Revolució Industrial a Gran Bretanya: Causes, Invents i Transformacions

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,17 KB

Per què va sorgir a Gran Bretanya?

  • Un sistema polític que limitava el poder del rei (Parlament) i amb influència de la burgesia.
  • Un creixement de la població (Revolució demogràfica) va proporcionar més mà d’obra i augment de la demanda.
  • Abundància de recursos i matèries primeres (especialment el carbó).
  • Facilitat en els transports (xarxa de canals i rius).
  • Possessió d’un imperi colonial que proporcionava matèries primeres (cotó) i mercats on exportar els productes industrials.

Revolucions paral·leles a la Revolució Industrial

  • Agrícola (augment dels aliments).
  • Demogràfica (augment de la població).
  • Tecnològica (invents i noves màquines).
  • Transports i comerç (es va arribar a llocs llunyans).
  • Finances (apareixen noves formes de finançament).

Naixement de la Indústria

  • Mecanització del procés productiu.
  • Ús de noves fonts d’energia (carbó, màquina de vapor).
  • Fàbrica com a lloc de producció (sistema fabril).

Les Transformacions de l’Agricultura (Revolució Agrícola)

  • La pujada del preu dels cereals provoca:
    • Desig dels propietaris de fer-se amb les terres d’ús comunal.
    • S’aproven les Enclosure Acts (Lleis de tancament). S’apropien de terres col·lectives i les tanquen.
    • Es passa dels camps oberts (openfields) als camps tancats (enclosures).
  • La concentració de la propietat va perjudicar als pagesos pobres que no poden tancar terres:
    • Vénen les seves terres i passen a ser jornalers.
    • Perden dret de pastures i a les terres comunals.
    • Comencen a emigrar a les ciutats.

Revolució Agrícola: Canvis en la Producció: El Sistema Norfolk

El nou sistema va permetre eliminar el guaret de la rotació trienal i augmentar la superfície cultivada, la disponibilitat de carn i llet = millora de la dieta.

La Revolució Agrícola

  • Sembradora mecànica (Jethro Tull):
    • Solcs en fileres paral·leles.
Resultat:
Augment notable de la producció d’aliments (major productivitat).

James Watt (màquina de vapor)

Stephenson (locomotora 1829)

Fotografia de la locomotora The Rocket (El Coet) de Stephenson, la locomotora que el 1829 triomfà en el concurs per escollir la màquina a emprar en la línia Liverpool – Manchester. Aquesta locomotora tenia avenços com la caldera de tubs, més fàcil d'escalfar, i la sortida de vapor per la xemeneia, que activava el tir del foc. A partir d'aquell moment Stephenson es convertí en un gran constructor de línies fèrries.

Aplicació de la màquina de vapor als vaixells.

Desenvolupament de la Indústria i Augment del Comerç

  • Dos sectors varen ser els “motors” de la industrialització:
    • La indústria tèxtil.
    • La siderúrgia.

La Indústria Tèxtil

  • Al segle XVIII hi havia un gran comerç d’indianes (un teixit estampat de cotó procedent de l’Índia):
    • El cotó és un teixit suau, fàcil de rentar i més higiènic.
    • El cotó s’importava de l’Índia o dels Estats Units (plantacions amb esclaus).
    • El govern britànic va prohibir la importació de cotó de teixits de l’Índia per afavorir la producció pròpia.
  • Procés de mecanització:
    • Llançadora volant de Kay (1733): Augmenta la velocitat de la teixidura.
    • Màquines de filar (Spinning Jenny, Mule Jenny, Water Frame). Varen incrementar molt el procés de filatura.
    • Teler mecànic de Cartwright (1785). L’augment de la producció.

Llançadora Volant de Kay

  • Augmentava la velocitat de la teixidura.
  • Permetia passar el fil de la trama a través de l'ordit colpejant la llançadora gràcies a un sistema de cordes, de manera que ja no calia fer-ho manualment.
  • Permetia teixir les peces de cotó a major velocitat.

Entradas relacionadas: