estatus i l'influencia, la burgesia va organitzar la societat segons la propietat privada, el treball, l'estalvi i l'individualisme.

PROLETARIAT: La força del treball, feien anar les màquines i produïen els béns. No tenien ni capital ni béns, rebien un salari. Condicions de treball nefastes, baix sou i jornades llargues (12-13h)

CLASSE MITJANA: Caracteritzada per NO posseir capitals ni propietats ni realitzaven treball manual. Formada per professionals liberals, petits comerciants, etc.