Revolució Industrial: Impacte Social i Econòmic

1. La Revolució Agrícola

1.1 Innovacions Agràries

Les tres innovacions agràries més importants van ser els canvis del sistema de conreu, la introducció de màquines noves i la nova estructura de la propietat. La difusió de la rotació de conreus (sistema Norfolk) va combinar el conreu i va permetre suprimir el guaret, que consistia a deixar una part del sòl sense conrear perquè recuperés fertilitat.

Aquest canvi en la manera de conrear va anar lligat amb una altra transformació de gran transcendència: el tancament de les terres comunals (open fields) i la pujada del preu dels cereals, que va estimular més la producció i incrementar els beneficis.

El tancament de terres va provocar una concentració de la propietat i va perjudicar els petits propietaris i els pagesos pobres, que van perdre el dret a utilitzar les terres comunals.

1.2 L'Augment de la Població

L'augment de l'oferta d'aliments des de mitjan segle XVII va fer que es produís un creixement demogràfic elevat. Aquest creixement va ser el resultat de canvis en la natalitat i la mortalitat. Durant el segle XVII, la natalitat va pujar un 5% aproximadament.

La reducció de la taxa de mortalitat va ser el resultat d'una alimentació millor, a la qual van contribuir, ja a la segona meitat del segle XIX, alguns avenços mèdics i higiènics.

L'esperança de vida va créixer.

2. El Desenvolupament de la Indústria

2.1 La Mecanització i el Sistema Fabril

El canvi dels sistemes de producció es va caracteritzar per l'ús de màquines i per la substitució de les fonts animades d'energia (treball humà o amb animals) per unes altres d'inanimades (hidràulica i carbó).

La mecanització del procés productiu es va iniciar a la indústria tèxtil amb la llançadora volant de John Kay, les noves filadores i els telers mecànics. El salt definitiu cap als nous sistemes de producció es va fer quan aquestes màquines es van començar a moure gràcies a l'ús de l'energia hidràulica i, després, la màquina de vapor.

2.2 La Indústria Cotonera

El cotó és un teixit suau que es renta fàcilment i que, produït en grans quantitats, resultava econòmic.

2.3 El Carbó i el Ferro

El carbó va ser el combustible del segle XIX. Va alimentar la màquina de vapor i va tenir un paper imprescindible en el procés siderúrgic. La producció de carbó va augmentar de manera considerable gràcies a una sèrie d'innovacions en la mineria que van permetre incrementar la productivitat.

A la segona meitat del segle XVIII, la demanda creixent de ferro per fabricar vaixells, municions i eines va proporcionar l'estímul necessari per buscar un combustible no tan car i més efectiu per poder-lo fondre als alts forns.

2.4 Els Nous Transports

Es van millorar els camins a Anglaterra i es van construir canals per possibilitar la navegació fluvial. Però el ferrocarril va provocar una revolució en el transport, gràcies a la rapidesa, l'enorme capacitat de càrrega, el cost baix per unitat transportada i més seguretat per als passatgers i les mercaderies.

El 1829, Stephenson va inventar la locomotora, una màquina de vapor capaç d'anar sobre rails.

Al començament del segle XIX, Robert Fulton va aplicar la màquina de vapor en la navegació i va fer el primer vaixell de vapor, que va permetre escurçar de manera considerable els viatges transoceànics.

2.5 L'Impuls del Mercat

La millora de les infraestructures i del transport va fer que s'implantés una economia de mercat, en què no es produeix per a l'autoconsum, sinó per a la venda.

L'impuls inicial de l'expansió comercial britànica va provenir del mercat exterior.

Els industrials i els comerciants van aprofitar les oportunitats que els oferia el mercat atlàntic per exportar la producció. Però la transformació més important va ser el desenvolupament d'un mercat interior d'àmbit nacional que havia d'afavorir la generalització dels intercanvis.

Com a resultat, va tenir lloc un augment considerable del comerç i es va passar d'un àmbit d'intercanvis local i comarcal a un mercat integrat d'àmbit nacional i internacional.

