Revolució Industrial i Francesa: Causes i Conseqüències

La Revolució Industrial

1.1 La revolució agrícola

Una sèrie de transformacions en l'agricultura, conegudes com a revolució agrícola, van fer possible un augment notable de la producció d'aliments, cosa que va permetre la supervivència d'una població creixent. Les tres innovacions agràries més importants van ser els canvis del sistema de conreu, la introducció de noves màquines i la nova estructura de la propietat.

La difusió de la rotació de conreus (sistema Norfolk), que combinava el conreu de cereals amb el de plantes farratgeres, va permetre suprimir el guaret, que consistia a deixar una part del sòl sense sembrar perquè recuperés la fertilitat. Aquest canvi de la manera de conrear va anar lligat amb una altra transformació de gran transcendència: el tancament de les terres comunals (openfields), que va comportar la privatització mitjançant les lleis de tancament (Enclosure Acts). El tancament de terres va provocar una concentració de la propietat i va perjudicar els petits propietaris i els pagesos pobres, que van perdre el dret a utilitzar les terres comunals.

1.2. L'augment de la població

L'augment de l'oferta d'aliments va fer que es produís un creixement demogràfic elevat. La fam va desaparèixer i la població més ben alimentada va tenir més resistència davant de malalties i epidèmies, gràcies a això el nombre d'habitants es va triplicar. Aquest creixement va ser el resultat de canvis de la natalitat i de la mortalitat. Durant el segle XVIII la natalitat va pujar al 32.5%. La reducció de la taxa de mortalitat va ser el resultat, en primer lloc, d'una alimentació millor a la qual van contribuir alguns avenços mèdics i higiènics. D'aquesta manera la taxa de mortalitat va disminuir un terç i va passar al voltant del 32%. Així mateix, l'esperança de vida va créixer notablement.

2. La Primera Revolució Industrial

2.1. La mecanització i el sistema fabril

El canvi dels sistemes de producció es va caracteritzar per l'ús de màquines i per la substitució de les fonts animades d'energia per unes altres d'inanimades. Aquest procés va provocar la ruïna de molts artesans, i la producció individualitzada (artesana) va ser substituïda progressivament pel sistema fabril. La mecanització del procés productiu es va iniciar a la indústria tèxtil amb la llançadora volant de John Kay, les noves filadores i els telers mecànics, i a poc a poc les màquines es van anar estenent als sectors agrícola, miner i metal·lúrgic. Però el salt definitiu cap als nous sistemes de producció es va fer quan aquestes màquines es van començar a moure gràcies a l'ús de l'energia hidràulica, que aprofita l'aigua dels rius mitjançant unes rodes hidràuliques. Tanmateix, va ser la màquina de vapor, patentada per James Watt el 1769, la que es va convertir en el símbol de la Revolució Industrial.

2.2. La indústria cotonera

El sector emblemàtic de la Revolució Industrial va ser la indústria tèxtil del cotó. La indústria tèxtil britànica va tenir una expansió sense precedents, i a partir d'aquell moment no només va aconseguir proveir el mercat interior, sinó també exportar bona part de la seva producció.

2.3. El carbó i el ferro

El segon sector decisiu de la industrialització va ser el del carbó i el de la siderúrgia. El carbó va ser el combustible del segle XIX, que va alimentar la màquina de vapor i va tenir un paper imprescindible en el procés siderúrgic. L'ús de bigues de ferro a les mines va permetre penetrar als pous amb més seguretat, i la introducció de rails i vagonetes va facilitar l'extracció i el transport del mineral. La substitució del carbó vegetal pel carbó de coc, amb molt més poder calorífic, i la seva fosa en un alt forn va permetre, d'una banda, un creixement extraordinari del sector miner del carbó, i de l'altra, la producció de ferro en grans quantitats. Una altra tècnica important per al desenvolupament de la siderúrgia va ser la pudelació i el laminatge del ferro, inventats per Cort el 1783. Més endavant, el 1856, el convertidor Bessemer va permetre convertir el ferro fos en acer, fet que va obrir una nova etapa en la fabricació de maquinària.

