Revolució Industrial i Francesa: Causes, Proteccionisme i Liberalisme

Sistema Fabril

Els canvis en els sistemes de producció es van caracteritzar per l'ús de màquines i per la substitució de les fonts d'energia (treball humà o animals) per altres d'inanimades (hidràulica i carbó). Aquests dos elements, units a la necessitat de tenir més control sobre la mà d'obra, van provocar la concentració d'obrers/es en edificis destinats a la producció, com són les fàbriques. Aquest procés va provocar la ruïna de molts artesans, i la producció individualitzada com l'artesana, va ser substituïda progressivament per aquest sistema, el sistema fabril que és la producció en sèrie.

Causes de la Revolució Francesa

Al final del segle XVIII a França hi havia amplis sectors socials que desitjaven que hi hagués canvis profunds. Hi havia hagut una pujada dels preus i auge dels negocis i la indústria. Els burgesos animats per les noves idees il·lustrades reclamaven canvis polítics que posessin fi a la intervenció estatal, als privilegis aristocràtics i a l'absolutisme. Enfront d'aquests, una poderosa aristocràcia s'aferrava a l'antic model feudal. Els privilegiats veien com l'alça de preus perjudicava als com ells, vivien en rendes fixes, així, s'esforçaven a consolidar i augmentar els seus privilegis i s'oposaven amb força a qualsevol intent de canvi. I hi havia una greu crisi econòmica que va acabar de complicar la situació. Primer, les condicions de vida dels camperols, es va agreujar a causa de les càrregues feudals com a reacció dels senyors a la disminució dels seus ingressos. A més, les males collites van abocar a la misèria a milers de famílies, i les accions de protesta es van multiplicar. En la ciutat, aquesta alça de preus va provocar fam i malestar al poble. Més tard, una crisi industrial (1786) originada per l'obertura del mercat francès als productes anglesos, va implicar el tancament de molts tallers i fàbriques i va augmentar l'atur. Finalment, les finances reials estaven en una situació de bancarrota, perquè l'aristocràcia no pagava impostos i només el tercer estat es feia càrrec dels tributs.

Proteccionisme

Un corrent econòmic que aposta per la producció nacional i imposa taxes i aranzels als productes internacionals per limitar les importacions. S'oposa al lliurecanvisme i limita la competència.

Capitalisme

Un sistema d'iniciativa lliure no planificat que té com a objectiu obtenir el màxim benefici individual. Així, els propietaris de mitjans de producció intenten maximitzar el benefici que obtenen amb la seva propietat, mentre que els assalariats volen aconseguir un salari més alt.

Liberalisme

Corrent ideològic i doctrina política. Aquest terme serveix per a identificar un conjunt d'idees que van ser la base dels sistemes polítics amb uns principis: el liberalisme estableix que la societat està formada per individus i no per estaments, i defensa el dret de tots els éssers humans a la llibertat individual. En l'àmbit polític, els liberals són contraris al poder absolut i partidaris del sistema parlamentari, la separació de poders i la sobirania de la nació.

Constitució

Un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat es governa. Les constitucions estableixen les regles i els principis que governen l'organització d'una entitat política.

Constitució de 1791

L'Assemblea Nacional constituent (1789-1791) es va procedir a l'abolició jurídica del feudalisme. Estaments, serveis personals, delmes, rendes... van ser suprimits; els llauradors van haver de pagar una indemnització als antics senyors. Es va aprovar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. Reconeixia el dret a la resistència contra l'opressió i establia la sobirania de la nació. Es va iniciar la redacció d'una constitució que definia una monarquia constitucional basada en la divisió de poders.

Constitució de 1793

Convecció Jacobina. El 1793 amb el suport dels sans-culottes en els carrers, els jacobins van arrestar i executar alguns dels principals dirigents girondins i van inaugurar l'etapa de la convenció jacobina, la més radical de la revolució. Van aprovar aquesta constitució que va establir la sobirania popular i el sufragi universal masculí. Van establir un govern revolucionari, que va suspendre les garanties constitucionals i va iniciar una política coneguda com el terror, que tenia com a objectiu vèncer els enemics interns i externs de la revolució i satisfer els grups populars més radicals.