3. El Liberalisme Econòmic i la Nova Societat

3.1 El Liberalisme Econòmic

Adam Smith, David Ricardo, Thomas Robert Malthus i John Stuart Mill van ser pensadors britànics del segle XVIII que formaven el que es coneix amb el nom d'escola clàssica.

Adam Smith defensava la supremacia de l'individu i la recerca de l'interès propi.

Segons Smith, l'interès personal de cada individu dóna com a resultat que cada bé sigui produït en la quantitat en què es demana.

S'equilibren al mercat gràcies a una mà invisible que, mitjançant els preus, ajusta l'oferta i la demanda.

L'Estat ha d'abstenir-se de fer qualsevol intervenció en l'economia i ha d'eliminar les barreres proteccionistes i els monopolis.

Thomas Robert Malthus va assenyalar que el creixement de la població desequilibraria la relació entre aquesta i els recursos disponibles, cosa que faria empitjorar el nivell de vida de la majoria de les persones.

3.2 Capital, Treball i Mercat

Els instruments de producció i el que s'hi produeix són propietat privada, anomenada burgesia o classe capitalista, mentre que la majoria serien assalariats o proletaris.

El preu del salari es fixa segons l'oferta i la demanda que hi ha.

El capitalisme és un sistema que té com a objectiu obtenir el màxim benefici individual.

Els desajustos entre l'oferta i la demanda provoquen unes crisis periòdiques en què els productes no es venen, els preus cauen, els beneficis disminueixen, les empreses tanquen i l'atur augmenta.

3.3 El Proteccionisme i el Lliure Canvi

La Gran Bretanya, com a país pioner del lliure canvi, és a dir, de la no-intervenció estatal en el comerç internacional, va permetre que les mercaderies s'intercanviessin lliurement entre els diversos estats segons la competitivitat de les empreses.

4. La Transformació Social

4.1 El Procés d'Urbanització

• La difusió de la industrialització va donar lloc a la multiplicació i al creixement de les ciutats (societat urbana).
• L'emigració interior cap a les ciutats procedia, majoritàriament, de les àrees rurals circumdants.
• La urbanització va créixer ràpidament cap al 1750.
• El creixement urbà també va afectar la resta d'Europa: mentre que al començament del segle XIX només un 2% de la població europea vivia a les ciutats.

4.2 La Segregació Urbana

• El ràpid creixement de les ciutats va originar una forta segregació social per barris.
• La burgesia va fer edificar nous barris residencials.
• En aquests barris disposaven de serveis públics, com ara enllumenat i clavegueram.
• S'hi van instal·lar oficines, botigues i habitatges.
• Els barris obrers van créixer ràpidament i, en general, sense cap planificació. (La qualitat de l'edificació era molt baixa, no hi havia aigua corrent ni bany individual.)

4.3 La Nova Societat Industrial

• Es va formar una nova classe, la burgesia, la qual va augmentar a un ritme molt ràpid i va disputar la preeminència social a l'aristocràcia.
• Els empresaris, els banquers i els grans propietaris agrícoles formaven la burgesia.
• Les elits polítiques, científiques i culturals (enginyers, advocats, escriptors, pintors) formaven part d'aquesta classe social.
• Enmig d'aquesta elit econòmica i els treballadors fabrils va sorgir la classe mitjana, el tret característic de la qual era que no exercia feines manuals (advocats, metges, professors).
• Els assalariats constituïen el gruix de la força de treball. Les condicions laborals eren precàries, els sous escassos i les jornades de treball eren molt llargues (12-13 hores).
• La immensa majoria de la població va viure, com a mínim fins al 1850, molt a prop del límit de la subsistència.

4.4 Les Dones a la Societat Industrial

• La vida de les dones de la classe mitjana i de la classe alta transcorria a la llar.
• A mesura que es baixava en l'escala social, l'educació de les dones disminuïa i, alhora, se n'incrementava l'activitat laboral.
• La industrialització va fer que apareguessin les dones obreres, perquè el salari de l'home era insuficient per mantenir una família.
• Les dones feien llargues jornades de deu o dotze hores, tenir cura de la casa i de la família.