2.5 Els nous transports

Per poder transportar matèries primeres i mercaderies es van millorar els camins i es van construir molts canals per possibilitar la navegació fluvial. Però va ser el ferrocarril el que va provocar una veritable revolució del transport. Stephenson va inventar la locomotora, una màquina de vapor capaç d'anar sobre rails. Robert Fulton, va aplicar la màquina de vapor a la navegació amb el primer vaixell de vapor. Les grans expectatives de desenvolupament econòmic que havia creat el ferrocarril van provocar un gran boom borsari de les companyies constructores que van assolir el punt màxim.

3. El liberalisme econòmic

3.1. El liberalisme econòmic

Els principis econòmics del liberalisme els van elaborar un conjunt de pensadors britànics que formaven el que es coneix amb el nom d'escola clàssica. Adam Smith defensava la supremacia de l'individu davant dels estaments o grups organitzats i considerava que la recerca de l'interès propi era el motor del desenvolupament econòmic. Segons Smith, l'interès personal de cada individu dona com a resultat que cada bé sigui produït en la quantitat en què es demana. Els interessos contraposats, s'equilibren al mercat gràcies a una mà invisible que, mitjançant els preus, ajusta l'oferta i la demanda. David Ricardo va argumentar que, com que el treball era una mercaderia com les altres i molt abundant, els salaris no pujarien per sobre del mínim imprescindible per poder subsistir. Thomas Robert Malthus va assenyalar que el creixement de la població desequilibraria la relació d'aquesta amb els recursos disponibles, cosa que faria empitjorar el nivell de vida de la majoria de les persones.

Liberalisme i Nacionalisme

1.1. Les causes de la Revolució Francesa

Al final del segle XVIII a França hi havia amplis sectors socials que desitjaven canvis profunds. Al llarg del segle hi havia hagut una pujada de preus i un auge dels negocis i la indústria. La burgesia aconseguia beneficis econòmics elevats, però el seu progrés topava amb el lliure comerç i la lliure producció. L'ordenació estamental i els privilegis de sang li impedien accedir al poder polític. Animats per les idees il·lustrades, els burgesos reclamaven canvis polítics que posessin fi a l'intervencionisme estatal, als privilegis aristocràtics i a l'absolutisme. Enfront de la burgesia, una poderosa aristocràcia s'aferrava a l'antic model feudal. Dins d'aquest context, una greu crisi econòmica va acabar de complicar la situació. A més a més, les males collites de la dècada del 1780 van abocar a la misèria milers de famílies, i les accions de protesta es van multiplicar. A la ciutat, l'alça de preus agraris va comportar la manca dels productes bàsics, una crisi industrial l'any 1786, originada en part per l'obertura del mercat francès als productes anglesos, va implicar el tancament de molts tallers i fàbriques i va fer augmentar l'atur entre els treballadors. Finalment, les finances reials estaven en una situació de fallida sobretot perquè l'aristocràcia no pagava impostos i només el tercer estat (no privilegiats) es feia càrrec dels tributs.

1.2. La convocatòria dels Estats Generals

Calonne va proposar que la noblesa contribuís a pagar impostos. La noblesa es va oposar radicalment a les diverses opcions de pagament, al·legant que només els Estats Generals podien aprovar noves càrregues fiscals. La rebel·lió nobiliària va provocar una greu crisi econòmica i va obligar el rei a convocar els Estats Generals. La situació de descontentament general a França explica la intensa agitació política que es va produir per elegir els representants de cada estament i per elaborar els anomenats Quaderns de queixes, que recollien les peticions al rei. Tots els quaderns reflecteixen queixes envers la monarquia.

1.3. La ruptura del juliol del 1789

Les reunions i les deliberacions es feien per estaments (noblesa, clergat i el tercer estat) i cada estament tenia un únic vot. Els representants del tercer estat, es van reunir el 20 de juny en un petit pavelló de París, el Jeu de Paume, i es van constituir en Assemblea Nacional. El monarca va cedir a les demandes i, el 9 de juliol, els Estats Generals es van transformar en Assemblea Nacional Constituent.