La Revolució Industrial: Història, Canvis i Conseqüències

Revolució industrial: denominació aplicada al model anglès de la segona meitat de l'any 1750, i que va comportar una sèrie de canvis tècnics, econòmics, socials i ideològics, que van donar-se de forma simultània per augmentar la productivitat.

Industrialització: procés de transformació de l'estructura econòmica d'un país consistent en l'aplicació progressiva de les màquines a la producció.

La Revolució Agrícola

• Transformació de l'agricultura: la revolució agrícola.
• Innovacions: canvis de conreu, introducció de noves màquines i una nova estructura de la propietat.
• Sistema Norfolk: combinava el conreu de cereals amb el de plantes farratgeres.
• Openfields: tancament de terres comunals.
• Enclosure Acts: llei que va comportar aquest tancament.
• Pujada de preus: l'increment del preu dels cereals va estimular els propietaris a produir més i incrementar els seus beneficis.

L'Augment de la Població al Segle XVIII

L'augment de l'oferta d'aliments va permetre un creixement demogràfic i una major resistència davant malalties i epidèmies. Gràcies als nous avenços mèdics i higiènics (com les vacunes i l'ús del sabó), la natalitat va pujar i la mortalitat va baixar.

La Mecanització i el Sistema Fabril

Es va produir un canvi de sistemes amb l'ús de màquines en comptes d'animals i persones. Aquests elements van provocar la concentració d'obrers. Aquest procés va comportar la ruïna de molts artesans, i la producció individualitzada va ser substituïda pel sistema fabril.

La Indústria Cotonera

El sector emblemàtic de la Revolució Industrial va ser la indústria tèxtil del cotó. El cotó és un teixit suau, summament econòmic i que es renta fàcilment.

El Carbó i el Ferro

El carbó va ser el combustible del segle XIX que va alimentar la màquina de vapor. Una sèrie d'innovacions a la mineria van permetre incrementar la productivitat. La substitució del carbó vegetal pel carbó de coc, amb molt més poder calorífic, i la seva fosa en un alt forn, van permetre un creixement extraordinari del sector miner i de la producció de ferro.

Altres Sectors Industrials

La indústria química va transformar el sector tèxtil, i la producció d'àcid sulfúric va créixer a un ritme espectacular. La metal·lúrgia (fabricació de maquinària) va tenir un creixement elevat, així com el sector de la construcció, que va viure una ràpida expansió.

Els Nous Transports

A l'Anglaterra del segle XVIII es van millorar els camins i es van construir molts canals. El ferrocarril va provocar una revolució del transport gràcies a la seva rapidesa i l'enorme capacitat de càrrega. L'any 1829, Stephenson inventà la locomotora de vapor, i al segle XIX, Robert Fulton va inventar el vaixell de vapor.

L'Impuls del Mercat

Gràcies a la millora d'infraestructures es va implantar l'economia de mercat, on ja no es produeix per a l'autoconsum, sinó per a la venda.

La Industrialització del Continent

Durant el segle XIX, el procés industrialitzador es va expandir per Europa. A principis de segle, les transformacions econòmiques s'inicien a França i a Bèlgica. A partir del període 1850-1870, Alemanya va fonamentar el seu desenvolupament industrial en l'abundància de carbó i ferro. A Itàlia i a Espanya hi coexistien àrees molt industrialitzades, com ara Catalunya.

El Liberalisme Econòmic

Al segle XVIII, diversos pensadors britànics van formar l'anomenada escola clàssica del pensament econòmic.

Capital, Treball i Mercat

El capitalisme és un sistema d'iniciativa lliure no planificat que té com a objectiu obtenir el màxim benefici individual. La competència entre empresaris els incentiva a reduir costos i preus, tot i que els desajustos entre l'oferta i la demanda provoquen crisis periòdiques.

El Proteccionisme i el Lliure Canvi

Gran Bretanya, com a país pioner i més avançat, es va mostrar partidària del lliure canvi (no-intervenció estatal en el comerç internacional). Per contra, el proteccionisme defensava la imposició d'aranzels als productes estrangers per protegir la indústria pròpia.

El Procés d'Urbanització

L'emigració interior cap a les ciutats procedia de les àrees rurals circumdants. Amb l'inici de la industrialització, dos milions d'anglesos es van traslladar a les ciutats. La urbanització va créixer ràpidament: si el 1750 a Gran Bretanya hi havia dues ciutats, el 1851 ja n'hi havia vint-i-nou.

La Segregació Urbana

La burgesia va edificar barris residencials confortables, allunyats de la brutícia i la contaminació. En canvi, els barris obrers van créixer sense planificació: carrers sense pavimentar, manca de clavegueram i absència de serveis de recollida d'escombraries.

Les Dones a la Societat Industrial

Tradicionalment, els homes s'encarregaven de l'economia, la política i la cultura, mentre les dones quedaven soles a l'àmbit domèstic. La dona estava obligada a obeir el marit i necessitava el seu permís per a qualsevol acte legal. Les dones de classe mitjana i alta es dedicaven a la llar i als fills, mentre que les pageses treballaven al camp. Amb la industrialització van aparèixer les dones obreres, ja que el salari de l'home era sovint insuficient per mantenir la família.