Revolució Industrial: Impacte Econòmic, Sindicalisme i Ideologies Socials

• Van estimular els productors a expandir-se i innovar les seves tècniques de treball.
• Van proporcionar mà d’obra per a la indústria a través de la migració de pagesos a les ciutats (èxode rural).
• Van alimentar la creixent població dels nuclis urbans.
• Van augmentar la capacitat adquisitiva dels pagesos, que consumien productes industrials.
• Van subministrar part del capital necessari per a la creació de noves indústries.

1. La Siderometal·lúrgia i el Carbó

Aquest sector va ser el punt de partida, ja que d'aquí sortien els materials per fer-ho tot. Sense aquesta indústria no s'haurien pogut fabricar ni les màquines de les fàbriques ni les estructures dels ponts i les vies.

2. La Revolució dels Transports

Un cop es tenia el ferro, es van poder crear el ferrocarril i els vaixells de vapor. Aquests transports van ser la peça clau per moure l'economia: portaven el carbó i el ferro a les zones industrials de forma ràpida i barata, i després servien per portar els productes fabricats a botigues de tot el món, creant un mercat enorme.

3. La Indústria Tèxtil (Cotonera)

És on es tancava el procés: a la fàbrica arribava el cotó de les colònies i es convertia en roba utilitzant màquines de ferro i vapor (com el teler mecànic). Com que es fabricava **moltíssima quantitat a preus baixos**, hi havia una gran demanda, i gràcies als transports ja preparats, la roba arribava als clients ràpidament.

Sindicalismes

No tenen cap coixí per part de l’Estat, però trobem aquests sindicats que no tenen res a veure amb cap partit polític. Les dues formes de sindicalisme (es cobra una quota als treballadors per poder cobrir, per tant, **no és cap caritat**).

Societat de Socors Mutus

• Col·laboració pel subsidi.
• Cada fàbrica té la seva societat de socors mutus.
• Ajuda puntual a la comunitat obrera de la fàbrica o de la colònia (malaltia, atur o mort).
• *Exemple*: La fàbrica de tenyir, la de cardar o la d'hilar.

Trade Unions

• Defensa els drets dels treballadors per sectors específics (jornada, descans, salaris, hores de treball infantil, etc.).
• S'assembla al gremi, però també organitza i fa que es compleixin unes jornades.
• Hi haurà una *Trade Union* per cada indústria.
• *Exemple*: Tots els treballadors del sector tèxtil.

Fases de la Industrialització

• 1a Fase - Mecanització: Siderometal·lúrgica (siderúrgica), transports, tèxtil.
• 2a Fase - Electricitat: Automoció (transports + aeronàutica), farmacèutica, química, armamentística.
• Fase 4.0 - La Robòtica: Són les indústries de l'automoció evolucionades, estan relacionades amb la segona fase.

Socialismes Utòpics

Què són?

Són una sèrie de pensadors de la primera meitat del segle XIX que van denunciar les injustícies provocades per la nova societat industrial. Es caracteritzaven per defensar la dignitat individual i la solidaritat col·lectiva com a principis morals per assolir una societat millor.

Crítiques a?

Aquests pensadors criticaven principalment tres aspectes del sistema de l'època:

1. La propietat privada dels mitjans de producció.
2. L'explotació dels treballadors (la misèria obrera).
3. La concentració de la riquesa en mans de la burgesia.

Liberalisme

Defensa el dret a la **propietat individual**, estimula la **lliure competència**, proposa el sufragi primer restringit i després universal.

Marxime

• Vol una societat sense classes: Hi ha persones que tenen fàbriques i diners, i altres que només tenen la seva feina. Això provoca conflictes perquè uns viuen bé i els altres viuen amb dificultats.
• Crítica al capitalisme: El capitalisme permet que els propietaris guanyin molts diners gràcies al treball dels obrers, que cobren poc pel seu esforç.
• Canvi de la societat: El marxisme defensa que els treballadors han de fer una **lluita de classes**, prendre el poder i eliminar la propietat privada per crear una societat més justa i igualitària.

Anarquisme

• No vol govern ni Estat: Els anarquistes pensen que l’Estat i les lleis controlen massa la gent i provoquen injustícies.
• Organització lliure: La societat s’ha d’organitzar amb grups i assemblees, on tothom participa i ningú mana sobre els altres.
• Revolució sense líders: La revolució ha de sorgir del poble de manera natural, sense partits polítics ni líders, per acabar amb el capitalisme i l’autoritat.

1. La Consolidació dels Partits i Sindicats

Aquest apartat explica com el moviment obrer va passar de grups petits a grans organitzacions de masses a finals del segle XIX.

• Sindicats de masses: Que usaven la vaga per pressionar i aconseguir lleis laborals.
• Partits socialistes: Es van fundar partits per lluitar en les eleccions.

Objectius: Millores immediates (jornada de 8 hores, fi del treball infantil) i l'objectiu final de la propietat comuna.

Canvi: 1a Internacional (1864 - 1872): ideologies - anarquisme i marxisme. Ruptura clara el 1872 i el 1875 sorgeixen els partits socialistes. Al 1889, els socialistes són la ideologia a la 2a Internacional.

Les Sufragistes

Les sufragistes eren principalment un moviment social perquè lluitaven per la igualtat i el dret de vot de les dones. No eren exactament un moviment obrer, ja que no es centraven només en les condicions laborals, tot i que compartien algunes formes de lluita i objectius amb el moviment obrer.